Torroella, vila musical

Els vestigis d’antigues civilitzacions, la música dels grans centres de culte –així com les monarquies, que incorporaren els músics d’origen francès i l’Ars Nova– i els intercanvis amb altres països, són elements claus d’innovació musical –fenomen al que també s’hi sumà la noblesa catalana–, gràcies als quals, les Capelles de Música, assoleixen cada vegada un major prestigi. Torroella de Montgrí no escapa d’aquesta inèrcia. La residència de la cort a la vila escampa el seu seguici de trobadors i músics a les cases nobles i als actes populars i festius. Tot el poble respira música. 

Als segles XIV, XV i XVI, d’un gran desenvolupament econòmic, es creen els gremis i els patronatges musicals de Sant Genís. Diferents documents municipals fan referència a oficis relacionats amb la música i les arts: músics, Mestres de Cant (datats ja el 1515), constructors d’altars i retaules, imatgers... Es creà una nova classe social acomodada que va fer créixer l’activitat festiva i musical. 

Diversos estudis de Joan Radressa i Casanovas, concreten una relació molt exhaustiva dels noms i càrrecs de la parròquia, dades extretes del Llibre de Possessions (segle XIV) i del Llibre de la Consueta (segle XVIII). La Capella de Música de la vila va desaparèixer al segle XIX, encara que, de la seva existència, no hi ha documentació abundant fins a principis del segle XVIII. 

Tot fa suposar que la música de cant pla i de cant polifònic n’era present, en un bon nivell. El compositor i organista Francesc Civil i Castellví descriví la importància de la Capella de Música de Torroella i dels seu músics, reclamats sovint per la Capella de Música de la Catedral de Girona. També Xavier Daufí, en la seva tesi doctoral, relata com a Torroella s’estrenaren dos oratoris d’estil italià. 

Malgrat els alts i baixos econòmics, tot fa pensar que la Capella de Música de Sant Genís es va mantenir en la seva doble vesant: la musical i la de formació d’escolans per al cant. Músics de prestigi com Anselm Viola o Benet Julià, fills de la vila, van rebre les primeres lliçons a la Capella, abans d’anar a Montserrat. 

Ja ben entrat el segle XVIII, la crisi econòmica provocà que els mateixos músics s’haguessin d’ocupar de totes les músiques que, juntament amb les influències italianes, van proporcionar una similitud d’estils, tan a la música religiosa com a la civil. Aquesta fou l’època en que, de l’església de Sant Genís, van sorgir noms de gran prestigi: Arquimbau, Serratosa, Prat, Marqués, Juncà... Tots ells, músics que buscaven una bona feina o un trampolí per a càrrecs en seus més importants. També va començar a ser habitual el lloguer de cobles de músics per a les cerimònies. 

A inicis de la Revolució Francesa, la situació política, la crisi econòmica i les desamortitzacions, provoquen un creixent desinterès de la música de Capella, així com de les aportacions pecuniàries a aquestes institucions. A Torroella, al llarg del segle XIX, van desaparèixer els càrrecs musicals a Sant Genís.

Esperem que en els propers anys surtin noves investigacions, nous materials musicals i noves dades que permetin afegir més informació sobre la nostra Capella de Música: un centre musical important, en el que vilatans d’altres èpoques van poder dedicar-se a la música i transmetre, a generacions futures, el gust i la necessitat de fer de la vida, música.