Le Consort & Théotime Langlois de Swarte
Les quatre estacions de Vivaldi
Concerts per a una vida
Les quatre estacions de Vivaldi
Concerts per a una vida
CLAUDIO MONTEVERDI (1567-1643)
Adoramus te, SV 289, transcripció per a cordes
ANTONIO VIVALDI (1678-1741)
Adagio del Concert per a violí en La major, RV 768
Concert per a violí en La menor RV 356 de la col·lecció de concerts L’estro armonico, Op. 3. núm. 6)
Allegro – Largo – Allegro
Preludi improvisat i segon moviment del Concert per a violí en La menor, RV 357 de la col·lecció de concerts La stravaganza, Op. 4, núm. 4. Transcripció per a clavicèmbal
Grave e sempre piano
Concert per a violí en Re menor RV 813
Allegro – Adagio – Allegro – Andante – Largo – Allegro Vivace
PAUSA
ANTONIO VIVALDI
Les quatre estacions – Concert per a violí en Re major «La primavera» RV 269, del conjunt de concerts Il cimento dell’armonia e dell’inventione, Op. 8, núm. 1
Allegro – Largo – Danza pastorale. Allegro
«II Ciaconna», segon moviment (Andante) del Concert per a violí en Si bemoll major, RV 583
Les quatre estacions – Concert per a violí en Sol menor «L’estiu» RV 315, del conjunt de concerts Il cimento dell’armonia e dell’inventione, Op. 8, núm. 2
Allegro non molto – Adagio e piano. Presto e forte – Presto
«Tempesta di mare», fragment instrumental de l’òpera La fida ninfa, RV 714
«Sinfonia al Ballo», del melodrama heroic pastoral Dorilla in tempe, RV 709
Les quatre estacions – Concert per a violí en Fa menor «La tardor» RV 293, del conjunt de concerts Il cimento dell’armonia e dell’inventione, Op. 8, núm. 3
Allegro – Adagio molto – Allegro caccia
«II Ciaconna» del Concert per a violí en Si bemoll major, RV 370
Les quatre estacions – Concert per a violí en Fa menor «L’hivern» RV 297, del conjunt de concerts Il cimento dell’armonia e dell’inventione, Op. 8, núm. 4
Allegro non molto – Largo – Allegro
LE CONSORT
Théotime Langlois de Swarte, violí solista i direcció
Violins: Yaoré Talibard, Roxana Rastegar, Augusta McKay Lodge, Eurydice Vernay i Elsa Moatti
Viola: Anna Sypniewsky
Violoncels: Hanna Salzenstein, Arthur Cambreling i Suzanne Wolff
Contrabaix: Alexandre Teyssonnière de Gramont
Clavicèmbal: Nora Dargazanli
Durada del concert
1a part: 35 minuts
Pausa: 20 minuts
2a part: 50 minuts
Entorn de «Les quatre estacions»
A finals del segle XVII la música instrumental va començar a assolir les primeres conquestes que la portarien a aconseguir un llenguatge propi i independent superant així la servitud a la qual havien estat sotmesos els instruments com a acompanyants de les parts vocals de la polifonia. Va ser el moment en el qual es van establir les bases, amb la «sonata da chiesa» i la «sonata da càmera», de les formes clàssiques com la simfonia, el concert o el quartet de corda. En aquest procés, que va començar amb Arcangelo Corelli, Les quatre estacions d'Antonio Vivaldi simbolitzen el triomf.
Nascut el 1678 a Venècia en el si d'una família de músics, Vivaldi va ser un compositor molt popular que un cop alliberat de la influència de Corelli va esdevenir mestre indiscutible del concerto. Va ser un personatge molt estimat a tota Europa i fins i tot Bach, que apreciava molt la seva música, va transcriure algunes de les seves partitures. A diferència del Concerto grosso, el nou estil de concerts de Vivaldi se centra a explotar els recursos del solista. L'equilibri entre el tutti i els solos, l'eficiència del virtuosisme, la fantasia temàtica, l'agosarament harmònic, l'ambigüitat entre tonalitats majors i menors i l'accent intern del seu lirisme són els trets característics.
Però la celebritat de Vivaldi va desaparèixer l'endemà mateix de la seva mort, el juliol de 1741, i va reaparèixer gairebé cent anys després arran de la descoberta per part de Mendelssonh de la música de Bach. Quan el 1850 es va fer l'edició de l'obra de Bach, van aparèixer els concerts de Vivaldi que havia transcrit; tanmateix, la seva obra estava molt dispersa, la qual cosa va dificultar la seva difusió. El 1926 es van trobar 300 concerts, vuit sonates, 14 òperes, cinc volums de música vocal sacra i dos de música vocal profana de Vivaldi, després que un col·legi de salesians de Borgo San Martino, a uns 60 quilòmetres a l'est de Torí, vengués una col·lecció de música antiga per finançar unes obres. Aquest va ser el punt de partida de la Vivaldi renaissance que va emprendre el vol a partir de la fi de la Segona Guerra Mundial.
Els quatre concerts que integren Les quatre estacions de Vivaldi formen part de la col·lecció publicada a Amsterdam el 1725 amb l'ambiciós títol d'Il cimento dell'armonia e dell'invenzione (1725) i són el cicle més cèlebre de tota la producció vivaldiana i el conjunt de concerts per a violí més famós de tot el barroc. Ja en època del compositor gaudien d'una gran popularitat, en especial el primer, La Primavera, del qual circulaven còpies manuscrites i imitacions per diverses ciutats europees. Una de les singularitats d'aquests concerts és que cadascun està precedit d'un sonet explicatiu de les característiques de cadascuna de les estacions de l'any, l'autor dels quals no es coneix amb seguretat tot i que s'ha especulat que podria ser el mateix Vivaldi. Les quatre obres són concerts per a violí que combinen fantasia, ritmes exuberants i solos, i que en el concert d’avui s’interpretaran intercalant, a tall d’interludis, fragments d’altres concerts per a violí de Vivaldi o parts instrumentals de les seves òperes i melodrames.
Després de les icòniques Les quatre estacions, la col·lecció de 12 concerts per a violí Opus 3 L’estro Armonico és dels més populars i coneguts de Vivaldi; una col·lecció en la qual es troben brillants i exuberants allegros que traspuen passió i bon humor. En la primera part del concert escoltarem el sisè dels concerts de L’estro Armonico, força conegut pels estudiants de violí, que presenta una estructura clàssica de tres moviments ràpid, lent, ràpid. I tancarà aquesta primera part l’esplèndid Concert per a violí en Re menor RV 813, un concert en sis parts per a violí i corda que va ser exclòs del catàleg de Vivaldi a causa dels dubtes plantejats pel seu llenguatge musical i per la seva conservació en dos manuscrits diferents que portaven atribucions contradictòries a Giuseppe Torelli i Antonio Vivaldi, i que finalment es va atribuir a Vivaldi.
Lourdes Morgades
Théotime Langlois de Swarte, violí
«Són interpretacions tan especials que em sento un home diferent després d'escoltar-les» (Gramophone); «Sorprenent es miri per on es miri» (The Strad); i «Hipnotitzant» (The New Yorker). Aquestes són algunes de les reaccions més comunes en trobar-se amb el violinista Théotime Langlois de Swarte, que s'està convertint en un dels solistes de violí més sol·licitats de l’actualitat (tant en instruments barrocs com moderns), músic de cambra, recitalista i director d'orquestra.
El reconeixement li ha arribat en forma de premis importants, inclòs el Diapason d'Or de l'any 2022 per la seva gravació dels concerts de Vivaldi, Locatelli i Leclair (Harmonia Mundi), i el premi Ambaixador de l'any 2022 de la Xarxa Europea de Música Antiga (REMA), juntament amb altres premis d’enregistraments i un article de portada el febrer de 2022 en la revista The Strad.
En les seves aparicions com a solista, tant amb violí barroc com amb violí modern, Langlois Swarte ofereix regularment concerts de tots els mestres barrocs, a més dels de Haydn i Mozart. Ha actuat amb Les Arts Florissants, Le Consort, Orchestre de l'Opera Royal, Holland Baroque, Australian Brandenburg Orchestra, Les Ombres i Orchestre National de Lorraine. Els seus compromisos l’han portat a prestigiosos escenaris com a la Philharmonie de París, la Musikverein de Viena, l’Elbphilharmonie d’Hamburg, la Philharmonie de Berlín, el Walt Disney Hall de Los Angeles i el Centre Nacional d'Art de Shanghai. El 2023 va debutar en el Carnegie Hall, en el Wigmore Hall i va realitzar la seva primera gira per Austràlia.
Théotime Langlois de Swarte va estudiar en el Conservatori de París amb Michael Hentz i es va convertir en membre regular de Les Arts Florissants per invitació de William Christie el 2014, quan encara era estudiant. Des de llavors ha actuat com a solista amb el conjunt, i interpretarà Les quatre estacions de Vivaldi amb ells en gires per Amèrica del Nord a la primavera i tardor de 2025. També ha actuat en recital amb William Christie, i va enregistrar amb ell una gravació el 2021 de sonates de Leclair i Senaille, Generations (Harmonia Mundi).
Com a cofundador —amb el clavicembalista Justin Taylor— del conjunt barroc Le Consort, Langlois de Swarte ha participat en nombroses gravacions molt aclamades, que inclouen Specchio Veneziano, Opus 1 i Royal Händel, totes en el segell Alpha Classics. Le Consort ha actuat per tota Europa, i les seves gires de debut a Amèrica del Nord la temporada 2023/2024 inclouen Montreal, Boston, Washington, Kansas City, Berkeley, Chicago, St. Paul, Louisville, Nova Orleans, Vancouver i Ottawa.
A més de William Christie, entre els seus col·laboradors freqüents en recitals es troben el clavicembalista Justin Taylor i el llaütista Thomas Dunford, amb qui va gravar un àlbum molt elogiat titulat The Mad Lover. Una altra gravació notable, A Concert at the Time of Proust, es va realitzar amb el violí Stradivarius Davidoff, recentment restaurat en el Museu de la Filharmònica de París. Entre les seves pròximes gravacions per a Harmonia Mundi figuren dos importants projectes sobre Vivaldi, un dels quals inclourà Les quatre estacions per commemorar el tricentenari de la publicació de l'obra.
A més del seu treball instrumental, Langlois de Swarte està emergint com a director d'orquestra. El 2023 va dirigir a l'Opéra Comique de París les representacions de Le Bourgeois gentilhomme de Lully amb Les Musiciens du Louvre per invitació de Marc Minkowski, i Zemire et Azor de Gretry per invitació de Louis Langrée.
Théotime Langlois de Swarte és llorejat per la Fundació Banque Populaire. Toca un violí Jacob Stainer de 1665 cedit per la Fundació Jumpstart i un Allessandro Gagliano de 1700 cedit per l'Associació Zylber.
Théotime Langlois de Swarte debuta en el Festival de Torroella de Montgrí
Le Consort
Le Consort, destacat conjunt barroc de cambra codirigit pel clavicembalista Justin Taylor i el violinista Théotime Langlois de Swarte, està format per quatre joves músics que interpreten el repertori de sonates en trio amb entusiasme, sinceritat i modernitat. L’objectiu del grup és reunir personalitats musicals convincents al servei de la música de cambra del repertori dels segles XVII i XVIII. De Corelli a Vivaldi, de Purcell a Couperin, el diàleg entre els dos violins i el baix continu desplega una riquesa de contrastos entre vocalitat, sensualitat i virtuosisme. Le Consort pren aquest gènere, quinta essència de la música de cambra barroca, i l'interpreta amb un llenguatge personal, dinàmic i colorista.
Amb un nucli que s'ha mantingut constant des de la seva fundació el 2016, les actuacions de Le Consort s'acosten a un nivell d'integració musical que sol trobar-se en quartets de corda de llarga trajectòria. El 2017 van obtenir el Primer Premi i el Premi del Públic en el Concurs Internacional de Música Antiga de la Vall del Loira, presidit per William Christie. Les seves gravacions, incloent-hi OPUS 1 (amb les sonates inèdites de Jean-François Dandrieu), i Specchio Veneziano (sonates en trio de Vivaldi al costat de música del seu contemporani menys conegut, Giovanni Reali), han guanyat nombrosos premis i un ampli reconeixement de la crítica.
La temporada 2023-2024, Le Consort debutarà a Amèrica del Nord amb concerts en ciutats de tot el continent, com ara Montreal, Boston, Chicago, Nova Orleans, Kansas City, Berkeley, La Jolla, Vancouver i moltes altres. El conjunt ha actuat per tota Europa, en escenaris com ara l'Auditori de Radio France i l'Auditori del Louvre (París); l'Opéra de Dijon; el Festival de Pasqua de Deauville; l'Arsenal de Metz; el MA Festival Bruges i en l’Anvers Singel (Bèlgica); la Fundació Pau Casals (Espanya); i en el Festival Misteria Paschalia de Cracòvia (Polònia). També han aparegut en nombroses emissions de France 3, France Musique, France Inter i Radio Classique.
Le Consort s’està en residència en el Banque de France, la Fundació Singer-Polignac i l'Abadia de Royaumont.
Le Consort debuta en el Festival de Torroella de Montgrí
