JOHANN SEBASTIAN BACH (1685-1750)
O ewigkeit, du donnerwort, BWV 20
1. [Cor]
2. Recitatiu (tenor)
3. Ària (tenor)
4. Recitatiu (baix)
5. Ària (baix)
6. Ària (contralt)
7. Coral
8. Ària (baix)
9. Recitatiu (contralt)
10. Duo, Ària (contralt, tenor)
11. Coral
Was frag ich nach der welt, BWV 94
1. [Cor]
2. Ària (baix)
3. Recitatiu (tenor) [amb coral]
4. Ària (contralt)
5. Recitatiu (baix) [amb coral]
6. Ària (tenor)
7. Ària (soprano)
8. Coral
PAUSA
Wer nur den lieben gott läßt walten, BWV 93
1. Cor
2. Recitatiu [& Coral] (baix)
3. Ària (tenor)
4. Ària Duo (soprano, contralt)
5. Recitatiu [& Coral] (tenor)
6. Ària (soprano)
7. Coral
Jesu, der du meine seele, BWV 78
1. [Cor]
2. Duo Ària (soprano, contralt)
3. Recitatiu (tenor)
4. Ària (tenor)
5. Recitatiu (baix)
6. Ària (Baix)
7. Coral
Carolyn Sampson, soprano
Alexander Chance, contratenor
Benjamin Bruns, tenor
Christian Immler, baix
BACH COLLEGIUM JAPAN
Masaaki Suzuki, director
Sopranos: Minae Fujisaki, Aki Matsui, Maëlys Robinne i Kiyoko Yamaguchi | Contralts: Hiroya Aoki, Naoko Fuse i Noriyuki Kubo | Tenors: Michaël Hudetz, Hiroto Ishikawa i Satoshi Mizukoshi, Shinya Numata i Shimon Yoshida | Baixos: Hirotaka Kato, Yusuke Koike, Yusuke Watanabe i Yukihiro Yamamoto
Trompeta: Jean-François Madeuf | Flautes: Yoko Tsuruta | Oboès: Masamitsu San’nomiya, Go Arai i Kohei Soda | Violins I: Ryo Terakado (concertino), Evan Few, Noyuri Hazama i Tuomo Suni | Violins II: Yukie Yamaguchi, Mika Akiha, Eriko Nagayama i Alyssa Wright | Violes: Emilio Moreno i Sonoko Asabuki
CONTINU
Violoncels: Emmanuel Balssa i Toru Yamamoto | Contrabaix: Robert Franenberg | Fagot: Yukiko Murakami | Orgue: Haru Kitamika | Clavicèmbal: Masaaki Suzuki
Regidor: Lionel Freuchet | Tour Managers: Akiko Sugiyama i Ai Takizawa
Durada del concert:
1a part: 55 minuts
Pausa: 20 minuts
2a part: 45 minuts
El Bach Collegium Japan compta amb el suport del Ministeri de Cultura Japonès
L'univers musical de Johann Sebastian Bach es pot abordar des de diversos vessants, tants com gèneres va conrear el gran mestre. Però un dels més apassionants és, sense cap mena de dubte, el de la música litúrgica destinada al culte luterà. Amb quasi dos centenars de cantates sacres conservades, el treball de Bach en el seu moment encara va ser més extens. Els experts apunten que Bach podria haver acabat cinc cicles anuals complets de cantates. Si calculem que cada any comporta una seixantena de cantates entre diumenges i festes de precepte, el còmput final de cantates escrites per Bach rondaria les 300, de les quals només n’hem conservat, encara no, dos terços.
Les quatre cantates d’aquest concert, totes sorgides durant els mesos d'estiu d'aquell 1724, el segon que passava a Leipzig, just ara fa 300 anys, esdevenen una bella mostra del seu extraordinari ofici. També ens recorden que la imatge idíl·lica contemporània de les vacances, com a moment lúdic de desconnexió, en aquells temps era ben diferent. Simplement... les vacances no existien! Bach va continuar component ininterrompudament diumenge rere diumenge, pensant segurament com el personatge de Sònia a l’escena final de L'oncle Vània de Txékhov: Déu, que ho veia des del cel, els ho tindria en compte en el més enllà.
El concert comença amb una imponent fantasia coral construïda sobre el ritme d'una solemne obertura a la francesa. És el primer dels onze moviments de la Cantata O Ewigkeit du Donnerwort (Oh eternitat, paraula terrible) BWV 20, destinada al primer diumenge després de la Trinitat, i que l'any 1724 va caure el dia 11 de juny, just a les portes de l'estiu. Aquell diumenge marcava l'inici de la segona meitat de l'any litúrgic. Com en altres ocasions, Bach divideix aquesta cantata en dues parts que s'interpretaven just abans i després de l'homilia, per reforçar, a través de la música, el missatge de la paraula de Déu. Aquell diumenge el text esdevenia una reflexió sobre la mort i l'eternitat, explicada amb el paral·lelisme de la història de l'home ric i Llàtzer, extreta dels Evangelis. Els moviments es van alternant entre recitatius i àries tot explorant la tensió entre la fugacitat de la vida terrenal i la confiança en la misericòrdia divina. A la bellesa dels seus moviments, repartits entre els tres solistes i el cor, s'hi suma una brillant instrumentació destinada a dues trombe da tirarsi, tres oboès i la corda habitual amb el continu.
La següent cantata estival de Bach ens porta cap al diumenge 6 d'agost de 1724, novè diumenge després de la Trinitat. És la Cantata Was frag ich nach der Welt (No m'importa res del món) BWV 94, el text de la qual reflexiona sobre la vanitat i la futilitat dels plaers mundans dels homes, que contrasten amb l'alegria d'estimar només Jesús. La música amb què Bach acompanya aquesta reflexió comporta novament una instrumentació que inclou dos oboès, dos oboès d'amor amb la corda i el continu habituals. Cal destacar el brillant tractament del traverso concertant, que Bach usa per primera vegada en una cantata. La presència de tots aquests instruments de vent permet al compositor crear un diàleg entre els quatre solistes tot contraposant la vanitat de la riquesa i l'honor terrenals vers la riquesa espiritual.
Aquell estiu de 1724 també havia portat l'estrena, el dia 9 de juliol, de la Cantata Wer nur den lieben Gott läßt walten (Aquell que deixa fer al bon Déu) BWV 93. Era el cinquè diumenge després de la Trinitat. Aquesta vegada, el tema central del text és la confiança en la providència i la gràcia de Déu en temps de dificultats, i ofereix una música que reflecteix la pau i l’alegria de confiar en la voluntat divina. De la primera interpretació només tenim les parts del baix continu dels primers quatre moviments.
El manuscrit conservat de l'obra completa data ja d'una interpretació posterior, feta cap el 1732-1733. Es desconeix si la cantata tenia la mateixa estructura des del principi. La conservada es presenta en set moviments, amb un inspirat i eteri cor d'obertura en Do menor que inclou la intervenció concertant dels dos oboès, a la que segueixen el deliciós convit a la serenor de l’ària del tenor. També destaca el duo central, que Bach va convertir més tard en un dels Corals Schübler (BWV 647) per a orgue, o el desig de la soprano d’alçar la mirada cap a Déu, precedint un dels corals més populars entre la gent del món coral a Catalunya (conegut amb el text Vos sou senyor ma fortalesa).
Completarem aquest recorregut per la música de Bach amb la Cantata Jesu, der du meine Seele (Jesús, que tens la meva ànima) BWV 78, destinada al 10 de setembre de 1724, aleshores el catorzè diumenge després de la Trinitat. Bach va escriure una preciosa cantata al final de l'estiu de fa tres-cents anys, emprant el quartet solista i cor, a més d'una generosa instrumentació formada per un traverso, dos oboès, trompa i fagot, que se sumen al conjunt de corda i continu habituals. La partitura comença amb un cor profundament meditatiu, que sembla haver servit d'inspiració a Mozart per escriure el Domine Deus de la seva Gran Missa en Do menor. Segueixen les habituals àries i duos que aquí expressen una gamma d'emocions contrastades, que van des de la joia fins a la desesperació, tot reflexionant sobre el patiment de Crist, la victòria de la lluita espiritual i la gràcia salvadora sobre el diable i el pecat.
El vincle de Bach amb Leipzig es va mantenir durant 27 anys, fins al final de la seva vida, l’estiu de 1750.
Joan Vives
Carolyn Sampson ha obtingut èxits notables tant al Regne Unit com a Europa i els Estats Units. Aquesta temporada suposa la consecució d’una fita molt important amb el seu àlbum número 100 com a solista. Al llarg dels últims 25 anys de la seva carrera, ha cantat amb innombrables músics de talla mundial i aquestes gravacions serveixen com a testimoniatge tant de la seva versatilitat com artista, com de la seva àmplia varietat de repertori.
Entre les actuacions en directe més destacades de la temporada s'inclouen el seu debut a la Staatsoper de Berlín cantant el paper de Créuse en una nova producció escènica de Peter Sellers de Medée de Charpentier dirigida per Simon Rattle; la Simfonia núm. 8 de Mahler amb la NDR Elbphilharmonie Orchester sota la direcció de Semyon Bychkov; les passions de Bach amb la Netherlands and Rotterdams Philharmonisch Orckest i concerts amb la ?eská Filharmonie, la Budapesti Fesztiválzenekar, la Scottish Chamber Orchestra i la Symphonieorchester des Bayerischen Rundfunks sota la direcció de Simon Rattle. Ha ofert recitals en el Wigmore Hall, el Queen's Hall d'Edimburg i el Muziekgebouw dins del cicle Grote Zangers.
Després d'iniciar la seva carrera en el món de la música antiga, ha forjat relacions amb nombrosos grups de renom, centrant-se en una pràctica històricament informada que ha donat lloc a actuacions i gravacions especials, en particular amb el Bach Collegium Japan i Masaaki Suzuki (com la Passió segons sant Mateu i la Missa en Do menor, totes dues guardonades amb premis Gramophone), la Freiburger Barockorchester, The Sixteen, Gabrieli Consort (King Arthur, gravació de l'any en els premis BBC Music Magazine), el Kings Consort i l’Orchestra of the Eighteenth Century.
Carolyn també apareix regularment amb algunes de les millors orquestres simfòniques del món. Ha estat convidada habitual de la Royal Concertgebouw Orchestra, Rotterdams Philharmonisch Orkest, Gürzenich Orchester Köln, Gewandhausorchester Leipzig, Orchestra dell'Accademia Nazionale di Santa Cecilia, BBC Scottish i BBC Philharmonic, així com de la Boston Symphony, Philadelphia Orchestra i Minnesota Symphony, per nomenar-ne algunes. Entre les seves obres més recents s'inclouen els Quatre últims Lieder de Richard Strauss amb la Residentie Orkest i Jun Märkl, la Simfonia núm. 4 de Mahler amb el seu debut amb l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya sota la direcció de Ludovic Merlot i les Correspondances de Dutilleux, que formen part del seu repertori principal.
Carolyn Sampson ha tingut el plaer de treballar amb directors inspiradors com Harry Bicket, Ivor Bolton, Riccardo Chailly, Jonathan Cohen, Andris Nelsons, Yannick Nézet-Séguin, Trevor Pinnock, Donald Runnicles, Masaaki Suzuki i Osmo Vänskä. És habitual en festivals internacionals com els BBC Proms, Aldeburgh, Schleswig Holstein i Dresdner Musikfestspiele.
Als Estats Units, Carolyn ha actuat com a solista amb les Simfòniques de Boston, Cincinnati, Detroit i San Francisco, l'Orquestra de San Lucas, l'Orquestra de Filadèlfia, l'Orquestra de Minnesota, amb la qual ha gravat les Simfonies núm. 4 i 8 de Mahler amb Osmo Vänskä, com a part de la seva col·lecció Mahler amb BIS Records, i ha participat regularment com a convidada en el Mostly Mozart Festival. L'octubre de 2013 va fer el seu debut en recital en el Carnegie Hall davant un públic que va exhaurir les entrades en el Weill Recital Hall, i ha fet recitals en el Lincoln Center, Nova York i San Francisco Performances.
En l'òpera, ha interpretat el paper principal de Semele i Pamina en La flauta màgica per a l’English National Opera, diversos papers a The Fairy Queen de Purcell per a la Glyndebourne Festival Opera (publicat en DVD) i Anne Truelove en The Rake's Progress i Mélisande en Pelléas et Mélisande en les produccions de David McVicar per a la Scottish Opera. En la temporada 2021-22 va cantar Cleopatra a Giulio Cesare de Händel al Palau de la Música de Barcelona. Internacionalment, ha actuat en l'Òpera de París, l'Òpera de Lilla, l'Òpera de Montpeller i l'Òpera Nacional del Rin. També va cantar el paper principal en Psyché de Lully per al Festival de Música Antiga de Boston, que es va publicar en CD i va ser nominat a un Grammy el 2008.
Carolyn Sampson és una consumada recitalista i actua amb regularitat en el Wigmore Hall, on va ser artista destacada la temporada 2014-15. Ha ofert recitals en el Festival Internacional de la Cançó d'Oxford, els Festivals de Lied de Leeds, Saintes i Aldeburgh, així com en el Concertgebouw d'Amsterdam, Barcelona, Friburg, Oper Frankfurt, Pierre Boulez Saal Berlin, Konzerthaus de Viena i una gira de recitals pel Japó.
Ha creat una associació amb el pianista Joseph Middleton en els últims anys. El seu primer disc de recitals de cançons amb Middleton, Fleurs, es va publicar a principis de 2015 amb cançons de compositors des de Purcell fins a Britten, i va ser nominat en la categoria vocal solista dels Gramophone Awards. Des de llavors, han publicat diverses gravacions més per al segell BIS.
A més de la seva llarga relació amb el segell BIS, ha publicat diversos discos guardonats per a Decca, Harmonia Mundi e Hyperion, rebent premis com el Choc de l'Année Classica, el Gramophone Magazine Editor's Choice, el BBC Music Magazine's Record of the Month, un ECHO Award i un Diapason D'or. La seva gravació amb Ex cathedra per a Hyperion, A French Baroque Diva, va guanyar el premi al recital en els Gramophone Awards 2015. Carolyn també va ser nominada a Artista de l'Any en els Gramophone Awards de 2017, i la seva gravació de la Missa en Do menor i Exsultate Jubilate de Mozart amb Masaaki Suzuki i Bach Collegium Japan va guanyar el Premi Coral. La seva posterior gravació conjunta de la Passió de Sant Mateu de Bach també va obtenir el Premi Coral en els Premis Gramophone 2020. Les últimes temporades s’han publicat moltes gravacions aclamades, en particular el primer CD per a orquestra solista de Carolyn, Canteloub,e Chants d'Auvergne amb Tapiola Sinfonietta i Pascal Rophé i l'aclamat àlbum Trennung: Songs of Separation amb Kristian Bezuidenhout, tots dos sota el segell BIS.
Carolyn Sampson debuta en el Festival de Torroella de Montgrí
Alexander Chance ha treballat amb els principals directors del món de la música antiga, com ara John Eliot Gardiner, Masaaki Suzuki, René Jacobs, Masato Suzuki, Laurence Cummings, Jonathan Cohen, Kristian Bezuidenhout, Marcus Creieu, David Bates i Lionel Meunier. Està molt sol·licitat com a solista de concert i ha ofert nombrosos recitals per tota Europa, debutant en el Wigmore Hall i en el Concertgebouw d'Amsterdam a principis d'aquest any.
La seva gravació de debut, Drop not, mini eyes, amb el llaütista Toby Carr, va ser destacada com un dels Millors àlbums de 2023 per la revista Gramophone. Els seus últims papers operístics inclouen Oberon (El somni d'una nit d'estiu, Britten) per a The Grange Festival; Apollo (Mort a Venècia, Britten) per a la Welsh National Opera; i Tolomeo (Giulio Cesare, Händel) per a l’English Touring Opera.
Alexander Chance debuta en el Festival de Torroella de Montgrí
Benjamin Bruns, nascut a Hannover, va començar la seva carrera de cantant en el cor de nens de la seva ciutat natal abans de seguir una formació de quatre anys amb el professor Peter Sefcik. Posteriorment, va estudiar amb Renate Behle a la Universitat de Música i Teatre d'Hamburg. La seva carrera professional va començar en el Teatre de Bremen i després va seguir a l'Òpera de Colònia, l'Òpera Estatal de Saxònia Dresden i, finalment, a l'Òpera Estatal de Viena, on va ser membre del conjunt entre 2010 i 2020.
El seu repertori inclou una gran varietat de papers, entre els quals destaquen obres de Mozart, Strauss, Wagner i altres compositors significatius. A més del seu treball escènic, també és un sol·licitat cantant d'oratoris i lieder i ha col·laborat amb orquestres i conjunts de renom de tot el món, com ara l'Orquestra Filharmònica de Berlín, l'Orquestra Simfònica de la Ràdio de Baviera, l'Orquestra de la Gewandhaus de Leipzig, l'Acadèmia de Música Antiga de Berlín, l'Orquestra Filharmònica de Viena, l'Orquestra Simfònica de Boston, el Bach Collegium Japan, l'Orquestra Filharmònica Txeca, l'Orquestra Simfònica de Sydney, l'Orquestra de Cambra de Basilea i el cor i l'orquestra de l'Accademia di Santa Cecilia de Roma.
Bruns ha estat guardonat amb diversos premis, entre els quals es troben el Kurt-Hübner del Teatre de Bremen i el Young Talent Award del Festival de Música de Schleswig-Holstein. Les seves gravacions de Dichterliebe de Schumann i Winterreise de Schubert han rebut grans elogis de la premsa i han estat nominades per a prestigiosos premis musicals.
Benjamin Bruns debuta en el Festival de Torroella de Montgrí
Amb una veu de «timbre càlid i noble i gran flexibilitat» (Fòrum Opéra), el baix-baríton alemany Christian Immler és un artista polifacètic la carrera del qual abasta el món del lied, l'oratori i l'òpera. És «un intèrpret consumat tècnic, musicalment i estilísticament, amb una dicció exemplar i una urgència emocional unides a una profunda comprensió intel·lectual del text» (Klassik Heute). Va estudiar amb Rudolf Piernay a Londres i va guanyar el Concurs Internacional Nadia et Lili Boulanger de París.
La seva experiència operística abasta papers des del Sèneca de Monteverdi, Júpiter en Castor et Pollux de Rameau, el Commendatore i Masetto en Don Giovanni, Speaker en La flauta màgica, Don Fernando i Rocco en Leonora de Beethoven, l'Ermità en Der Freischütz de Weber, el Professor de Música en Ariadne auf Naxos de Richard Strauss fins a Alícia al País de les Meravelles d’Unsuk Chin.
En concert, ha interpretat la Simfonia núm. 8 de Mahler amb les orquestres de Minnesota i Cincinnati, Kindertotenlieder amb la Filharmònica Nacional d'Hongria, Elias de Mendelsohn amb l’Orchestra of the Age of Enlightenment, la Simfonia Lírica de Zemlinsky amb l'Orquestra Nacional de França, la Prager Symphonie de Detlev Glanert amb el Concertgebouw d'Amsterdam, la Filharmònica Txeca i la Gewandhaus de Leipzig, Missa solemnis amb la Simfònica de Mont-real, així com els rèquiems de Dvorák, Brahms, Mozart, Fauré i Verdi. Naturalment, li encanta tornar a les obres clau de Bach i Händel. Ha treballat amb directors com Nikolaus Harnoncourt, Herbert Blomstedt, René Jacobs, Semyon Bychkov, Marc Minkowski, Masaaki i Masato Suzuki, Raphaël Pichon, Ivor Bolton, Christophe Rousset, Daniel Harding, Kent Nagano, Leonardo Alarcón, Laurence Equilbey, James Conlon, Philippe Herreweghe i William Christie.
Com a recitalista, Christian Immler ha estat convidat pel Wigmore Hall de Londres, la Frick Collection de Nova York, la Philharmonie de París i el Mozarteum de Salzburg amb pianistes com Helmut Deutsch, Kristian Bezuidenhout i Andreas Fresi. Els seus més de 60 enregistraments han estat guardonats amb premis com una nominació als Grammy 2016, un Diamant d'Opéra, diversos Diapason d'Or, l’Echo i Opus Klassik, el Preis der Deutschen Schallplattenkritik, el Gramophone Award i l’Enregistrement de l'année de France Musique. A Immler li encanta ensenyar i està molt sol·licitat com a docent per impartir classes magistrals a tot el món.
Christian Immler debuta en el Festival de Torroella de Montgrí
El Bach Collegium Japan va ser fundat el 1990 per l'inspirat director musical Masaaki Suzuki amb l'objectiu de presentar al públic japonès interpretacions històricament informades de grans obres del període barroc. Juntament amb el seu director principal, Masato Suzuki, el conjunt presenta peces del patrimoni musical centrades en Bach amb instruments originals interpretades per especialistes en música antiga de tot el món.
Integrat per una orquestra d'instruments d'època i un cor, les seves activitats inclouen una sèrie anual de concerts de cantates de Bach i diversos programes instrumentals. El guardonat conjunt explora ara el repertori clàssic, després d'haver llançat una gravació del Requiem de Mozart el novembre de 2014, seguida per discos de la Gran Missa en Do menor de Mozart, que va guanyar la categoria Coral en els Premis Gramophone 2017, la Missa Solemnis i la Simfonia núm. 9 de Beethoven.
El Bach Collegium Japan s'ha llaurat una formidable reputació internacional gràcies a les seves aclamades gravacions en el segell BIS de les principals obres corals de Johann Sebastian Bach. El 2014 va concloure triomfalment la gravació del seu cicle complet de les cantates eclesiàstiques, una ingent tasca iniciada el 1995 i que comprèn més de cinquanta CDs; aquesta gran fita va ser reconeguda amb el premi ECHO Klassick 2014 a l’Assoliment Editorial de l'Any.
La seva gravació dels Motets de Bach va ser guardonada amb el Premi de la Crítica Discogràfica Alemanya (Preis der Deutschen Schallplattenkritik), Diapason d'Or de l'Année 2010 i el 2011 amb el Premi de la BBC Music Magazine. També han publicat recentment una col·lecció amb les cantates seculars, un primer disc de concerts per a clavecí sota la direcció de Masato Suzuki, i una gravació de la Passió segons Sant Mateu que va rebre un Gramophone Award el 2020.
Bach Collegium Japan i Masaaki Suzuki han compartit les seves interpretacions per tot el panorama musical internacional amb actuacions en escenaris tan distants com Amsterdam, Berlín, París, Hong Kong, Londres, Los Angeles, Melbourne, Nova York i Seül, i en importants festivals com els Proms de la BBC, el Festival Internacional d'Edimburg, el Festival de Flandes, el Festival de les Arts de Hong Kong, el Bachfest de Leipzig i el Festival Internacional de les Arts de Nova Zelanda.
El 2020, el conjunt va celebrar el seu 30è aniversari amb una gira europea, a més de la seva temporada habitual de concerts en el Suntory Hall de Tòquio i a la Ciutat de l'Òpera de Tòquio. La seva gira europea a la tardor de 2022 va portar el conjunt a nou ciutats, incloent-hi concerts amb totes les entrades exhaurides a París i Viena, i el seu retorn al cèlebre Bachfest Leipzig el juny de 2023 va presentar l'oportunitat de ser el primer conjunt japonès a actuar en el concert de clausura en la Thomaskirche.
El Bach Collegium Japan debuta en el Festival de Torroella de Montgrí
Masaaki Suzuki s'ha consolidat com una autoritat en l'obra de Bach des que va fundar Bach Collegium Japan el 1990. Com a director musical, ha liderat aquest conjunt amb regularitat a les principals sales i festivals d'Europa i els Estats Units, forjant-se una reputació excel·lent pel refinament expressiu i la veracitat de les seves interpretacions. En els últims anys, ha incrementat les seves activitats amb orquestres modernes, mostrant així els seus coneixements en una gamma molt més àmplia de repertori.
Entre les seves col·laboracions cal destacar el seu treball amb la Filharmònica de Nova York en el Carnegie Hall el desembre de 2022, la Filharmònica de Los Angeles i la Simfònica de la Ràdio de Frankfurt, per nomenar-ne algunes. Ha rebut nombrosos guardons de prestigi, com l'Orde al Mèrit de la República Federal d'Alemanya (2001), la Medalla amb Cinta Porpra (2011) i la Medalla Bach (2012). Suzuki i el Bach Collegium Japan van ser guardonats amb el 45è Premi de Música Suntory el 2013.
Masaaki Suzuki és Artista Resident i Principal Director Convidat de la Yale Schola Cantorum de la Universitat de Yale, Professor Visitant del Conservatori de Música Yong Siew Toh de la Universitat Nacional de Singapur, professor Convidat de la Universitat Femenina Kobe Shoin, professor Emèrit de la Universitat de les Arts de Tòquio i doctor honoris causa en Teologia per la Universitat Teològica de les Esglésies Reformades de Kampen (Països Baixos).
Masaaki Suzuki debuta al Festival de Torroella de Montgrí
Anonym
Kantate BWV 20
O Ewigkeit, du Donnerwort
I.Teil
1.Choral
O Ewigkeit, du Donnerwort,
O Schwert, das durch die Seele bohrt,
O Anfang sonder Ende!
O Ewigkeit, Zeit ohne Zeit,
Ich weiß vor großer Traurigkeit
Nicht, wo ich mich hinwende.
Mein ganz erschrocken Herz erbebt,
Dass mir die Zung am Gaumen klebt.
2. Recitativ. Tenor
Kein Unglück ist in aller Welt zu finden,
Das ewig dauernd sei:
Es muss doch endlich mit der Zeit einmal verschwinden.
Ach! Aber ach! die Pein der Ewigkeit hat nur kein Ziel;
Sie treibet fort und fort ihr Marterspiel,
Ja, wie selbst Jesus spricht,
Aus ihr ist kein Erlösung nicht.
3. Arie. Tenor
Ewigkeit, du machst mir bange,
Ewig, ewig ist zu lange!
Ach, hier gilt fürwahr kein Scherz.
Flammen, die auf ewig brennen,
Ist kein Feuer gleich zu nennen;
Es erschrickt und bebt mein Herz,
Wenn ich diese Pein bedenke
Und den Sinn zur Höllen lenke.
4. Rezitativ. ßass
Gesetzt, es dau'rte der Verdammten Qual
So viele Jahr, als an der Zahl
Auf Erden Gras, am Himmel Sterne wären;
Gesetzt, es sei die Pein so weit hinausgestellt,
Als Menschen in der Welt
Von Anbeginn gewesen,
So wäre doch zuletzt
Derselben Ziel und Maß gesetzt:
Sie müßte doch einmal aufhören.
Nun aber, wenn du die Gefahr,
Verdammter! tausend Millionen Jahr
Mit allen Teufeln ausgestanden,
So ist doch nie der Schluss vorhanden;
Die Zeit, so niemand zählen kann,
Fängt jeden Augenblick
Zu deiner Seelen ewgem Ungelück
Sich stets von neuem an.
5. Arie. Baß
Gott ist gerecht in seinen Werken:
Auf kurze Sünden dieser Welt
Hat er so lange Pein bestellt;
Ach wollte doch die Welt dies merken!
Kurz ist die Zeit, der Tod geschwind,
Bedenke dies, o Menschenkind!
6. Arie. Alt
O Mensch, errette deine Seele,
Entfliehe Satans Sklaverei
Und mache dich von Sünden frei,
Damit in jener Schwefelhöhle
Der Tod, so die Verdammten plagt,
Nicht deine Seele ewig nagt.
O Mensch, errette deine Seele!
7. Choral
Solang ein Gott im Himmel lebt
Und über alle Wolken schwebt,
Wird solche Marter währen:
Es wird sie plagen Kält und Hitz,
Angst, Hunger, Schrecken, Feu'r und Blitz
Und sie doch nicht verzehren.
Denn wird sich enden diese Pein,
Wenn Gott nicht mehr wird ewig sein.
Zweiter Teil
8. Arie. Baß
Wacht auf, wacht auf, verlornen
Schafe,
Ermuntert euch vom Sündenschlafe
Und bessert euer Leben bald!
Wacht auf, eh die Posaune schallt,
Die euch mit Schrecken aus der Gruft
Zum Richter aller Welt vor das Gerichte ruft!
9. Rezitativ. Alt
Verlass, o Mensch, die Wollust dieser Welt,
Pracht, Hoffart, Reichtum, Ehr und Geld;
Bedenke doch
In dieser Zeit annoch,
Da dir der Baum des Lebens grünet,
Was dir zu deinem Friede dienet!
Vielleicht ist dies der letzte Tag,
Kein Mensch weiß, wenn er sterben mag.
Wie leicht, wie bald
Ist mancher tot und kalt!
Man kann noch diese Nacht
Den Sarg vor deine Türe bringen.
Drum sei vor allen Dingen
Auf deiner Seelen Heil bedacht!
10. Arie. Alt, Tenor
O Menschenkind,
Hör auf geschwind,
Die Sünd und Welt zu lieben,
Dass nicht die Pein,
Wo Heulen und Zähnklappen sein,
Dich ewig mag betrüben!
Ach spiegle dich am reichen Mann,
Der in der Qual
Auch nicht einmal
Ein Tröpflein Wasser haben kann!
11. Choral
O Ewigkeit, du Donnerwort,
O Schwert, das durch die Seele bohrt,
O Anfang sonder Ende!
O Ewigkeit, Zeit ohne Zeit,
Ich weiß vor großer Traurigkeit
Nicht, wo ich mich hinwende.
Nimm du mich, wenn es dir gefällt,
Herr Jesu, in dein Freudenzelt!
Anònim
Cantata BWV 20
Oh eternitat, Tu, paraula terrible
PART I
1.Coral
Oh, eternitat, Tu, paraula terrible,
oh, espasa, que perfores l‘ànima,
Oh, inici de qualsevol fi!
Oh, eternitat, temps sense temps,
no sé on dirigir-me
en una gran tristesa.
Tant tremola el meu cor espantat
que la llengua se m’enganxa al paladar.
2. Recitatiu. Tenor
Cap desgràcia es pot trobar en tot el món
que duri eternament:
ha de desaparèixer finalment d’una vegada
amb el temps.
Ai! Només el càstig de l’eternitat no té
cap fi;
continua fent el seu joc torturador,
sí, com diu el mateix Jesús,
fora de l’eternitat no hi ha cap salvació.
3. Ària. Tenor
Eternitat, em fas por,
eternament, eternament és massa temps!
Ai, veritablement no es tracta de cap broma.
Flames, que cremen eternament,
no hi ha cap foc igual.
El meu cor s’espanta i tremola,
quan penso en aquest càstig
i dirigeixo el pensament cap a l’infern.
4. Recitatiu. Baix
Si per llei, la tortura dels condemnats durés
tants anys, com el nombre d’herbes
hi ha a la terra, i d’estrelles al cel;
si per llei, la condemna fos tan estesa,
com homes hi hagué al món
des de l’inici,
així serien finalment jutjats
amb igualtat d’objectiu i mesura:
Tot i això, algun dia s’haurà d’acabar,
però ara, quan tu, condemnat,
hauràs sofert mil milions d’anys
amb tots els dimonis,
no tindràs mai present el final;
el temps, que ningú no pot comptar,
torna a començar en cada moment,
per a desgràcia eterna
de la teva ànima.
5. Ària. Baix
Déu és jut en les seves obres;
pels pecats breus d’aquest món
ha ordenat un càstig molt llarg;
¡ai, si al menys el món ho volgués veure!
El temps és breu, la mort ràpida,
recorda això, oh humanitat!
6. Ària. Contralt
Oh, home, salva la teva ànima,
escapa’t de l’esclavatge de Satanàs
i allibera’t del pecat,
perquè en una cova de sofre
la mort, que tan turmenta als condemnats,
no et rossegui l’ànima eternament.
Oh, home, salva la teva ànima!
7. Coral
Mentre visqui un Déu en el cel
pendent de tots els pobles,
farà perdurar aquests turments:
el perseguiran fred i calor,
por, gana, espants, foc i llamps,
però ells no els consumeixen.
Només s’acabarà aquest càstig,
quan Déu no sigui més etern.
PART II
8. Ària. Baix
¡Desperteu-vos, desperteu-vos, ovelles perdudes,
sortiu dels vostres somnis de pecat
i milloreu aviat les vostres vides!
Desperteu-vos, abans que sonin els trombons,
i amb els espants del sepulcre
us cridi a judici el Jutge de tots els mons.
9. Recitatiu. Contralt
Abandona, oh home, els plaers d’aquest món,
luxes, supèrbia, riquesa, honors i diners;
però pensa
In en aquest moment
que et verdeja l’arbre de la vida,
el que serveix a la teva pau.
Potser és aquest el darrer dia.
Cap home sap quan ha de morir.
¡Què fàcilment, què ràpidament
hom es queda mort i fred!
Podria ser que aquesta mateixa nit
portin el taüt davant la teva porta.
Per això abans que res,
¡tingues cura de la teva ànima!
10. Ària. Contralt i tenor
¡Oh, humanitat,
acaba ràpidament,
d’estimar el pecat i el món,
perquè el càstig
on hi ha els plors i els petaments de dents,
no et pugui mai afligir!
Emmiralla’t amb l’home ric
que en els turments
ni una sola vegada
pot trobar una goteta d’aigua.
11. Coral
¡Oh, eternitat, Tu, paraula terrible,
oh, espasa, que perfores l‘ànima,
Oh, inici del fi!
Oh, eternitat, temps sense temps,
no sé on dirigir-me
en una gran tristesa.
¡Pren-me, quan et plagui,
Senyor Jesús, en el teu món joiós!
Anonym
Kantate BWV 94
Was frag ich nach der Welt
1.- Choral
Was frag ich nach der Welt
Und allen ihren Schätzen
Wenn ich mich nur an dir,
Mein Jesu, kann ergötzen!
Dich hab ich einzig mir
Zur Wollust fürgestellt,
Du, du bist meine Ruh:
Was frag ich nach der Welt!
2. Arie. Baß
Die Welt ist wie ein Rauch und Schatten
Der bald verschwindet und vergeht,
Weil sie nur kurze Zeit besteht.
Wenn aber alles fällt und bricht,
Bleibt Jesus meine Zuversicht,
An dem sich meine Seele hält.
Darum: was frag ich nach der Welt!
3. Choral und Recitativ
Die Welt sucht Ehr und Ruhm
Bei hocherhabnen Leuten.
Ein Stolzer baut die prächtigsten Paläste,
Er sucht das höchste Ehrenamt,
Er kleidet sich aufs beste
In Purpur, Gold, in Silber, Seid und Samt.
Sein Name soll für allen
In jedem Teil der Welt erschallen.
Sein Hochmuts-Turm
Soll durch die Luft bis an die Wolken dringen,
Er trachtet nur nach hohen Dingen
Und denkt nicht einmal dran,
Wie bald doch diese gleiten.
Oft bläset eine schale Luft
Den stolzen Leib auf einmal in die Gruft,
Und da verschwindet alle Pracht,
Wormit der arme Erdenwurm
Hier in der Welt so grossen Staat gemacht.
Acht! solcher eitler Tand
Wird weit von mir aus meiner Brust verbannt.
Dies aber, was mein Herz
Vor anderm rühmlich hält,
Was Christen wahren Ruhm und rechte Ehre gibet,
Und was mein Geist,
Der sich der Eitelkeit entreißt,
Anstatt der Pracht und Hoffart liebet,
Ist Jesus nur allein,
Und dieser solls auch ewig sein.
Gesetzt, dass mich die Welt
Darum vor töricht hält:
Was frag ich nach der Welt!
4. Arie. Alt
Betörte Welt, betörte Welt!
Auch dein Reichtum, Gut und Geld
Ist Betrug und falscher Schein.
Du magst den eitlen Mammon zählen,
Ich will davor mir Jesum wählen;
Jesus, Jesus soll allein
Meiner Seele Reichtum sein.
Betörte Welt, betörte Welt!
5. Choral und Rezitativ. Baß
Die Welt bekümmert sich.
Was muss doch wohl der Kummer sein?
O Torheit! dieses macht ihr Pein:
Im Fall sie wird verachtet.
Welt, schäme dich!
Gott hat dich ja so sehr geliebet,
Dass er sein eingebornes Kind
Vor deine Sünd
Zur größten Schmach um dein Ehre gibet,
Und du willst nicht um Jesu willen leiden?
Die Traurigkeit der Welt ist niemals größer,
Als wenn man ihr mit List
Nach ihren Ehren trachtet.
Es ist ja besser,
Ich trage Christi Schmach,
Solang es ihm gefällt.
Es ist ja nur ein Leiden dieser Zeit,
Ich weiß gewiss, dass mich die Ewigkeit
Dafür mit Preis und Ehren krönet;
Ob mich die Welt
Verspottet und verhöhnet,
Ob sie mich gleich verächtlich hält,
Wenn mich mein Jesus ehrt:
Was frag ich nach der Welt!
6. Arie. Tenor
Die Welt kann ihre Lust und Freud,
Das Blendwerk schnöder Eitelkeit,
Nicht hoch genug erhöhen.
Sie wühlt, nur gelben Kot zu finden,
Gleich einem Maulwurf in den Gründen
Und lässt dafür den Himmel stehen.
7. Arie. Sopran
Er halt es mit der blinden Welt,
Wer nichts auf seine Seele hält,
Mir ekelt vor der Erden.
Ich will nur meinen Jesum lieben
Und mich in Buß und Glauben üben,
So kann ich reich und selig werden.
8. Choral
Was frag ich nach der Welt!
Im Hui muss sie verschwinden,
Ihr Ansehn kann durchaus
Den blassen Tod nicht binden.
Die Güter müssen fort,
Und alle Lust verfällt;
Bleibt Jesus nur bei mir:
Was frag ich nach der Welt!
Was frag ich nach der Welt!
Mein Jesus ist mein Leben,
Mein Schatz, mein Eigentum,
Dem ich mich ganz ergeben,
Mein ganzes Himmelreich,
Und was mir sonst gefällt.
Drum sag ich noch einmal:
Was frag ich nach der Welt!
PAUSA
Anònim
Cantata BWV 94
No m’importa res del món
1. Coral
No m’importa res del món
i de tots els seus tresors
si només puc delectar-me,
Jesús meu, a Tu,
únicament a Tu t’he escollit
per a la meva delectança,
Tu, Tu, ets la meva pau
¡Què m’importa el món!
2. Ària. Baix
El món és com fum i ombra,
que aviat desapareix i passa,
perquè només dura poc temps.
Però quan tot cau i es trenca,
queda Jesús, la meva ferma esperança,
en qui confia la meva ànima.
Per això, ¿què m’importa el món?
3. Coral i recitatiu
El món cerca l’honor i la fama
entre la gent més eminent.
Un orgullós edifica els palaus més magnífics,
busca els més alts càrrecs honorífics,
es vesteix amb el millor,
amb porpra, or, plata i vellut.
El seu nom ha de ressonar per a tothom
en totes les parts del món.
La torre del seu orgull
ha de pujar per l’aire fins als núvols,
i només anhela assumptes importants
i no pensa ni una vegada
en quan ràpidament s’escapolen aquests.
Sovint un vent lleuger empeny de cop
l’orgullós cos cap a la tomba,
i llavors desapareix tot l‘esplendor,
i amb ell el pobre cuc de la terra
que aquí al món tan havia presumit.
Ai! Unes foteses tan fàtues
seran proscrites lluny del meu pit.
Però allò que el meu cor
considera lloable abans que res,
el que dóna al cristià veritable fama i just honor,
i el que el meu esperit,
que s’aparta de la vanitat,
i estima en comptes de la pompa i la supèrbia,
és únicament Jesús,
I ho ha de fer eternament.
Si resulta que per això el món
em considera un neci:
¡Què m’importa el món!
4. Ària. Contralt
¡Món enfollit, món enfollit!
També les teves riqueses, bens i diners
són engany i falsa brillantor.
Pots comptar frívol diner,
jo prefereixo al meu Jesús;
Jesús, només Jesús
ha de ser la riquesa de la meva ànima.
¡Món enfollit, món enfollit!
5. Coral i recitatiu. Baix
El món es preocupa.
¿Però quina ha de ser la seva preocupació?
¡Oh, bogeria! Això és el seu càstig:
Veure’s menyspreat en la caiguda.
¡Món, avergonyeix-te!
Déu t’ha estimat tant,
que sotmeté al seu Fill unigènit,
pels teus pecats,
al més gran ultratge per la teva glòria,
¿i tu no vols patir pels desigs de Jesús?
La tristesa del món no és mai tan gran
com quan amb astúcia
es cerquen els seus honors.
És certament millor
que suporti l’ultratge de Crist
tant de temps com a Ell li agradi.
És certament un patiment d’ara,
n’estic segur, i de que la eternitat
em coronarà per això amb glòria i honors;
encara que el món
es burli de mi i m’escarneixi,
i em tingui per menyspreable,
si el meu Jesús m’honora:
¡Què m’importa el món!
6. Ària. Tenor
El món no pot enaltir prou
els seus plaers i joies,
l’efectisme d’una vulgar vanitat.
Furga, i només troba fang vermellós,
igual com un talp en les profunditats,
i deixant estar així els cels.
7. Ària. Soprano
S’avé amb el món encegat,
qui no es preocupa de la seva ànima,
la terra em repugna.
Només vull estimar el meu Jesús
i treballar en la penitència i en la fe,
i així podré ser ric i benaventurat.
8. Coral
No m’importa res del món!
En un tancar i obrir d’ulls desapareixerà,
la seva aparença no pot lligar
completament la pàl·lida mort.
Els bens han de desaparèixer,
i tots els plaers decauen;
només Jesús es queda amb mi:
No m’importa res del món!
No m’importa res del món!
El meu Jesús és la meva vida,
el meu tresor, la meva propietat,
al qui m’entrego del tot,
el meu total regne del cel,
i tot el que em pot agradar.
Per això dic una vegada més:
No m’importa res del món!
PAUSA
Anonym
Kantate BWV 93
Wer nur den lieben Gott lässt walten
1.Choral
Wer nur den lieben Gott lässt walten
Und hoffet auf ihn allezeit,
Den wird er wunderlich erhalten
In allem Kreuz und Traurigkeit.
Wer Gott, dem Allerhöchsten, traut,
Der hat auf keinen Sand gebaut.
2.Choral und Rezitativ. Baß
Was helfen uns die schweren Sorgen?
Sie drücken nur das Herz
Mit Zentnerpein, mit tausend Angst und Schmerz.
Was hilft uns unser Weh und Ach?
Es bringt nur bittres Ungemach.
Was hilft es, dass wir alle Morgen
mit Seufzen von dem Schlaf aufstehn
Und mit beträntem Angesicht des Nachts zu Bette gehn?
Wir machen unser Kreuz und Leid
Durch bange Traurigkeit nur größer.
Drum tut ein Christ viel besser,
Er trägt sein Kreuz mit christlicher Gelassenheit.
3. Arie. Tenor
Man halte nur ein wenig stille,
Wenn sich die Kreuzesstunde naht,
Denn unsres Gottes Gnadenwille
Verlässt uns nie mit Rat und Tat.
Gott, der die Auserwählten kennt,
Gott, der sich uns ein Vater nennt,
Wird endlich allen Kummer wenden
Und seinen Kindern Hilfe senden.
4. Arie. Sopran, Alt
Er kennt die rechten Freudesstunden,
Er weiß wohl, wenn es nützlich sei;
Wenn er uns nur hat treu erfunden
Und merket keine Heuchelei,
So kömmt Gott, eh wir uns versehn,
Und lässet uns viel Guts geschehn.
5. Choral und Rezitativ. Tenor
Denk nicht in deiner Drangsalhitze,
Wenn Blitz und Donner kracht
Und die ein schwüles Wetter bange macht,
Dass du von Gott verlassen seist.
Gott bleibt auch in der größten Not,
Ja gar bis in den Tod
Mit seiner Gnade bei den Seinen.
Du darfst nicht meinen,
Dass dieser Gott im Schoße sitze,
Der täglich wie der reiche Mann,
In Lust und Freuden leben kann.
Der sich mit stetem Glücke speist,
Bei lauter guten Tagen,
Muß oft zuletzt,
Nachdem er sich an eitler Lust ergötzt,
"Der Tod in Töpfen" sagen.
Die Folgezeit verändert viel!
Hat Petrus gleich die ganze Nacht
Mit leerer Arbeit zugebracht
Und nichts gefangen:
Auf Jesu Wort kann er noch einen Zug erlangen.
Drum traue nur in Armut, Kreuz und Pein
Auf deines Jesu Güte
Mit gläubigem Gemüte;
Nach Regen gibt er Sonnenschein
Und setzet jeglichem sein Ziel.
6. Arie. Sopran
Ich will auf den Herren schaun
Und stets meinem Gott vertraun.
Er ist der rechte Wundermann.
Der die Reichen arm und bloß
Und die Armen reich und groß
Nach seinem Willen machen kann.
7. Choral
Sing, bet und geh auf Gottes Wegen,
Verricht das Deine nur getreu
Und trau des Himmels reichem Segen,
So wird er bei dir werden neu;
Denn welcher seine Zuversicht
Auf Gott setzt, den verlässt er nicht.
Anònim
Cantata BWV 93
Aquell que deixa fer el bon Déu
1. Coral
Aquell que deixa fer el bon Déu
i confia sempre en Ell,
estarà meravellosament protegit
en qualsevol creu o tristesa.
Qui confia en Déu, l’Altíssim,
no ha construït sobre sorra.
2. Coral i recitatiu. Baix
¿En què ens ajuden les greus preocupacions?
Només oprimeixen el cor
amb desenes de patiments, amb milers d’angoixes i dolors.
En què ens ajuden els nostres ais i laments?
Només ens porten amargs maldecaps.
En què ens ajuda, que cada matí
ens despertem amb sospirs i anem al llit
els vespres amb la faç plorosa?
Patim la nostra creu i les afliccions
amb temorosa tristesa encara més gran.
Per això actua molt millor un cristià,
que porta la seva creu amb cristiana resignació.
3. Ària. Tenor
Només es guarda una mica de tranquil·litat,
quan s’acosta l’hora de la creu,
quan els desigs de gràcia del nostre Déu
no ens abandonen mai amb consells i fets.
Déu, que coneix els escollits,
Déu, que s’anomena el nostre Pare,
posarà fi a la nostra aflicció
i ajudarà els seus fills.
4. Ària. Soprano. Contralt
Ell sap quan és l’adequada hora de joia,
sap el que és convenient:
quan ens ha trobat només fidels
i no troba cap malícia.
Llavors ve abans del que preveiem,
I ens deixa molts bens merescuts.
5. Coral i recitatiu. Tenor
No pensis en el teu destret acalorat,
quan esclaten llamps i trons
i et fa por en un temps xafogós,
que Déu t’hagi abandonat.
Déu es queda també en les majors necessitats,
àdhuc fins a la mort,
amb la seva gràcia, entre els seus.
No has de pensar
que aquest Déu s’asseu amb aquells
que cada dia poden viure com homes rics,
entre luxes i alegries;
i que s’alimenta de felicitat constant,
en bons dies sorollosos,
hagi de dir finalment,
després d’haver-se delectat amb frívols plaers,
“La mort és a la cassola”.
¡El pas del temps canvia molt!
També Pere passà tota la nit
treballant inútilment
sense pescar res;
però amb les paraules de Jesús
pogué encara omplir una xarxa.
per això, en la pobresa, la creu i el dolor, confia
en la bondat del teu Jesús
amb l’ànim del creient;
despès de la pluja arriben els raigs de sol
i es posa cada cosa al seu lloc.
6. Ària. Soprano
Contemplaré al Senyor
i confiaré sempre en el meu Déu.
És l’autèntic ésser meravellós
que pot convertir a la seva voluntat
als rics en pobres i nus
i als pobres en rics i grans.
7. Coral
Canta, prega i camina pels camins de Déu,
actua amb els teus només amb fidelitat
i creu en les riques benediccions celestials,
que et renovaran;
car el que posa la seva confiança
en Déu, no serà abandonat.
Anonym
Kantate BWV 78
Jesu, der du meine Seele
1. Choral
Jesu, der du meine Seele
Hast durch deinen bittern Tod
Aus des Teufels finstern Höhle
Und der schweren Seelennot
Kräftiglich herausgerissen
Und mich solches lassen wissen
Durch dein angenehmes Wort,
Sei doch itzt, o Gott, mein Hort!
2. Arie. Sopran, Alt
Wir eilen mit schwachen, doch emsigen Schritten,
O Jesu, o Meister, zu helfen zu dir.
Du suchest die Kranken und Irrenden treulich.
Ach höre, wie wir
Die Stimmen erheben, um Hülfe zu bitten!
Es sei uns dein gnädiges Antlitz erfreulich!
3. Rezitativ. Tenor
Ach! Ich bin ein Kind der Sünden,
Ach! Ich irre weit und breit.
Der Sünden Aussatz, so an mir zu finden,
Verläßt mich nicht in dieser Sterblichkeit.
Mein Wille trachtet nur nach Bösen.
Der Geist zwar spricht: Ach! Wer wird mich erlösen?
Aber Fleisch und Blut zu zwingen
Und das Gute zu vollbringen,
Ist über alle meine Kraft.
Will ich den Schaden nicht verhehlen,
So kann ich nicht, wie oft ich fehle, zählen.
Drum nehm ich nun der Sünden Schmerz und Pein
Und meiner Sorgen Bürde,
So mir sonst unerträglich würde,
Ich liefre sie dir, Jesu, seufzend ein.
Rechne nicht die Missetat,
Die dich, Herr, erzürnet hat!
4. Arie. Tenor
Das Blut, so meine Schuld durchstreicht,
Macht mir das Herze wieder leicht
Und spricht mich frei.
Ruft mich der Höllen Heer zum Streite,
So stehet Jesus mir zu Seite,
Daß ich beherzt und sieghaft sei.
5. Rezitativ. Baß
Die Wunden, Nägel, Kron und Grab,
Die Schläge, so man dort dem Heiland gab,
Sind ihm nunmehro Siegeszeichen
Und können mir verneute Kräfte reichen.
Wenn ein erschreckliches Gericht
Den Fluch vor den Verdammten spricht,
So kehrst du ihn in Segen.
Mich kann kein Schmerz und keine Pein bewegen,
Weil sie mein Heiland kennt;
Und da dein Herz vor mich in Liebe brennt,
So lege ich hinwieder
Das meine vor dich nieder.
Dies mein Herz, mit Leid vermenget,
So dein teures Blut besprenget,
So am Kreuz vergossen ist,
Geb ich dir, Herr Jesu Christ.
6. Arie. Baß
Nun du wirst mein Gewissen stillen,
So wider mich um Rache schreit,
Ja, deine Treue wirds erfüllen,
Weil mir dein Wort die Hoffnung beut.
Wenn Christen an dich glauben,
Wird sie kein Feind in Ewigkeit
Aus deinen Händen rauben.
7. Choral
Herr, ich glaube, hilf mir Schwachen,
Laß mich ja verzagen nicht;
Du, du kannst mich stärker machen,
Wenn mich Sünd und Tod anficht.
Deiner Güte will ich trauen,
Bis ich fröhlich werde schauen
Dich, Herr Jesu, nach dem Streit
In der süßen Ewigkeit.
Anònim
Cantata BWV 78
Jesús, que tens la meva ànima
1. Coral
Jesús, que tens la meva ànima
per la teva amarga mort
vas arrencar poderosament
del tenebrós infern del dimoni
i de les dures angoixes,
i me l'has fet saber
per la teva amable paraula,
Tu, oh Déu, ets el meu únic tresor!
2. Ària. Soprano i Contralt
Amb febles però incansables passos ens afanyem,
oh Jesús, mestre, a rebre el teu auxili.
Tu cerques fidelment als malalts i esgarriats.
Ah, sent com les nostres veus
s’elevem demanant-te ajuda!
Que ens alegri el teu rostre propici!
3. Recitatiu. Tenor
Ai, soc un fill del pecat i,
ai, camino errant.
La lepra del pecat que hi ha en mi
no m'abandona en aquesta vida.
La meva voluntat s'inclina al mal.
El meu esperit clama: Ai, qui em lliurarà?
Però doblegar la carn i la sang
i obrar el bé
està més enllà de les meves forces.
No vull ocultar el meu pesar,
però no puc comptar les ocasions en les quals caic.
Per això porto el dolor i aflicció del pecat,
el pes de les meves culpes
se m'ha fet insuportable,
i sanglotant em lliuro a tu, Jesús.
No comptis les ofenses
que a tu, Senyor, t'han encoleritzat
4. Ària. Tenor
La sang que esborra la meva culpa
de nou fa lleuger el meu cor
i em dona la llibertat.
Si em desafia l'exèrcit infernal,
Jesús està al meu costat,
perquè m'esforci i venci.
5. Recitatiu. Baix
Les ferides, els claus, la corona, la tomba
i els cops que el Salvador va rebre,
són ara signes de victòria
i poden donar-me noves forces.
Quan un terrible judici
pronunciï la maledicció dels condemnats,
Tu la canviaràs en benedicció.
No em tocaran dolor ni pena,
perquè el meu Salvador les ha conegut
i el teu cor crema d'amor per mi.
Col·loco davant teu
les meves penes.
Aquest cor envaït pel dolor,
però ruixat amb la preciosa sang
que vas abocar en la creu,
el lliuro a tu, Senyor Jesucrist.
6. Ària. Baix
Tu tranquil·litzaràs la meva consciència,
encara que ella cridi venjança contra mi,
i la teva fidelitat l'omplirà,
perquè la teva paraula em dona l'esperança.
Si els cristians creuen en tu,
mai cap enemic
els arrabassarà de les teves mans.
7. Coral
Senyor, jo crec, ajuda la meva feblesa,
no deixis que desesperi.
Tu, només Tu, em pots enfortir
quan el pecat i la mort m'ataquin.
En la teva bondat confiaré,
fins que alegre et contempli,
Senyor Jesús, després del combat,
en la feliç eternitat.
Traduccions: Manuel Capdevila i Font