The Fairy Queen

Overture

Act I

First song
Come, come, come, let us leave the town, 
And in some lonely place, 
Where crouds and noise were never known, 
Resolve to spend our days. 
In pleasant shades upon the Grass 
At Night ourselves we’ll lay; 
Our Days in harmless sport shall pass, 
Thus time shall slide away.

Scene of the drunken poet blin poet

DRUNKEN POET
Fill up the bowl, then, &c.

1ST FAIRY, CHORUS
Trip it, trip it in a ring; 
Around this mortal dance, and sing.

POET
Enough, enough, 
We must play at blindman’s buff. 
Turn me round, and stand away, 
I’ll catch whom I may.

2D FAIRY, CHORUS 
About him go, so, so, so, 
Pinch the wretch, from top to toe; 
Pinch him forty, forty times, 
Pinch till he confess his crimes.

POET
Hold you damn’d tormenting Punks, 
I do confess…

BOTH FAIRIES
What, what, &c.

POET
I’m Drunk, as I live boys, drunk.

BOTH FAIRIES
What art thou, speak?

POET
If you will know it, 
I am a scurvy poet.

CHORUS 
Pinch him, pinch him for his crimes, 
His nonsense, and his dogrel rhymes.

POET
Hold! Oh! Oh! Oh!

BOTH FAIRIES
Confess more, more.

POET
I confess, I’m very poor. 
Nay, prithee do not pinch me so, 
Good dear Devils, let me go; 
And as I hope to wear the bays, 
I’ll write a Sonnet in thy praise.

CHORUS
Drive him hence, away, away 
Let him sleep till break of Day.

First music -  Prelude

The Fairy Queen

Obertura

Acte I

Primera cançó
Veniu, veniu, veniu, abandonem la ciutat,
i en algun lloc solitari,
on no es coneguin ni gentada ni enrenou,
decidirem passar els nostres dies.
En l’agradable ombra sobre l’herba
jaurem durant la nit;
els nostres dies passaran fent inofensives activitats
i així transcorrerà el temps. 

Escena del poeta borratxo

POETA BORRATXO
Ompliu les copes...

FADA PRIMERA i COR
Feu un cercle al voltant seu,
balleu i canteu al voltant d’aquest mortal.

POETA
Prou, prou!
Juguem a la gallineta cega.
Doneu-me voltes i aparteu-vos,
jo agafaré qui pugui.

FADA SEGONA i COR
Anem cap a ell, així, així, així,
pessigueu el miserable de cap a peus,
pessigueu-lo quaranta, quaranta cops,
pessigueu-lo fins que confessi els seus crims.

POETA
Pareu maleïts esperits martiritzadors,
confesso...

LES DUES FADES
Què, què?

POETA
Estic torrat, tan cert com que visc, nois, borratxo.

LES DUES FADES
Què ets? Parla.

POETA
Si ho voleu saber,
soc un abjecte poeta.

COR
Pessigueu-lo, pessigueu-lo pels seus crims,
Les seves ximpleries i les seves miserables rimes.

POETA
Pareu! Oh! Oh! Oh!

LES DUES FADES
Confessa més, més.

POETA
Confesso que soc molt pobre.
No, us prego que no em pessigueu així,
benvolguts diables, deixeu-me anar.
I per la corona de llorer que em cenyiré,
us escriuré un sonet en honor vostre.

CORS
Porteu-lo ben lluny d’aquí; fora, fora.
Deixeu-lo dormir fins a trenc d’alba.

Primera música - Preludi

Act II

Song
Come all ye Songsters of the sky, 
Wake, and assemble in this wood; 
But no ill-boding bird be nigh, 
None but the harmless and the good.

Prelude

?CHORUS
Now join your warbling voices all.

SONG AND CHORUS
Sing while we trip it on the green; 
But no ill vapours rise or fall, 
Nothing offend our Fairy Queen.

NIGHT
See, even Night herself is here, 
To favour your design; 
And all her peaceful train is near, 
That men to sleep incline. 
Let noise and care, 
Doubt and despair, 
Envy and spight, 
(The fiends delight) 
Be ever banish’d hence, 
Let soft repose, 
Her eyelids close; 
And murmuring streams, 
Bring pleasing dreams; 
Let nothing stay to give offence.

MYSTERY 
I am come to lock all fast, 
Love without me cannot last. 
Love, like counsels of the wise, 
Must be hid from vulgar eyes. 
‘Tis holy, and we must conceal it, 
They profane it, who reveal it.

SECRESIE
One charming night 
Gives more delight, 
Than a hundred lucky days. 
Night and I improve the taste, 
Make the pleasure longer last, 
A thousand several ways.

SLEEP
Hush, no more, be silent all, 
Sweet repose has clos’d her eyes. 
Soft as feather’d snow does fall! 
Softly, softly, steal from hence. 
No noise disturb her sleeping sence.

Acte II

Cançó
Veniu tots, cantaires del cel,
Desperteu-vos i reuniu-vos en aquest bosc,
però que cap ocell mal averany s’acosti,
cap excepte els bons i inofensius.

?Preludi

COR 
Ara uniu totes les vostres melodioses veus.

CANÇÓ i COR
Canteu mentre ballem sobre l’herba,
però que cap vapor dolent s’alci o caigui,
res que no molesti la nostra reina de les fades.

NIT
Mira, la Nit en persona és aquí,
per afavorir el teu pla;
i el seu pacífic seguici s’acosta,
per  afavorir als homes a dormir.
Allunyeu d’aquí
l’enrenou i les preocupacions,
dubtes i desesperació,
enveja i desesperació
(les delícies del dimoni)
Que el dolç repòs
tanqui les seves parpelles,
i el murmuri dels rierols
li dugin somnis agradables.
Que res quedi que la pugui pertorbar.

MISTERI
He vingut per ocultar-ho tot,
l’amor sense mi no pot durar.
L’amor, com els consells dels savis,
s’ha d’amagar de la gent comuna.
És sagrat i l’hem de mantenir ocult,
qui el revela, el profana.

SECRET
Una nit encisadora
dona més plaer
que cent dies feliços.
La Nit i jo millorem els sabors,
fem que el plaer duri més
de mil i una maneres diferents.

SON
Xss! Silenci, calleu tots
El dolç repòs ha tancat els ulls.
Suau com borralls de plomes!
Suaument, suaument, sortim d’aquí
que cap soroll destorbi el seu son.

Act III

Song and chorus
If love’s a sweet passion, 
why does it torment? 
If a bitter, oh tell me 
whence comes my content? 
Since I suffer with pleasure, 
why should I complain, 
Or grieve at my fate, when I know ‘tis in vain? 
Yet so pleasing the pain, so soft is the dart, 
That at once it both wounds me 
and tickles my heart.

CHORUS
I press her hand gently, 
look Languishing down, 
And by passionate silence 
I make my Love known. 
But oh! how I’m blest when 
so kind she does prove 
By some willing mistake to discover her love. 
When in striving to hide, 
she reveals all her flame, 
And our eyes tell each other 
what neither dares name.

Dance of the fairies

Song
Ye Gentle Spirits of the air, appear; 
Prepare, and join your tender voices here. 
Cath, and repeat the trembling sounds anew, 
Soft as her Sighs and sweet as pearly dew, 
Run new divisions, and such measures keep, 
As when you lull the God of Love asleep.

CORIDON
Now the maids and the men are making of hay, 
We’ve left the dull fools, and are stolen away. 
Then Mopsa no more 
Be coy as before, 
But let us merrily play, 
And kiss the sweet time away.

MOPSA
Why, how now, Sir Clown, 
what makes you so bold? 
I’d have ye to know 
I’m not made of that mold. 
I tell you again: 
Maids must never kiss no men. 
No, no: no kissing at all; 
I’ll not kiss, till I kiss you for good and all.

CORIDON
Not kiss you at all?

MOPSA
Not kis, till you kiss me
for good and all.

CORIDON
Should you give me a score, 
‘Twould not lessen your store, 
Then bid me cheerfully kiss 
And take my fill of your bliss.

MOPSA
I’ll not trust you so far, I know you too well; 
Should I give you an inch, 
you’d soon take an ell. 
The Lordlike you rule, and laugh as the fool. 

CORIDON
So small a request, 
You must not, 
you cannot, you shall not deny, 
Nor will I admit of another reply.

MOPSA
Nay, what do you mean? 
O fie, fie, fie!

CORIDON
You must not, you cannot,
you shall not deny.

Song
A thousand, thousand ways we’ll find 
To entertain the hours; 
No two shall e’re be known so kind, 
No life so blest as ours.

Acte III

Cançó i cor
Si l’amor és una dolça passió,
Per què turmenta?
Si és amarga, oh, digues,
d’on ve la seva alegria?
Ja que pateixo amb plaer,
Per què em lamento
o em dolc de la sort, si sé que és en va?
Així i tot, tan plaent és el sofriment i tant dolç el dard,
que alhora fereix
i pessigolleja el meu cor.

COR
Li premo suaument la mà,
lànguidament abaixo els ulls,
i amb un apassionat silenci,
li faig saber el meu amor.
Però, oh! Que feliç soc quan
amb un error voluntari
em fa saber el seu amor.
Quan s’esforça per amagar-se,
ella revela tota la seva flama.
I els nostres ulls ens diuen
el que cap gosa dir.

? Dansa de les fades

Cançó
Bondadosos esperits de l’aire, mostreu-vos,
prepareu-vos i uniu les vostres tendres veus.
Atrapeu i repetiu les tremoloses notes,
suaus com sospirs i dolces com perles de rosada,
proveu noves variacions i mantingueu la cadència,
com si bressoléssiu el déu de l’amor adormit.

CORIDÓ
Ara, noies i homes feinegen al camp,
hem deixat els ximplets ignorants, i ens hem escapolit.
Ara, Mopsa no siguis
tan esquiva com abans,
juguem alegrement,
i amb petons passem l’estona dolçament.

MOPSA
Vaja, senyor pallasso,
què us fa tan atrevit?
Us he fet saber
que no soc d’aquesta mena.
I us repeteixo:
Les noies no han de besar cap home.
No, no, res de petons,
no et besaré fins que besi per sempre més.

CORIDÓ
No fer-te petons amb absolut?

MOPSA
No et besaré fins que besi
per sempre més.

CORIDÓ
Si me’n donessis una vintena,
això no minvaria la teva reserva,
fes-me, doncs, alegrement petons
i omple’m de la teva felicitat.  

MOPSA
No em refio de tu, et conec prou bé.
Si et dono un dit,
et prendràs la mà.
Després faries el fatxenda i te’n riuries de la ximpleta.

CORIDÓ
Tan petit favor,
no deus,
no pots, no voldràs pas negar-me’l,
i no admetré cap altra resposta.

MOPSA
Com, què vols dir?
Au, ves, ves, ve!

CORIDÓ
No deus, no pots,
no voldràs pas negar-me’l.

Cançó
Trobarem mil i una manera
de fer passar el temps.
Mai no hi haurà dues persones més bones,
ni vida més feliç que la nostra

ACT IV

Symphony

PHOEBUS
When a Cruel long winter 
has frozen the earth, 
And Nature imprisoned seeks 
in vain to be free; 
I dart forth my beams, to give 
all things a birth, 
Making spring for the plants, 
every flower, and each tree. 
‘Tis I who give life, 
warmth, and vigour to all, 
Even Love who rules all things in earth, 
air, and sea; 
Would languish, and fade, 
and to nothing would fall, 
The world to its chaos 
would return, but for me.

Hail! Great parent of us all, 
Light and comfort of the earth; 
Before your shrine the Seasons fall, 
Thou who givest all Nature Birth.

SPRING
Thus the ever grateful Spring, 
Does her yearly tribute bring; 
All your sweets before him lay, 
The round his altar, sing and play.

SUMMER
Here’s the Summer, sprightly gay, 
Smiling, wanton, fresh and fair; 
Adorn’d with all the flowers of May, 
Whose various sweets perfume the air.

AUTUMN
See my many colour’d fields 
And loaded Trees my Will obey; 
All the Fruit that Autumn yields, 
I offer to the God of Day.

WINTER
Now Winter comes slowly, 
Pale, meager, and old, 
First trembling with age, 
and then quiv’ring with cold; 
Benumb’d with hard forsts, 
and with Snow covere’d over, 
Prays the sun to restore him, 
and sings as before.

CHORUS
Hail! Great parent of us all, 
Light and comfort of the earth; 
Before thy shrine the Seasons fall, 
Thou who givest all Nature Birth.

Prelude

ACTE IV

Simfonia

PHOEBUS
Quan un llarg i cruel hivern
ha gelat la terra,
i la natura empresonada tracta
en va de ser lliure,
llenço els meus raigs, per fer
renéixer totes les coses
fent una primavera per cada planta,
per cada flor, per cada arbre.
Soc jo qui dona la vida,
l’escalf i la força a tot,
fins i tot l’Amor que tot ho regeix a la terra,
l’aire i el mar;
s’esllanguiria i esvaniria
i cauria en el no-res.
Si no fos per mi,
el món tornaria al caos.  

Salut! Gran pare de tots nosaltres,
llum i consol de la terra,
davant el teu altar es prostren les estacions,
tu que ho fas renéixer tot.

PRIMAVERA
Així la sempre agraïda Primavera
et porta el seu tribut anual.
Tots els dolços fruits deixeu-los davant seu,
i canteu i toqueu al voltant del seu altar.

ESTIU 
Aquí hi ha l’estiu, vivaç i alegre,
rialler, esbojarrat, fresc i bonic,
adornat amb totes les flors de maig
que dolçament perfumen l’aire

TARDOR
Mireu els meus camps multicolors
i els arbres plens obeint la meva voluntat;
tots els fruits que la tardor produeix
els ofereixo al déu del dia.

HIVERN
Ara ve l’hivern lentament,
Pàl·lid, magre i vell.
Primer tremola per la vellesa,
i després tremolós pel fred,
entumit pel gel
i cobert per la neu
prega al sol que el restauri  
per cantar com abans.

COR
Salut! Gran pare de tots nosaltres,
llum i consol de la terra,
davant el teu altar es postren les estacions,
tu que ho fas renéixer tot.

Preludi

ACT V

JUNO
Thrice happy lovers, 
may you be for ever, ever free, 
From that tormenting devil, Jealousy. 
From all that anxious care and strife, 
That attends a married life; 
Be to one another true, 
Kind to her as she to you, 
And since the errors of this night are past, 
May he be ever constant, she for ever chaste. 

O let me ever, ever weep, 
My eyes no more shall welcome sleep; 
I’ll hide me from the sight of day 
And sigh, and sigh my soul away. 
He’s gone, he’s gone, his loss deplore
For I shall never see him more.

A CHINESE MAN
Thus the gloomy world 
At first began to shine, 
And from the power divine 
A glory round it hurl’d; 
Which made it bright, 
And gave it Birth in light. 
Then were all minds as pure, 
As those ethereal streams; 
In innocence secure, 
Not subject to extremes. 
There was no room for empty fame, 
No cause for pride, ambition wanted aim.

CHINESE WOMAN 
Thus happy and free, 
Thus treated are we 
With Nature’s chiefest delights. 
We never cloy, 
But renew our joy, 
And one bliss another invites.

CHORUS
Thus wildly we live, 
Thus freely we give, 
What Heaven as freely bestows. 
We were not made 
For labour and trade, 
Which fools on each other impose.

Monkey’s Dance 

A CHINESE WOMAN
Hark! the echoing air a triumph sings, 
And all around pleas’d Cupids clap their Wings.

CHORUS 
Hark! Hark!

TWO CHINESE WOMEN
Sure the dull God of Marriage does not hear; 
We’ll rouse him with a charm.
Hymen, appear!

CHORUS
Hymen appear!

BOTH
Our queen of night commands you not to stay.
Appear, appear!

Prelude 

HYMEN
See, see, I obey. 
My torch has long been out, I hate 
On loose dissembled vows to wait, 
Where hardly love outlives 
the wedding night, 
False flames, love’s meteors, 
yield my torch no light.

TWO CHINESE WOMEN
Turn then thine eyes upon those glories there, 
And catching flames will 
on thy torch appear.

HYMEN
My torch, indeed, will from 
such brightness shine: 
Love ne’er had yet such altars, so divine. 

ONE OF THE ATTENDANTS 
Now the Night is chased away, 
All salute the rising sun; 
‘Tis that happy, happy day, 
The birthday of King Oberon.

Duet
Let the fifes, and the clarions, 
and shrill trumpets sound, 
And the Arch of high heaven 
the clangor resound. 

Chaconne 

CHORUS
They shall be as happy as they’re fair; 
Love shall fill all the places of care: 
And every time the sun shall display 
his rising light, 
It shall be to them a new wedding day; 
And when he sets, a new nuptial night.

ACTE V

JUNO
Tres cops feliços, amants,
sigueu sempre, sempre lliures
del turmentador dimoni de la gelosia.
De tots els ansiosos maldecaps i lluites
que acompanyen la vida conjugal,
sigueu fidels.
Que ell sigui bo amb ella, i ella bo amb ell,
i ja que els errors d’aquesta nit han passat,
sigui ell sempre constant i ella, sempre casta.

Oh, deixeu-me plorar, plorar per sempre,
que els meus ulls mai coneguin repòs.
M’amagaré de la llum del dia,
i sospir a sospir alliberaré la meva ànima.
Se n’ha anat, se n’ha anat, i lamento la seva pèrdua
perquè mai més el veuré.

UN XINÉS Així com el món tenebrós
comença a brillar al principi,
després, el poder diví
vessa sobre ell la glòria
que el fa resplendir
i la llum el fa néixer. 
Aleshores tots els éssers eren tant purs
com eteris els corrents,
la innocència dels quals
no està subjecte als extrems.
No hi ha lloc per la glòria vana,
no hi ha motiu per l’orgull, ni necessitat d’ambició.

UNA XINESA
Feliços i lliures
com som
gaudim de les delícies de la natura.
No en tenim mai prou,
però la felicitat crida la felicitat
i es renova la nostra joia.
 

COR
Tan lliures com vivim
generosament donem
el que el cel ens concedeix.
No estem fets
pel treball i l’activitat
que els ximples s’imposen.

Dansa dels micos

UNA XINESA
Escolteu com l’eco porta els cants triomfals
i al voltant satisfet, Cupido bat les seves ales

COR 
Escolteu! Escolteu!

DUES XINESES
Segur que l’ensopit déu del matrimoni no escolta,
el despertarem amb un conjur.
Hymen, apareix!

COR
Hymen apareix!

TOTES DUES
La nostra reina de la nit mana que et presentis.
Apareix, apareix!

Preludi

HYMEN
Mireu, mireu, obeeixo.
La meva torxa ha estat molt temps apagada,
detesto fer falsos juraments,
quan l’amor no dura més enllà
de la nit de noces.
Les falses flames, meteors d’amors
que no encenen la meva torxa.   

DUES XINESES
Gira els teus ulls cap a aquesta meravella,
i la teva torxa
s’encendrà.

HYMEN
La meva torxa, certament,
brillarà:
l’amor no ha tingut altars tan divins

UNA DEL SEGUICI
La nit s’ha dissipat,
tots saluden la sortida del sol.
Aquest és el dia feliç
de l’aniversari del rei Oberon.

Duo
Que sonin prifes i clarins
i les estridents trompetes,
i que ressonin els sons a
la volta celestial.

Chacona

COR
Seran tant feliços com justos.
L'amor omplirà tots els racons,
i cada vegada que el sol
mostri la seva claror,
serà per a ells un nou dia de noces;