Les Arts Florissants · Le Jardin des Voix

The Fairy Queen

10.08.24
—20.30 h
Auditori Espai Ter
Programa

The Fairy Queen, Z.629

La reina de les fades
Semiòpera amb un pròleg i cinc actes
Música de Henry Purcell (1659-1695)
Llibret anònim basat en A Midsummer Night’s Dream (El somni d’una nit d’estiu) de William Shakespeare
Versió semiescenificada

Estrena: Londres, 2 de maig de 1692

 

Direcció musical: William Christie
Co-direcció de l'Academia: William Christie i Paul Agnew
Direcció d’escena i coreografia:  Mourad Merzouki
Assistent de coreografia: Rémi Autechaud
Vestuari: Claire Schirck
Il·luminació: Fabrice Sarcy
Consellera  lingüística: Sophie Daneman

Solistes del Jardin des Voix 2023
Paulina Francisco, soprano
Georgia Burashko, mezzosoprano
Rebecca Leggett, mezzosoprano
Juliette Mey, mezzosoprano
Ilja Aksionov, tenor
Rodrigo Carreto, tenor
Hugo Herman-Wilson, baríton
Benjamin Schilperoort, baix-baríton

Ballarins Companyia Käfig
Baptiste Coppin, Samuel Florimond, Anahi Passi, Alary-Youra Ravin, Daniel Saad, Timothée Zig

Les Arts Florissants
Augusta McKay Lodge*, primer violí
Catherine Girard, Ravenna Lipchik*, Alyssa Campell*, violins I
Tami Troman, Michèle Sauvé, Amandine Solano**, violins II
Simon Heyerick, Samantha Montgomery, violes
Myriam Rignol (baix continu), viola de gamba
Félix Knecht (baix continu), Magdalena Probe**, Cécile Verolles**, violoncels
Hugo Abraham* (baix continu), contrabaix
Sébastien Marq, flauta
Yanina Yacubsohn, Nathalie Petibon (i 2a flauta), oboès
Evolène Kiener, fagot
Rupprecht Drees, Aline Théry, trompetes
Sergio Bucheli (baix continu), llaüt i guitarra
Marie-Ange Petit, timbals
Benoît Hartoin (baix continu), clavicèmbal i orgue

*antic estudiant de la Juilliard School
**antic becari de Les Arts Flo Junior

Sobretítols, Glòria Nogué

Durada:
1a part: 50 minuts
Pausa: 20 minuts
2a part: 55 minuts

Amb el generós suport d’Aline Foriel-Destezet
La Fondation d’entreprise Société Générale és gran patrocinador de Le Jardin des Voix.
Les Arts Florissants rep el suport econòmic de l’Estat francès, de la Direcció Regional d’Afers Culturals (DRAC), del Pays del Loira, del Departament de la Vendée i la Regió Pays del Loira.
La Fundació Selz és el seu principal patrocinador. Aline Foriel-Destezet i the American Friends of Les Arts Florissants són els seus principals espònsors.
Les Arts Florissants són artistes en residència a la Philharmonie de París des del 2015 i rep el reconeixement de “Centre Culturel de Rencontre”.

 

ACTE I
1. Obertura                                                    
2. Preludi
3. Duo: Come, come, come, let us leave the town (soprano, baix) 
   (Juliette Mey / Benjamin Schilperoort)
4. Preludi                                                      
5. Cançó: Fill up the bowl (Poeta borratxo) 
   (Hugo Herman-Wilson)
6. Cancó: Trip it, trip it in a ring (1a Fada)  
   (Paulina Francisco)
7. Cor: Trip it, trip it in a ring                      
8. Cançó: Enough, enough (Poeta)               
   (Hugo Herman-Wilson)
9. Cancó: About him go (2a Fada)                
   (Georgia Burashko)
10. Cor: About him go                                  
11. Hold you damn’d tormenting Punk" (Poeta, les dues Fades)   
   (Hugo Herman-Wilson / Paulina Francisco & Juliette Mey / Georgia Burashko & Rebecca Leggett)
12. Cor: Pinch him, pinch him for his crimes         
13. Confess more, more (les dues Fades)     
   (Paulina Francisco & Juliette Mey / Georgia Burashko + Rebecca Leggett)
14. I confess, I’m very poor (Poeta)             
   (Hugo Herman-Wilson)
15. Cor: Drive ‘em hence, away
16. Música primera - Preludi                        
17. Preludi

ACTE II
18. Cançó: Come all ye Songsters of the sky (tenor)          
   (Rodrigo Carreto)
19. Prelude                                                    
20. Cor: Now join your warbling voices all 
21. Cançó: Sing while we trip it on the green (soprano)     
   (Paulina Francisco)
22. Cor: Sing while we trip it on the green   
23. Dansa de Fades                                       
24. Cancó: See, even Night herself is here (Nit)     
   (Juliette Mey)
25. Cançó: I am come to lock all fast (Misteri)       
   (Rebecca Leggett)
26. Cançó: One charming night (Secret)      
   (Ilja Aksionov)
27. Cançó: Hush, no more, be silent all (Somni)    
  (Benjamin Schilperoort)
28. Chorus: Hush, no more, be silent all

ACTE III                                                
29. Preludi                                                    
30. Cançó i Cor: If love’s a sweet passion (soprano, tenor)
   (Paulina Francisco, després Rodrigo Carreto)
31. Dansa de les Fades                                 
32. Cançó: Ye Gentle Spirits of the air, appear (Soprano)  
   (Georgia Burashko)
33. Preludi
34. Duo: Now the maids and the men are making of hay (Coridon and Mopsa)   
   (Ilja Aksionov / Hugo Herman-Wilson)
35. Cor: A thousand, thousand ways we’ll find

PAUSA

ACTE IV
36. Simfonia
37. Cançó: When a cruel long winter" (Phoebus)   
   (Rodrigo Carreto)
38. Cor: Hail! Great parent of us all            
39. Cançó: Thus the ever grateful Spring (Primavera)       
   (Georgia Burashko)
40. Cançó: Here’s the Summer, sprightly gay (Estiu)         
   (Ilja Aksionov)
41. Cançó: See my many colour’d fields (Tardor)   
   (Rodrigo Carreto)
42. Cançó: Now Winter comes slowly (Hivern)      
   (Benjamin Schilperoort)

ACTE V
43. Preludi                                                    
44. Epitalami:Thrice happy lovers (Juno)       
   (Rebecca Leggett)
45. El lament: O let me ever, ever weep (soprano)  
   (Juliette Mey)
46. Cançó: Thus the gloomy world (Un xinès)        
   (Ilja Aksionov)
47. Simfonia                                                 
48. Cançó: Thus happy and free (Una xinesa)        
   (Georgia Burashko)
49. Cor: Thus wildly we live                         
50. Dansa de micos                                       
51. Cançó i Cor: Hark! the echoing air a triumph sings (Una xinesa)      
   (Paulina Francisco)
52. Cançó i Cor: Sure the dull God of Marriage (Dues xineses)    
   (Georgia Burashko / Rebecca Leggett)
53. Preludi                                                    
54. Cançó: See, see, I obey (Hymen)            
   (Hugo Herman-Wilson)
55. Duo: Turn then thine eyes (Dues xineses)         
   (Paulina Francisco / Juliette Mey)
56. Cançó: My torch, indeed (Hymen)         
   (Hugo Herman-Wilson)
57. Cançó i Cor: Now the Night is chased away     
   (Rebecca Leggett després Juliette Mey)
58. Xacona                                                    
59. Cor: They shall be as happy as they’re fair

Comentari

ARGUMENT

Acte I
Teseu ha imposat Hèrmia casar-se amb Demetri, tot i que ella està enamorada de Lisandre. Hèrmia i Lisandre decideixen escapar-se, però Demetri els persegueix, seguit al seu torn per Helena, la qual està enamorada en secret de Demetri. Els quatre joves arriben a un bosc encantat, on regna Titània amb les seves fades i el seu home Oberon. Titània ha ordenat a les fades que entretinguin un patge indi al qual protegeix. Un poeta borratxo i tartamut esdevé l’objectiu de la burla de les fades.

Acte II
Titània i Oberon han discutit sobre la protecció del noi indi. Les fades uneixen les seves veus a les de quatre figures al·legòriques -la Nit, el Misteri, el Secret i el Somni- per entonar una cançó de bressol fins que Titània es queda adormida. Llavors, Oberon esprem sobre els seus ulls el suc d’una flor màgica que farà que s’enamori del primer ésser que vegi en despertar.

Acte III
Només despertar, Titània s’ha enamorat de Bottom, un home amb cap d’ase. Se succeeixen càntics d’amor en honor a tots dos, seguits per un duo entre el pastor Coridon i la seva companya Mopsa.

Acte IV
Es produeix un embolic amorós entre les parelles Hèrmia-Lisandre i Helena-Demetri, provocat per Oberon i el seu follet Puck, ja que han manipulat els sentiments dels joves amb el mateix elixir utilitzat amb Titània. Alliberades de l’encanteri, les parelles celebren la seva reconciliació, igual que Titània i Oberon. Apareix el déu Febus sobre un núvol envoltat de quatre personatges que simbolitzen les quatre estacions.

Acte V
Teseu, informat de tot el que ha esdevingut, accepta la unió dels enamorats. Apareixen un home i una dona xinesos que interpreten cançons. Finalment, el déu Himeneu beneeix la joia del matrimoni.

 

La reina de Purcell

Considerada una de les obres mestres absolutes de Henry Purcell (1659-1695), The Fairy Queen (o The Fairy-Queen segons la grafia de l’època, La reina de les fades, Z.629) és una semiòpera en cinc actes que es va estrenar al Queen’s Theatre de Dorset Garden a Londres el 2 de maig de 1692. Amb un llibret atribuït a Thomas Betterton, s’inspira en l’obra teatral A Midsummer Night’s Dream (Somni d’una nit d’estiu, 1595-96), de William Shakespeare.

La nit màgica shakespeariana es va convertir en una excel·lent excusa per Purcell –uns dels genis teatrals de la música anglesa– per revalidar el seu prestigi a la cort de Jaume II, rei d’Anglaterra i Irlanda, també conegut com a Jaume VII d’Escòcia. L’obra està inserta en el corrent conegut com a Espectacle de la Restauració (Restoration espectacular), que mira a allò que es feia als escenaris francesos i italians, però adaptat a les propostes locals, filles de les masques, pròpies de la música teatral anglesa. Es tracta d’una fusió de música instrumental, àries de petit format, dansa i molts textos parlats que, en els espectacles de la restauració agafen dimensions espectaculars, amb grans aparells teatrals i efectes que volien impressionar tant al públic com a la corona.

Concebuda en cinc actes, Purcell i el seu llibretista (es pensa que poden haver-hi contribuït més d’un autor) replanteja l’obra de Shakespeare per respondre a les necessitats del format. Si A Midsummer Night’s Dream és una comèdia que presenta trames interconnectades que narren històries ambientades a la celebració d’unes noces per ordre del duc Theseus d’Atenes en un bosc habitat per humans i éssers fantàstics com a espai poètic (tot plegat en una nit d’estiu a la llum de la lluna, és clar), Purcell aposta per deixar els diàlegs parlats per al món dels humans i decideix desenvolupar el seu geni creatiu tot escorant-se cap a les aventures de les criatures sobrenaturals que, per la seva part, fan partícips els homes de les seves intrigues.

Els dos mons que conviuen a l’obra original, un d’habitat per humans i un altre per éssers fantàstics, dona peu al compositor a crear un seguit de números d’extraordinària varietat i originalitat, sempre dins les característiques de les composicions del segle XVII, però amb el geni de Purcell. Amb un peu a un àmbit realista i amb altre a un de màgic, aquest geni del Barroc ofereix una partitura plena de contrastos, anant una mica més enllà pel que fa a llibertat compositiva del que va aconseguir a les seves anteriors Dido and Aeneas (òpera, 1688), Dioclesian (semiòpera, 1690) i King Arthur (semiòpera, 1691).

Del material musical que s’interpreta a les versions contemporànies destaquen, en el primer acte, les peces de dues fades (sopranos) del seguici de la reina Titania, Come, come, come, come, let us leave the town i la popular arieta del poeta borratxo (baix) Fill up the bowl. Al segon acte, a La masque de dormir, cal destacar Come all ye songsters of the sky a càrrec de Titania i les fades, a més de les assignades a les figures al·legòriques de la Nit, el Misteri, el Secret i el Dormir. En l’acte tercer, a La masque de la seducció, el Corydon (baix) i la Mopsa (soprano o contratenor), canten la divertida No, no, no, no, no; no kissing at all, una de les peces més populars de tota l’obra. En el quart acte, a La masque del déu Phoebus, el Sol interpreta When the cruel winter i en el cinquè, a La masque del casament, la deessa Juno (soprano) canta un epitalami, el poema nupcial Thrice happy lovers mentre una dona canta la coneguda ària The Plaint (O let me weep).

The Fairy Queen va ser una de les principals aportacions al corpus de l’obra de Purcell, que va deixar un llegat tan important que el va fer pujar al tron dels màxims representants de la música anglesa de tots els temps; el seu prestigi va ser immens ja des de la seva maduresa com a músic. Els seus contemporanis, com el gran John Blow, van escriure una oda a la seva mort amb text del seu antic col·laborador, John Dryden, un gegant de la literatura anglesa. La seva influència també va ser fonamental entre els compositors del renaixement musical anglès de principis del segle XX, sobretot a l’obra de Benjamin Britten, que va estudiar amb detall la producció de Purcell transcrivint molta de la seva música (fins i tot l’òpera Dido and Aeneas) i que també va fer la seva pròpia versió d’A Midsummer Night’s Dream; de fet, una de les àries d’aquesta obra està inspirada en l’ària de Purcell Sweeter than Roses.

Un segle abans, el 1836, es fundà a Londres un primer Purcell Club amb l’objectiu de rescatar, fer valdre i promoure la interpretació de la seva música; es va dissoldre el 1863, però el 1876 es fundà la Purcell Society que va publicar noves edicions de les seves obres. En l’actualitat la Purcell Society de Londres (n’hi ha una altra a Boston) recull i estudia manuscrits del compositor amb la finalitat de publicar edicions actualitzades.

Les obres de Purcell van ser catalogades per Franklin Zimmerman, que els va donar un número precedit de la lletra Z.

Pablo Meléndez-Haddad

Biografies

William Christie, direcció musical

Codirector musical fundador de Les Arts Florissants, William Christie és l’artífex d’una de les aventures musicals més notables dels darrers quaranta anys. Clavicembalista, director d’orquestra, musicòleg i professor, ha exercit un paper pioner en el redescobriment de la música barroca i ha apropat el repertori francès dels segles XVII i XVIII a un públic ampli. Nascut als Estats Units i resident a França des del 1971, la seva carrera va fer un gir decisiu quan va fundar el conjunt vocal i instrumental Les Arts Florissants l’any 1979. De Charpentier a Rameau, passant per Couperin i Mondonville, és el mestre indiscutible de la tragèdie lyrique, l’opéra-ballet, el motet francès i la música cortesana, de la qual ha realitzat un centenar d’enregistraments. Desitjós per aprofundir en la seva tasca pedagògica, és artista resident a la Juilliard School of Music de Nova York des del 2007, i va fundar l’Académie du Jardin des Voix el 2002. El 2012 va crear el festival Dans les Jardins de William Christie a Thiré, a la regió de Vendée, on desenvolupa un projecte molt proper al seu cor: crear un campus artístic internacional dedicat a l’esperit barroc.

William Christie va debutar en el Festival de Torroella de Montgrí en l’edició de 2022

 

Mourad Merzouki, director d’escena i coreògraf

Figura destacada del moviment hip-hop des de principis de la dècada de 1990, l’obra del coreògraf Mourad Merzouki se situa en l’encreuament de múltiples disciplines. Al voltant de la dansa hip-hop conflueixen el circ, les arts marcials, les arts visuals, el vídeo i la música en directe. Sense perdre de vista les arrels del moviment, aquesta contraposició obre nous horitzons per a la dansa i aporta nous punts de vista. El 1996 va decidir desenvolupar el seu propi univers artístic i va fundar la seva companyia, Käfig. Des de llavors, ha creat una trentena d’obres que han tingut una difusió cada vegada més gran. En total, més de dos milions d’espectadors han descobert les creacions de la seva companyia en 4.000 representacions a França i a 65 països més. Va ser director del Centre Coreogràfic Nacional de Créteil i de Val-de-Marne entre 2009 i 2022. Ha creat ponts amb el projecte dut a terme al festival Pôle en Scènes de Bron, del qual és director artístic des del 2016.

Mourad Merzouki debuta al Festival de Torroella de Montgrí

 

Paulina Francisco, soprano

Paulina Francisco és una cantant versàtil i intèrpret de música antiga. Ha actuat amb conjunts de música antiga als Estats Units i Canadà, incloent-hi el Washington Bach Consort, Chapelle du Québec, Studio de Musique Ancienne de Montréal, Bach Akademie Charlotte, TENET Vocal Artists i la Indianapolis Baroque Orchestra. Va ser finalista en el concurs Aria Borealis Bodø 2022 (Bodø, Noruega), i en el concurs Händel Aria 2021 (Madison, Wisconsin). Durant la temporada 2023-2024, participa en la gira internacional de The Fairy Queen amb Les Arts Florissants com a guanyadora de l’onzena edició de Le Jardin des Voix; cantarà el paper principal en l’estrena nord-americana de Semele de John Eccles, i farà un recital de música de la monodia del segle XVII per al Washington Bach Consort.

Paulina Francisco debuta al Festival de Torroella de Montgrí

 

Georgia Burashko, mezzosoprano

La mezzosoprano canadenca Georgia Burashko ha estat lloada com «un model d’expressivitat» i qualificada d’«emocionalment evocadora» per la crítica (Opera Going Toronto). En la temporada 2023-2024, participa en la gira internacional de The Fairy Queen amb Les Arts Florissants, en El Messies de Händel (Orquestra Filharmònica de Calgary, Simfònica d’Edmonton) i debutarà al Festival Bach de Leipzig amb la Netherlands Bach Society. Resident a La Haia (Països Baixos), Burashko és guanyadora de The Dutch Classical Talent, cosa que li ha valgut una gira de recitals en solitari pels Països Baixos durant la temporada 2023-2024. El seu àlbum de debut, Dal suono dolcissimo, amb l’arpista italiana Michela Amici, es va publicar el 2022 amb gran èxit de crítica.

Georgia Burashko debuta al Festival de Torroella de Montgrí

 

Rebecca Leggett, mezzosoprano

Rebecca Leggett es va graduar el 2020 dels estudis de màster al Royal College of Music de Londres. Solista entusiasta de música antiga, l’any passat va debutar amb Les Arts Florissants com a intèrpret del programa Divine Hymns al Festival de Printemps 2023 i ha estat seleccionada com una de les Rising Stars de l’Orchestra of the Age of Enlightenmen per al període 2023-2025. Entre els seus últims concerts destaquen la Passió segons Sant Joan de Bach amb l’Orchestra of the Age of Enlightenmen i Mark Padmore al Concertgebouw d’Amsterdam, el seu debut al Wigmore Hall amb Arcangelo i Jonathan Cohen, així com El Messies de Händel amb Edward Higginbottom i els Instruments of Time and Truth. A més, ha encarnat Cupido a Venus and Adonis de John Blow (Òpera de Blackheath Halls) i ha realitzat una gira pel Regne Unit amb la companyia de ballet Rambert, amb la qual ha interpretat el Lamento della Ninfa de Monteverdi.

Rebecca Leggett debuta al Festival de Torroella de Montgrí

 

Juliette Mey, mezzosoprano

Finalista premiada al concurs Queen Elisabeth de Brusel·les 2023 i guanyadora de la Génération Opéra Class of 2022, Juliette Mey va formar part de l’Académie du Festival d’Aix-en-Provence 2022. Actualment estudia al Conservatori de París. Anteriorment, va cursar la seva formació lírica a la Maîtrise du Conservatoire de Toulouse, el Conservatori de Montpeller i al Pôle Baroque de Toulouse. La temporada 2022-2023 ha cantat el paper principal de La Cenerentola d’una versió per a públic jove d’aquesta òpera de Rossini presentada al Théâtre des Champs-Élysées i a les òperes de Burdeus i Rouen, i ha debutat a l’Òpera de París amb una melodia de Liszt cantada durant les representacions del ballet Mayerling al Palais Garnier. També ha participat en diversos concerts amb l’Orchestre National de Montpeller Occitanie i amb l’Orchestre d’Auvergne.

Juliette Mey debuta al Festival de Torroella de Montgrí

 

Ilja Aksionov, tenor

El tenor lituà Ilja Aksionov va debutar molt jove als escenaris com a nen soprano en The Little Prince de Rachel Portman i va participar com a solista en la Missa de Leonard Bernstein. Posteriorment, va estudiar a l’Acadèmia Lituana de Música i Teatre de Vílnius, alhora que va començar a recollir guardons en concursos com Kaunas Sonorum i Città di Barletta. Entre 2017 i 2023 va continuar la seva formació al Conservatori Robert Schumann de Düsseldorf. A més, ha participat en classes magistrals amb artistes com Sarah Connolly, Anne le Bozeck, Hans Eijsackers, Henk Neven, Peter Gijsbertsen o Christianne Stotijn. Entre els seus compromisos operístics, Ilja Aksionov també actua com a cantant de Lieder, faceta per la qual va rebre el 2021 el Premi de la Premsa en el concurs internacional de Cant Hertogenbosch.

Ilja Aksionov debuta al Festival de Torroella de Montgrí

 

Rodrigo Carreto, tenor

El tenor portugués Rodrigo Carreto ha estat seleccionat per participar en l’onzena edició de Le Jardin des Voix. També ha format part de la Bach Masterclass 2021 per a Joves Solistes del Collegium Vocale Ghent sota la direcció de Phillippe Herreweghe, amb qui treballa i actua en nombroses gires i concerts des de la temporada 2021-2022. Premiat en el concurs American Music Talent de 2021, la veu de Rodrigo Carreto es caracteritza per la seva gran versatilitat, amb un repertori que abasta diverses èpoques, des del Barroc fins al segle XXI. Actua regularment com a solista amb la Capriccio Barockorchester i La Chapelle Ancienne. El 2019 va participar en l’estrena contemporània del Te Deum de Giuseppe Totti amb l’Orquestra Simfònica de Portugal i el Cor del Teatre Nacional de São Carlos de Lisboa

Rodrigo Carreto debuta al Festival de Torroella de Montgrí

 

Hugo Herman-Wilson, baríton

El baríton britànic Hugo Herman-Wilson va estudiar al King’s College de Cambridge i al Royal College of Music de Londres. Va guanyar el Premi del Públic al Somerset Song Prize de 2017, el Premi Maidment de Help Musicians UK el 2016 i 2018 i va ser Jove Artista Britten Pears per al període 2017- 2019. És membre de l’onzena edició de Le Jardin des Voix. A les seves intervencions com a solista amb l’Orchestra of the Age of Enlightenment, Figure Ensemble i Ensemble Hesperi, cal afegir la seva preparació per fer papers com Eneas (Dido and Aeneas) per a Bath Theatre Royal i Bartolo (Il barbiere di Siviglia) per a Garsington Opera. Entre les seves actuacions més destacades figuren un recital de cançons i duos de Purcell i Lawes amb la soprano Charlotte Bowden al Festival d’Aldeburgh i la interpretació de cantates de Bach al Festival Händel de Londres.

Hugo Herman-Wilson debuta al Festival de Torroella de Montgrí

 

Benjamin Schilperoort, baix-baríton

Benjamin Schilperoort és artista resident a la Queen Elisabeth Music Chapel de Bèlgica. Diplomat per la Royal Academy of Music de Londres i el Trinity Hall de Cambridge, ha interpretat recentment els papers de baix a King Arthur de Purcell, Don Basilio i Fiorello a Il barbiere di Siviglia, Golaud a Pelléas et Mélisande, Colline a La bohème, Masetto i Commendatore a Don Giovanni, a més de Seneca a L’incoronazione di Poppea. En el repertori de cançó ha actuat al Palau de Belles Arts de Brussel·les, el Wigmore Hall de Londres i el Leeds Lieder Festival. Com a concertista, ha fet recitals arreu d’Europa i ha interpretat cantates de Bach amb Philippe Herreweghe i Ton Koopman. En la pròxima temporada cantarà els papers de Walther Fürst i Melchtal a Guillaume Tell amb la Nouvel Opéra Fribourg.

Benjamin Schilperoort debuta al Festival de Torroella de Montgrí

 

Les Arts Florissants

Fundada el 1979 per William Christie, Les Arts Florissants s’ha convertit en un dels conjunts barrocs vocals i instrumentals més sol·licitats del món. Especialitzat en la interpretació amb  instruments d’època, ha jugat un paper pioner en la recuperació del repertori barroc dels segles XVII i XVIII. Sota la batuta de William Christie i Paul Agnew, l’agrupació ofereix al voltant de cent concerts i funcions d’òpera a les sales més prestigioses França i la resta del món, on interpreta òperes i oratoris, escenificades o en versió semiescenificada, així com concerts a gran escala, música de cambra o recitals. Les Arts Florissants ha llançat diversos programes educatius per a joves músics: l’acadèmia de Le Jardin des Voix per a joves cantants creada el 2002; una col·laboració amb The Juilliard School des del 2007; i el programa Arts Flo Juniors per als estudiants de conservatori. També organitza nombrosos esdeveniments destinats a crear nou públic.

Per donar a conèixer el seu ampli repertori, disposen d’una impressionant discografia amb prop de cent enregistraments (CD i DVD), especialment amb la seva pròpia col·lecció en col·laboració amb Harmonia Mundi. Amb residència a la Philharmonie de París des del 2015, Les Arts Florissants també ha establert un fort vincle a Vendée, una regió de França on William Christie ha fet la seva llar. De fet, al poble de Thiré, on viu, es va inaugurar el Festival Dans les Jardins de William Christie el 2012 en col·laboració amb el Conseil départemental de la Vendée. Aquest indret ha esdevingut el nucli d’activitat de les Arts Florissants, amb importants projectes. El 2017 va ser un any fonamental en aquest aspecte, amb l’establiment de Le Jardin des Voix a Thiré, la creació d’un Festival de Primavera dirigit per Paul Agnew i el guardó del segell nacional «Centre culturel de Rencontre». El 2018 es va crear la Fundació  Les Arts Florissants-William Christie. William Christie va regalar la seva propietat completa de Thiré a la Fundació.

Les Arts Florissants debuta en el Festival de Torroella de Montgrí

 

Propers concerts
Jan Lisiecki
Finalitzat
2024
Orquestra Simfònica del Vallès & Jan Lisiecki
Toldrà, Fauré i Grieg
11.08.24 | 20:30 h
Festival de Torroella
Bach Collegium Japan
Finalitzat
2024
Bach Collegium Japan
Cantates de Bach
13.08.24 | 20:30 h
Festival de Torroella
BartolomeyBittmann
Finalitzat
2024
BartolomeyBittmann
Progressive strings Vienna
15.08.24 | 19:00 h
Festival de Torroella
Llibret

The Fairy Queen

Overture

Act I

First song
Come, come, come, let us leave the town, 
And in some lonely place, 
Where crouds and noise were never known, 
Resolve to spend our days. 
In pleasant shades upon the Grass 
At Night ourselves we’ll lay; 
Our Days in harmless sport shall pass, 
Thus time shall slide away.

Scene of the drunken poet blin poet

DRUNKEN POET
Fill up the bowl, then, &c.

1ST FAIRY, CHORUS
Trip it, trip it in a ring; 
Around this mortal dance, and sing.

POET
Enough, enough, 
We must play at blindman’s buff. 
Turn me round, and stand away, 
I’ll catch whom I may.

2D FAIRY, CHORUS 
About him go, so, so, so, 
Pinch the wretch, from top to toe; 
Pinch him forty, forty times, 
Pinch till he confess his crimes.

POET
Hold you damn’d tormenting Punks, 
I do confess…

BOTH FAIRIES
What, what, &c.

POET
I’m Drunk, as I live boys, drunk.

BOTH FAIRIES
What art thou, speak?

POET
If you will know it, 
I am a scurvy poet.

CHORUS 
Pinch him, pinch him for his crimes, 
His nonsense, and his dogrel rhymes.

POET
Hold! Oh! Oh! Oh!

BOTH FAIRIES
Confess more, more.

POET
I confess, I’m very poor. 
Nay, prithee do not pinch me so, 
Good dear Devils, let me go; 
And as I hope to wear the bays, 
I’ll write a Sonnet in thy praise.

CHORUS
Drive him hence, away, away 
Let him sleep till break of Day.

First music -  Prelude

The Fairy Queen

Obertura

Acte I

Primera cançó
Veniu, veniu, veniu, abandonem la ciutat,
i en algun lloc solitari,
on no es coneguin ni gentada ni enrenou,
decidirem passar els nostres dies.
En l’agradable ombra sobre l’herba
jaurem durant la nit;
els nostres dies passaran fent inofensives activitats
i així transcorrerà el temps. 

Escena del poeta borratxo

POETA BORRATXO
Ompliu les copes...

FADA PRIMERA i COR
Feu un cercle al voltant seu,
balleu i canteu al voltant d’aquest mortal.

POETA
Prou, prou!
Juguem a la gallineta cega.
Doneu-me voltes i aparteu-vos,
jo agafaré qui pugui.

FADA SEGONA i COR
Anem cap a ell, així, així, així,
pessigueu el miserable de cap a peus,
pessigueu-lo quaranta, quaranta cops,
pessigueu-lo fins que confessi els seus crims.

POETA
Pareu maleïts esperits martiritzadors,
confesso...

LES DUES FADES
Què, què?

POETA
Estic torrat, tan cert com que visc, nois, borratxo.

LES DUES FADES
Què ets? Parla.

POETA
Si ho voleu saber,
soc un abjecte poeta.

COR
Pessigueu-lo, pessigueu-lo pels seus crims,
Les seves ximpleries i les seves miserables rimes.

POETA
Pareu! Oh! Oh! Oh!

LES DUES FADES
Confessa més, més.

POETA
Confesso que soc molt pobre.
No, us prego que no em pessigueu així,
benvolguts diables, deixeu-me anar.
I per la corona de llorer que em cenyiré,
us escriuré un sonet en honor vostre.

CORS
Porteu-lo ben lluny d’aquí; fora, fora.
Deixeu-lo dormir fins a trenc d’alba.

Primera música - Preludi

Act II

Song
Come all ye Songsters of the sky, 
Wake, and assemble in this wood; 
But no ill-boding bird be nigh, 
None but the harmless and the good.

Prelude

?CHORUS
Now join your warbling voices all.

SONG AND CHORUS
Sing while we trip it on the green; 
But no ill vapours rise or fall, 
Nothing offend our Fairy Queen.

NIGHT
See, even Night herself is here, 
To favour your design; 
And all her peaceful train is near, 
That men to sleep incline. 
Let noise and care, 
Doubt and despair, 
Envy and spight, 
(The fiends delight) 
Be ever banish’d hence, 
Let soft repose, 
Her eyelids close; 
And murmuring streams, 
Bring pleasing dreams; 
Let nothing stay to give offence.

MYSTERY 
I am come to lock all fast, 
Love without me cannot last. 
Love, like counsels of the wise, 
Must be hid from vulgar eyes. 
‘Tis holy, and we must conceal it, 
They profane it, who reveal it.

SECRESIE
One charming night 
Gives more delight, 
Than a hundred lucky days. 
Night and I improve the taste, 
Make the pleasure longer last, 
A thousand several ways.

SLEEP
Hush, no more, be silent all, 
Sweet repose has clos’d her eyes. 
Soft as feather’d snow does fall! 
Softly, softly, steal from hence. 
No noise disturb her sleeping sence.

Acte II

Cançó
Veniu tots, cantaires del cel,
Desperteu-vos i reuniu-vos en aquest bosc,
però que cap ocell mal averany s’acosti,
cap excepte els bons i inofensius.

?Preludi

COR 
Ara uniu totes les vostres melodioses veus.

CANÇÓ i COR
Canteu mentre ballem sobre l’herba,
però que cap vapor dolent s’alci o caigui,
res que no molesti la nostra reina de les fades.

NIT
Mira, la Nit en persona és aquí,
per afavorir el teu pla;
i el seu pacífic seguici s’acosta,
per  afavorir als homes a dormir.
Allunyeu d’aquí
l’enrenou i les preocupacions,
dubtes i desesperació,
enveja i desesperació
(les delícies del dimoni)
Que el dolç repòs
tanqui les seves parpelles,
i el murmuri dels rierols
li dugin somnis agradables.
Que res quedi que la pugui pertorbar.

MISTERI
He vingut per ocultar-ho tot,
l’amor sense mi no pot durar.
L’amor, com els consells dels savis,
s’ha d’amagar de la gent comuna.
És sagrat i l’hem de mantenir ocult,
qui el revela, el profana.

SECRET
Una nit encisadora
dona més plaer
que cent dies feliços.
La Nit i jo millorem els sabors,
fem que el plaer duri més
de mil i una maneres diferents.

SON
Xss! Silenci, calleu tots
El dolç repòs ha tancat els ulls.
Suau com borralls de plomes!
Suaument, suaument, sortim d’aquí
que cap soroll destorbi el seu son.

Act III

Song and chorus
If love’s a sweet passion, 
why does it torment? 
If a bitter, oh tell me 
whence comes my content? 
Since I suffer with pleasure, 
why should I complain, 
Or grieve at my fate, when I know ‘tis in vain? 
Yet so pleasing the pain, so soft is the dart, 
That at once it both wounds me 
and tickles my heart.

CHORUS
I press her hand gently, 
look Languishing down, 
And by passionate silence 
I make my Love known. 
But oh! how I’m blest when 
so kind she does prove 
By some willing mistake to discover her love. 
When in striving to hide, 
she reveals all her flame, 
And our eyes tell each other 
what neither dares name.

Dance of the fairies

Song
Ye Gentle Spirits of the air, appear; 
Prepare, and join your tender voices here. 
Cath, and repeat the trembling sounds anew, 
Soft as her Sighs and sweet as pearly dew, 
Run new divisions, and such measures keep, 
As when you lull the God of Love asleep.

CORIDON
Now the maids and the men are making of hay, 
We’ve left the dull fools, and are stolen away. 
Then Mopsa no more 
Be coy as before, 
But let us merrily play, 
And kiss the sweet time away.

MOPSA
Why, how now, Sir Clown, 
what makes you so bold? 
I’d have ye to know 
I’m not made of that mold. 
I tell you again: 
Maids must never kiss no men. 
No, no: no kissing at all; 
I’ll not kiss, till I kiss you for good and all.

CORIDON
Not kiss you at all?

MOPSA
Not kis, till you kiss me
for good and all.

CORIDON
Should you give me a score, 
‘Twould not lessen your store, 
Then bid me cheerfully kiss 
And take my fill of your bliss.

MOPSA
I’ll not trust you so far, I know you too well; 
Should I give you an inch, 
you’d soon take an ell. 
The Lordlike you rule, and laugh as the fool. 

CORIDON
So small a request, 
You must not, 
you cannot, you shall not deny, 
Nor will I admit of another reply.

MOPSA
Nay, what do you mean? 
O fie, fie, fie!

CORIDON
You must not, you cannot,
you shall not deny.

Song
A thousand, thousand ways we’ll find 
To entertain the hours; 
No two shall e’re be known so kind, 
No life so blest as ours.

Acte III

Cançó i cor
Si l’amor és una dolça passió,
Per què turmenta?
Si és amarga, oh, digues,
d’on ve la seva alegria?
Ja que pateixo amb plaer,
Per què em lamento
o em dolc de la sort, si sé que és en va?
Així i tot, tan plaent és el sofriment i tant dolç el dard,
que alhora fereix
i pessigolleja el meu cor.

COR
Li premo suaument la mà,
lànguidament abaixo els ulls,
i amb un apassionat silenci,
li faig saber el meu amor.
Però, oh! Que feliç soc quan
amb un error voluntari
em fa saber el seu amor.
Quan s’esforça per amagar-se,
ella revela tota la seva flama.
I els nostres ulls ens diuen
el que cap gosa dir.

? Dansa de les fades

Cançó
Bondadosos esperits de l’aire, mostreu-vos,
prepareu-vos i uniu les vostres tendres veus.
Atrapeu i repetiu les tremoloses notes,
suaus com sospirs i dolces com perles de rosada,
proveu noves variacions i mantingueu la cadència,
com si bressoléssiu el déu de l’amor adormit.

CORIDÓ
Ara, noies i homes feinegen al camp,
hem deixat els ximplets ignorants, i ens hem escapolit.
Ara, Mopsa no siguis
tan esquiva com abans,
juguem alegrement,
i amb petons passem l’estona dolçament.

MOPSA
Vaja, senyor pallasso,
què us fa tan atrevit?
Us he fet saber
que no soc d’aquesta mena.
I us repeteixo:
Les noies no han de besar cap home.
No, no, res de petons,
no et besaré fins que besi per sempre més.

CORIDÓ
No fer-te petons amb absolut?

MOPSA
No et besaré fins que besi
per sempre més.

CORIDÓ
Si me’n donessis una vintena,
això no minvaria la teva reserva,
fes-me, doncs, alegrement petons
i omple’m de la teva felicitat.  

MOPSA
No em refio de tu, et conec prou bé.
Si et dono un dit,
et prendràs la mà.
Després faries el fatxenda i te’n riuries de la ximpleta.

CORIDÓ
Tan petit favor,
no deus,
no pots, no voldràs pas negar-me’l,
i no admetré cap altra resposta.

MOPSA
Com, què vols dir?
Au, ves, ves, ve!

CORIDÓ
No deus, no pots,
no voldràs pas negar-me’l.

Cançó
Trobarem mil i una manera
de fer passar el temps.
Mai no hi haurà dues persones més bones,
ni vida més feliç que la nostra

ACT IV

Symphony

PHOEBUS
When a Cruel long winter 
has frozen the earth, 
And Nature imprisoned seeks 
in vain to be free; 
I dart forth my beams, to give 
all things a birth, 
Making spring for the plants, 
every flower, and each tree. 
‘Tis I who give life, 
warmth, and vigour to all, 
Even Love who rules all things in earth, 
air, and sea; 
Would languish, and fade, 
and to nothing would fall, 
The world to its chaos 
would return, but for me.

Hail! Great parent of us all, 
Light and comfort of the earth; 
Before your shrine the Seasons fall, 
Thou who givest all Nature Birth.

SPRING
Thus the ever grateful Spring, 
Does her yearly tribute bring; 
All your sweets before him lay, 
The round his altar, sing and play.

SUMMER
Here’s the Summer, sprightly gay, 
Smiling, wanton, fresh and fair; 
Adorn’d with all the flowers of May, 
Whose various sweets perfume the air.

AUTUMN
See my many colour’d fields 
And loaded Trees my Will obey; 
All the Fruit that Autumn yields, 
I offer to the God of Day.

WINTER
Now Winter comes slowly, 
Pale, meager, and old, 
First trembling with age, 
and then quiv’ring with cold; 
Benumb’d with hard forsts, 
and with Snow covere’d over, 
Prays the sun to restore him, 
and sings as before.

CHORUS
Hail! Great parent of us all, 
Light and comfort of the earth; 
Before thy shrine the Seasons fall, 
Thou who givest all Nature Birth.

Prelude

ACTE IV

Simfonia

PHOEBUS
Quan un llarg i cruel hivern
ha gelat la terra,
i la natura empresonada tracta
en va de ser lliure,
llenço els meus raigs, per fer
renéixer totes les coses
fent una primavera per cada planta,
per cada flor, per cada arbre.
Soc jo qui dona la vida,
l’escalf i la força a tot,
fins i tot l’Amor que tot ho regeix a la terra,
l’aire i el mar;
s’esllanguiria i esvaniria
i cauria en el no-res.
Si no fos per mi,
el món tornaria al caos.  

Salut! Gran pare de tots nosaltres,
llum i consol de la terra,
davant el teu altar es prostren les estacions,
tu que ho fas renéixer tot.

PRIMAVERA
Així la sempre agraïda Primavera
et porta el seu tribut anual.
Tots els dolços fruits deixeu-los davant seu,
i canteu i toqueu al voltant del seu altar.

ESTIU 
Aquí hi ha l’estiu, vivaç i alegre,
rialler, esbojarrat, fresc i bonic,
adornat amb totes les flors de maig
que dolçament perfumen l’aire

TARDOR
Mireu els meus camps multicolors
i els arbres plens obeint la meva voluntat;
tots els fruits que la tardor produeix
els ofereixo al déu del dia.

HIVERN
Ara ve l’hivern lentament,
Pàl·lid, magre i vell.
Primer tremola per la vellesa,
i després tremolós pel fred,
entumit pel gel
i cobert per la neu
prega al sol que el restauri  
per cantar com abans.

COR
Salut! Gran pare de tots nosaltres,
llum i consol de la terra,
davant el teu altar es postren les estacions,
tu que ho fas renéixer tot.

Preludi

ACT V

JUNO
Thrice happy lovers, 
may you be for ever, ever free, 
From that tormenting devil, Jealousy. 
From all that anxious care and strife, 
That attends a married life; 
Be to one another true, 
Kind to her as she to you, 
And since the errors of this night are past, 
May he be ever constant, she for ever chaste. 

O let me ever, ever weep, 
My eyes no more shall welcome sleep; 
I’ll hide me from the sight of day 
And sigh, and sigh my soul away. 
He’s gone, he’s gone, his loss deplore
For I shall never see him more.

A CHINESE MAN
Thus the gloomy world 
At first began to shine, 
And from the power divine 
A glory round it hurl’d; 
Which made it bright, 
And gave it Birth in light. 
Then were all minds as pure, 
As those ethereal streams; 
In innocence secure, 
Not subject to extremes. 
There was no room for empty fame, 
No cause for pride, ambition wanted aim.

CHINESE WOMAN 
Thus happy and free, 
Thus treated are we 
With Nature’s chiefest delights. 
We never cloy, 
But renew our joy, 
And one bliss another invites.

CHORUS
Thus wildly we live, 
Thus freely we give, 
What Heaven as freely bestows. 
We were not made 
For labour and trade, 
Which fools on each other impose.

Monkey’s Dance 

A CHINESE WOMAN
Hark! the echoing air a triumph sings, 
And all around pleas’d Cupids clap their Wings.

CHORUS 
Hark! Hark!

TWO CHINESE WOMEN
Sure the dull God of Marriage does not hear; 
We’ll rouse him with a charm.
Hymen, appear!

CHORUS
Hymen appear!

BOTH
Our queen of night commands you not to stay.
Appear, appear!

Prelude 

HYMEN
See, see, I obey. 
My torch has long been out, I hate 
On loose dissembled vows to wait, 
Where hardly love outlives 
the wedding night, 
False flames, love’s meteors, 
yield my torch no light.

TWO CHINESE WOMEN
Turn then thine eyes upon those glories there, 
And catching flames will 
on thy torch appear.

HYMEN
My torch, indeed, will from 
such brightness shine: 
Love ne’er had yet such altars, so divine. 

ONE OF THE ATTENDANTS 
Now the Night is chased away, 
All salute the rising sun; 
‘Tis that happy, happy day, 
The birthday of King Oberon.

Duet
Let the fifes, and the clarions, 
and shrill trumpets sound, 
And the Arch of high heaven 
the clangor resound. 

Chaconne 

CHORUS
They shall be as happy as they’re fair; 
Love shall fill all the places of care: 
And every time the sun shall display 
his rising light, 
It shall be to them a new wedding day; 
And when he sets, a new nuptial night.

ACTE V

JUNO
Tres cops feliços, amants,
sigueu sempre, sempre lliures
del turmentador dimoni de la gelosia.
De tots els ansiosos maldecaps i lluites
que acompanyen la vida conjugal,
sigueu fidels.
Que ell sigui bo amb ella, i ella bo amb ell,
i ja que els errors d’aquesta nit han passat,
sigui ell sempre constant i ella, sempre casta.

Oh, deixeu-me plorar, plorar per sempre,
que els meus ulls mai coneguin repòs.
M’amagaré de la llum del dia,
i sospir a sospir alliberaré la meva ànima.
Se n’ha anat, se n’ha anat, i lamento la seva pèrdua
perquè mai més el veuré.

UN XINÉS Així com el món tenebrós
comença a brillar al principi,
després, el poder diví
vessa sobre ell la glòria
que el fa resplendir
i la llum el fa néixer. 
Aleshores tots els éssers eren tant purs
com eteris els corrents,
la innocència dels quals
no està subjecte als extrems.
No hi ha lloc per la glòria vana,
no hi ha motiu per l’orgull, ni necessitat d’ambició.

UNA XINESA
Feliços i lliures
com som
gaudim de les delícies de la natura.
No en tenim mai prou,
però la felicitat crida la felicitat
i es renova la nostra joia.
 

COR
Tan lliures com vivim
generosament donem
el que el cel ens concedeix.
No estem fets
pel treball i l’activitat
que els ximples s’imposen.

Dansa dels micos

UNA XINESA
Escolteu com l’eco porta els cants triomfals
i al voltant satisfet, Cupido bat les seves ales

COR 
Escolteu! Escolteu!

DUES XINESES
Segur que l’ensopit déu del matrimoni no escolta,
el despertarem amb un conjur.
Hymen, apareix!

COR
Hymen apareix!

TOTES DUES
La nostra reina de la nit mana que et presentis.
Apareix, apareix!

Preludi

HYMEN
Mireu, mireu, obeeixo.
La meva torxa ha estat molt temps apagada,
detesto fer falsos juraments,
quan l’amor no dura més enllà
de la nit de noces.
Les falses flames, meteors d’amors
que no encenen la meva torxa.   

DUES XINESES
Gira els teus ulls cap a aquesta meravella,
i la teva torxa
s’encendrà.

HYMEN
La meva torxa, certament,
brillarà:
l’amor no ha tingut altars tan divins

UNA DEL SEGUICI
La nit s’ha dissipat,
tots saluden la sortida del sol.
Aquest és el dia feliç
de l’aniversari del rei Oberon.

Duo
Que sonin prifes i clarins
i les estridents trompetes,
i que ressonin els sons a
la volta celestial.

Chacona

COR
Seran tant feliços com justos.
L'amor omplirà tots els racons,
i cada vegada que el sol
mostri la seva claror,
serà per a ells un nou dia de noces;