El laberint d'Europa

Santi Mirón, viola de gamba;  Dani Espasa, clavicèmbal

PROGRAMA

I FRANÇA
Louis de Caix d’Hervelois (c.1670 – 1759)
Suite en La Major per a Viola de Gamba i Baix Continu
I Prelude
II Allemande
III Sarabande
VI Le Labyrinthe (Marin Marais 1656 – 1728)

II ESPANYA
Pere Rabassa (1683 - 1767)
Sonata en Si menor
Giusto - Allegro- Adagio - Allegro

III ALEMANYA
Johann Sebastian Bach (1685 – 1750)
Sonata en Re Major per a clavicèmbal i viola de gamba BWV 1028
I Adagio
II Allegro
III Andante
IV Allegro

IV ITÀLIA
Arcangelo Corelli (1653 – 1713)
La Follia

Europa, una complexa aglomeració de persones, idees, interessos i necessitats en extrem diversos que amb dificultat conserva un precari equilibri. Amb polítiques de vegades partidistes, de vegades egoistes o superficials o falses o errònies que esdevenen en multitud d’ocasions en lluites velades (de vegades no tant!), entre estats i que acaben per dificultar la vida dels seus ciutadans i convertint-la en un autèntic laberint!
Una trista convivència sociopolítica ja existent a l’època i moment de creació de les peces del nostre concert. Les quatre grans nacions que dominàvem el moment pugnaven per a aconseguir més i més poder sense dubtar gaire en aixafar i arrasar a tot el que si li posava per davant dels seus interessos polítics. Com a nacions poderosíssimes del continent es podien permetre el luxe de tenir als artistes més valorats i hàbils en les seves respectives matèries. Com bé va mostrar musicalment François Couperin (1668 - 1733), en la seva extraordinària obra “Les Nations”, les quatre nacions principals a l’època, a la part que musicalment també, eren: La Française, L'Espagnole, L'Impériale (imperi germànic) i La Piémontaise (representació de la futura Itàlia).
Reis i poderosos s’envoltaren de les figures més creatives i capaces del moment com van ser els protagonistes del concert d’avui: Marin Marais, Arcangelo Corelli, Pere Rabassa i el gran Johann Sebastian Bach. Autors que són els representats absoluts i ideals per a una diada dedicada a la música antiga que se celebra justament, però no casualment, un vint-i-un de març. Data de naixement del gran i estimat Bach.
Tota aquesta meravellosa música, igual que les altres disciplines artístiques, entre moltes altres raons ens uneixen, ens formen, ens fan créixer i ens han de poder permetre madurar tan com ens resulti possible com a individus sensibles i respectuosos permetent així que el nostre entorn de convivència esdevingui finalment un entorn d’un equilibri sincer i perpetu. 
Feliç Dia Europeu de la Música Antiga!

Santi Mirón, viola da gamba

Neix a Barcelona. Comença a estudiar viola da gamba l’any 1995 amb Clara Hernández i amb Pere Ros al Conservatori de Barcelona. L’any 1998 va ser admès al Conservatori d’Estrasburg on estudia amb Guido Balestracci i Martin Bauer, i obté la “Medaille d’Or” l’any 2000. Posteriorment estudia a l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC), amb Sophie Watillon i Jordi Savall.

Ha estat membre del consort de violes Banchetto Musicale (Pere Ros) i L’Amoroso (Guido Balestracci), col·laborant en nombrosos grups i orquestres com són entre d’altres: Le Parlement de Musique (Estrasburg), Accademia Montis Regalis (Itàlia), L’Assemblée des Honnestes Curieux (París), Los Músicos de su Alteza (Saragossa), Nova Lux ensemble (Pamplona), Arsys de Borgonya, Coro de la Comunidad de Madrid, Gli Incogniti/L’Assemblee Des Honnestes Curieux (Amandine Beyer ), Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana, Victoria Musicae (València) , Capella de Música de Santa Maria del Pi de Barcelona, Aires de Hesperia i Il Gruppolo Espagnoulo (Tenerife), Le Tendre Amour, Delos Ensemble de Lisboa, La Principessa Philosopha, Capella Virelai, Turba Musici, Camerata XXI, Ars Atlantica, Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya, Orquestra Barroca Catalana, etc. Ha  realitzat enregistraments per a les cases discogràfiques  Symphonia, Accentus, Opus 111, Arsis, ràdio i televisió tant de l’Estat Espanyol com d’Europa.

Així mateix ha treballat amb els directors Pierre Cao, Martin Gester, Jordi Reguant, Alessandro di Marchi, Robert King, Amandine Beyer, David van Asch, Ottavio Dantone, Tobias Gossmann, entre d’altres.

Actualment és el director artístic del projecte solidari Lux Fundació. Projecte que vol vincular la música i l’ajut solidari a qui més ho necessita mitjançant els concerts i enregistraments que organitza dels seus propis grups instrumentals: Lux Ensemble i Lux Consort of Viols.

Dani Espasa, clavicèmbal

Nascut a la Canonja, va estudiar piano als Conservatoris de Tarragona i Barcelona, i arquitectura a l'UPC de Barcelona. Ha treballat com a compositor, pianista i director musical d'espectacles de dansa, cinema, televisió i, sobretot, de teatre, col·laborant amb directors com Lluís Pasqual, Calixto Bieito, Josep Maria Flotats, Joan Ollé i Sergi Belbel. A més de ser productor i compositor de diversos discs de Lídia Pujol, també és director musical, pianista i acordionista de la cantant Maria del Mar Bonet.

Ha dirigit l'ensemble de música contemporània Bcn216, i ha estrenat i enregistrat peces per a piano del compositor Joan Albert Amargós i Enric Granados. Des del 2003 és pianista i clavecinista col·laborador de l'Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC), amb qui ha enregistrat com a solista pels segells Naxos, Harmonia Mundi i BIS Records.

Després de completar els estudis de clave i baix continu amb Béatrice Martin a l'Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC), cursos amb Pierre Hantaï i Olivier Beaumont, i estudis de música de cambra amb J. Savall, P. Memelsdorff, J.-P. Canihac i M. Kraemer, inicia una intensa activitat en grups de música barroca, renaixentista i medieval. En aquesta etapa treballa amb Hespèrion XXI, Le Concert des Nations, Mala Punica, La Hispanoflamenca, Les sacqueboutiers de Toulouse, La Caravaggia i MUSIca ALcheMIca. Ha actuat en prestigiosos festivals de música i sales de concerts d'Europa, Amèrica i Àsia.

Des del 2005 és director de l'orquestra barroca Vespres d'Arnadí.

Actualment és professor d'Improvisació i de Música de cambra a l'Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC).