Jove Orquestra Nacional de Catalunya

Programa

Presentació

La dècada dels 90 del segle XIX van ser uns anys realment prodigiosos, un dels moments de la història de la música moderna de major culte al so simfònic i a la grandiositat de les formacions orquestrals. Una edat d’or del simfonisme que, a cavall entre la fi del romanticisme i l’arribada de l’expressionisme i els nous llenguatges, va encaminar els compositors de l’època a l’experimentació i el gaudi de la frondositat orquestral i a la troballa d’infinits matisos de bellesa desconeguda fins aleshores. Per citar només algunes de les obres més significatives d’aquells anys quant a noves sonoritats i desenvolupament simfònics, podríem escollir el concert per a violoncel d’A. Dvorák, la segona simfonia de G. Mahler, l’obra mestra final de    G. Verdi el Falstaff, i també La bohème de G. Puccini.
És en aquest context que situem el programa de la JONC d’avui. Tant la sisena simfonia de P. I.Txaikovski com el concert per a piano d’A.Skrjabin són obres russes, però ambdues són pedres de toc d’aquells anys de luxúria orquestral desbocada i d’un contingut líric extraordinari. Música en què els instruments canten amb un lirisme envejable i en què la densitat orquestral no perd ni un bri de transparència malgrat la majestuositat en què ha estat concebut. Dues grans obres del repertori rus que ens porten el millor de l’Europa simfònica del postromanticisme.

Biografies

Hiroo Sato va néixer al Japó, però la seva fascinació per la música clàssica occidental i les ganes d'estudiar en els països on aquesta va néixer el van animar a mudar-se a l'altra banda del món. D'aquesta manera, Sato, que s'havia format a Tòquio com a pianista, va ingressar primer a la Universitat de les Arts de Berlín i, actualment, està matriculat en el Conservatori Txaikovski de Moscou.
De forma paral·lela als seus estudis, ha participat en diverses convocatòria per a pianistes per tot Europa, entre les quals destaca l'edició 2016 del Concurs Internacional Maria Canals, en la qual va resultar guanyador. 

La Jove Orquestra Nacional de Catalunya neix el setembre de 1993 amb el nom de Jove Orquestra Simfònica de Catalunya (JOSC) i el 1999 passa a anomenar-se JONC. El projecte va ser dirigit per Josep Pons des de la seva fundació fins a l’any 2001, any en què Manel Valdivieso n’agafa el relleu com a director artístic. L’any 1999 es constitueix la Fundació JONC per aglutinar el nombre creixent d’iniciatives que en el seu sí van prenent forma. El seu Patronat està integrat per diversos representants de la Generalitat de Catalunya, del cercle cultural i musical català.
Des del seu naixement, els objectius principals de la JONC han estat facilitar una formació orquestral integral als joves músics del nostre país i col·laborar activament en la seva inserció professional. Així mateix, s’ha vetllat per oferir un producte cultural de la màxima qualitat, tot apropant-lo a tots els públics, amb una clara vocació social i pedagògica.

Més informació: http://www.jonc.cat/  | Organitza: https://www.espaiter.cat/