ENSEMBLE LA FENICE

Programa

Musica da camera a Venezia

Giovanni Buonamente: Il ballo del gran duca / Giacomo Gastoldi: Questa dolce sirena / Marco Uccellini: Sonata sopra «Questa dolce sirena» / Biagio Marini: Ballo «Il Monteverde» / Aria della 'Cà Soranza' / Girolamo Kapsberger: Sfessaïna i Bergamasca / Tarquinio Merula: Ciaccona

Presentació

Venècia era a principis del segle XVII un centre cultural de primer ordre on la música era concebuda com una manifestació de riquesa imprescindible als palaus dels nobles. Monteverdi va arribar a la ciutat dels canals el 1613 com a director de la capella musical de la basílica de Sant Marc i tant les seves obres com les dels seus contemporanis, alguns dels quals músics membres de la capella que dirigia, sonaven com a part de l'entreteniment de les festes que organitzaven els nobles. El programa del concert n'ofereix una selecció, entre les quals algunes peces dedicades a Monteverdi.

Concert commemoratiu del 450è aniversari del naixement de Claudio Monteverdi. 

Biografies

LA FENICE | JEAN TUBÉRY    

LA FENICE              

El fènix –en italià, la fenice– és aquell ocell mitològic i fabulós que, després d’haver viscut durant segles, es va consumir en el foc per renéixer de les seves cendres. Símbol de la projecció de la música italiana a l’Europa barroca, La Fenice també fou el títol d’una obra de Giovanni Martino Cesare, corneta i compositor italià que a principis del segle XVII es va exiliar a l’altra banda dels Alps. Ja als nostres dies, ha estat justament La Fenice el nom adoptat per un grup de músics que, encapçalats pel corneta Jean Tubéry, s’han unit amb la voluntat comuna de compartir la seva passió per la fastuosa música veneciana de l’època barroca i mostrar-ne la vitalitat extraordinària. El repertori de la formació, tanmateix, abraça també música de tot Europa i cobreix més de dos segles de creació musical.

La corneta, adoptada des de principis del segle XVI per Josquin des Prés i els seus coetanis, va ser un instrument d’ús molt estès fins a l’època de J. S. Bach, que la va incorporar en diverses cantates. «Per les característiques del so que produeix quan es fa sentir entre les veus, a les esglésies, les catedrals o les capelles, sembla un raig de sol que fendeix les ombres o les tenebres», comenta el pare Mersenne en la seva Harmonie Universelle (París, 1636).

Des de la seva creació, el grup ha guanyat dos primers premis internacionals (Bruges, 1990 i Malmö, 1992) i ha estat convidat als festivals més importants d'Europa –Basilea, Bremen, Bruges, Glasgow, Innsbruck, Lisboa, Milà, Oslo, Palerm, Utrecht, Viena–, els Estats Units, Amèrica del Sud, el Japó i la Xina.

Els membres de l'ensemble La Fenice són tots solistes virtuosos del seu instrument, especialistes de la música del segle XVII i han desenvolupat una carrera internacional tocant als millors conjunts actuals.

Els seus enregistraments, realitzats amb els segells Ricercar, Cypres, K671, Opus 111, Naïve, Virgin Classics i Alpha, són distingits regularment amb els guardons més prestigiosos (el Choc de la revista Le Monde de la Musique, el Diapason d’Or, 10/10 de Répertoire, 5 estrelles de Goldberg…).

En més de vint anys de presència als escenaris de tot el món, La Fenice s'ha imposat com a grup inqüestionable especialitzat en el repertori italià del segle XVII.

La Fenice va actuar per primera vegada al Festival de Torroella en l'edició del 2003 i hi va tornar en les del 2005 i 2015

Web: www.ensemblelafenice.com
Facebook: www.facebok.com/Ensemble-La-Fenice-Direction-artistique-Jean-Tubéry

JEAN TUBÉRY (corneta i director)           

Després d’acabar els estudis de flauta de bec als Conservatoris de Toulouse i Amsterdam, la passió de Jean Tubéry per la música italiana del XVII l’impulsa a dedicar-se a recuperar un dels instruments més interessants de l’època: la corneta. L’estudia amb Jean-Pierre Canihac a Toulouse i amb Bruce Dickey a la Schola Cantorum de Basilea on obté el diploma de concertista. Des de llavors actua amb els millors conjunts de música antiga: Les Arts Florissants, Collegium Vocale de Gant, Concerto Vocale, Hespèrion XXI, Cantus Cölln, Elyma, Le Petite Bande, Il Giardino Armonico...

L’any 1990 va fundar l’Ensemble La Fenice amb el qual va obtenir el Primer Premi dels concursos internacionals de música antiga de Bruges i Malmö.

El seu interès pel repertori vocal el portà també a la direcció coral, que va estudiar amb Hans Martin Linde i Pierre Cao. Ha estat cridat per conjunts com Jacques Moderne (Tours), Dunedin Consort (Edimburg), Norway Solistenkor (Oslo), Nederlands Kamerkoor (Amsterdam), Vox Luminis (Namur), el cor infantil de Radio-France (París) i el Cor de Cambra de Namur, del qual va ser director titular entre 2002 i 2008. El 2008, el Cor de Radio France li va confiar un projecte al voltant de la música sacra del Gran Segle i va ser convidat a dirigir l'Acadèmia Internacional d'Ambronay amb un programa d'obres de Giovanni Gabrieli. Des del 2010 és convidat regularment a dirigir el cor Arsys Bourgogne.

Ha enregistrat per als segells discogràfics Ricercar, Accent, Erato, Harmonia Mundi, Sony Classical, Virgin, Opus 111, Naïve, Alpha i també per a nombroses ràdios i televisions d’arreu d’Europa, els Estats Units i el Japó. La sèrie discogràfica L'herència de Monteverdi realitzada per Ricercar entre 1995 i 2001 va ser qualificada per la premsa com un «esdeveniment important en l'univers del segle XVII». El 2003 va rebre, amb l’Ensemble La Fenice, el Gran Prix de l'Acadèmia Charles Cros per les gravacions Messe pour le Toison D'Or de Matteo Romero, i Symphoniae Sacrae de Giovanni Gabrieli.

Les seves gravacions fetes amb motiu de l'aniversari de grans figures del segle XVII (Marc-Antoine Charpentier el 2004, Giacomo Carissimi el 2005, Johann Pachelbel el 2006, Dietrich Buxtehude el 2007) van rebre crítiques unànimes de la premsa musical internacional, que reconeixien en el seu treball «un rigor musicològic al servei d'una inventiva artística en constant renovació». El 2010, la seva versió del Te Deum de Charpentier va ser triada com a versió de referència per la revista Classica. També aborda el repertori barroc tardà fins a Bach en un disc de Cantates de Nadal qualificat com «una de les millors gravacions de cantates de tots els temps». El 2015, amb motiu del 25è aniversari de l'Ensemble La Fenice, va  dirigir i portar en escena L'Orfeo de Monteverdi amb I Favoriti de La Fenice, que es va presentar al Festival de Torroella de Montgrí del 2015.

Jean Tubéry ensenya corneta al Conservatori Superior de París i al de Lió, així com  ornamentació i improvisació al Royal Conservatoire de Brussel·les. Ha estat convidat a impartir classes magistrals als Conservatoris de Luxemburg, al Centre Vocal Européen, al Mannes College de Nova York, a la Universitat d'Estiu de Connecticut, a la Case University de Cleveland, a la Schola Cantorum de Basilea, a la Universitat d'Òxford, a la Musikhochschule de Trossingen (Alemanya), a l'Acadèmia Sibelius d’Helsinki i a la Musikuniversität de Graz.

El 2001, va ser nomenat Cavaller de l'Ordre de les Arts i les Lletres i el 2006 va rebre el premi Liliane Bettencourt de l’Acadèmia de les Belles Arts de París per la seva feina amb el Cor de Namur. L'any següent va gravar per a la cadena Arte i la RTBF les obres vocals de Pachelbel i un oratori de Pietro Torri. Ha estat elegit Personalitat Musical de l'Any pel diari belga Le Soir. El 2013, Jean Tubéry va ser nomenat Chevalier de l'ordre des Palmes Acadèmiques.

Jean Tubéry va actuar per primera vegada al Festival de Torroella de Montgrí en l'edició del 2003 i hi va tornar en les del 2005 i 2015.

Web: www.ensemblelafenice.com
Facebook: www.facebok.com/Ensemble-La-Fenice-Direction-artistique-Jean-Tubéry