ALESSIO BAX, LUCILLE CHUNG, MARTA ESPINÓS, DANIEL DEL PINO

Programa

J. S. Bach: Concert per a piano i orquestra núm. 5 en Fa menor, BWV 1056 / Concert per a dos pianos i orquestra en Do menor, BWV 1062 / Concert per a tres pianos i orquestra en Do major, BWV 1064 / Concert per a quatre pianos i orquestra en La menor, BWV 1065

Presentació

A més de brillant pianista, Joaquín Achúcarro és un molt apreciat mestre de piano. Per clausurar el 37è Festival de Torroella, reunim en un excepcional concert quatre dels seus alumnes, tres dels quals –Alessio Bax, Lucille Chung i Daniel del Pino– van participar en els cursos d'estiu que Achúcarro va oferir en el marc del Festival de 1993 a 2005. Quatre pianos sobre l'escenari de l'Espai Ter tocant Bach per a retre homenatge a Joaquín Achúrraco.

Biografies

ORQUESTRA DE CAMBRA AMADEUS DE LA RÀDIO POLONESA | ALESSIO BAX | LUCILLE CHUNG | MARTA ESPINÓS | DANIEL DE PINO | ANNA DUCZMAL-MRÓZ 

ORQUESTRA DE CAMBRA AMADEUS DE LA RÀDIO POLONESA   

L'Orquestra de Cambra Amadeus de la Ràdio Polonesa va ser fundada a Pozna? el 1968 per Agnieszka Duczmal. L'orquestra es va crear al si de Joventuts Musicals i després va estar sota el patronatge de la Societat de Música de Pozna?. El 1997 va guanyar la medalla Herbert von Karajan d'argent  a la Trobada Internacional d'Orquestres Joves de Berlín Occidental, a partir d'aquest moment es va transformar en l'Orquestra de la Ràdio i la Televisió de Polònia i, més tard, en l'Orquestra de Cambra Amadeus de  la Ràdio Polonesa dirigida per Agnieszka Duczmal.

L'orquestra ha gravat per a la Ràdio Polonesa més de 10.000 minuts de música que van des del barroc fins a la música contemporània i ha fet centenars de concerts que han estat retransmesos per la ràdio. Ha gravat més d'un centenar de concerts i programes per a la televisió polonesa i cinc hores de música per a la televisió francesa. Per a la televisió japonesa NHK, ha gravat un programa d'una hora amb música polonesa. Els èxits artístics de l'orquestra inclouen molts estrenes d'obres i també el primer enregistrament mundial de les Variacions Goldberg de Bach en transcripció per a orquestra de cambra feta per Józef Koeffler.

L'Orquestra de Cambra Amadeus de la Ràdio Polonesa ha col·laborat amb ràdios d'arreu del món, d’entre les quals cal destacar les alemanyes NDR, WDR i SFB, la BBC de Londres, la CBC de Montreal i Ràdio Mèxic per a la qual ha enregistrat música polonesa. L'orquestra ha gravat 51 discos.

Al llarg de la seva història ha actuat a la majoria dels països d'Europa, als Estats Units, Canadà, Mèxic, Brasil, Kuwait, Taiwan i el Japó. Entre els solistes que han tocat amb l'orquestra cal destacar Maurice André, Martha Argerich, Patric Gallois, Steven Isserlis, Gary Karr, Kevin Kenner, Mischa Maisky, Jeremy Menuhin, Igor Oistrakh, Michala Petri, Alexandre Rabinovitch, Vadim Repin, Grigori Sokolov, Guy Touvron, Henryk Szeryng i tots els solistes polonesos de primer nivell.

Ha actuat també en algunes de les millors sales de concerts del món com el Concertgebouw d'Amsterdam, la Philharmonie de Berlín, els auditoris de Colònia, Munic i Sant Petersburg, la Gewandhaus de Leipzig, la Musikvereinsaal de Viena, el Pollack Hall de Mont-real, el Queen Elizabeth Hall de Londres, la Scala de Milà i la Tòquio Opera City Concert Hall. L'orquestra participa regularment en molts festivals europeus de música.

Des del 2009 Anna Duczmal-Mróz és segona directora de l'orquestra.

L'Orquestra de Cambra Amadeus de La Ràdio Polonesa va actuar per primera vegada al Festival de Torroella de Montgrí en l'edició del 2010.

Web: www.amadeus.pl
Facebook: www.facebook.com/Amadeus-Chamber-Orchestra-of-Polish-Radio

ALESSIO BAX (piano)       

Alessio Bax va néixer a Bari (Itàlia) el 1977 i va estudiar al conservatori de la seva ciutat natal on es va graduar amb honors quan tenia 14 anys. Va continuar la seva formació a França amb François-Joël Thiollier i a l’Academia Chigiana de Siena amb Joaquín Achúcarro. El 1994 es va traslladar a Dallas (Estats Units) per continuar els seus estudis amb Achúcarro a la Meadows School of Arts de la Southern Methodist University. Quan tenia 20 anys ja havia guanyat el primer premi del Concurs Internacional de Piano de Hamamatsu, al Japó, i el 2000 va aconseguir el primer premi del Concurs Internacional de Piano de Leeds. El 2009 li van atorgar la prestigiosa Beca Avery Fisher del Lincoln Centre de Nova York.

Alessio Bax ha tocat com a solista amb més de 100 orquestres, com la London Symphony i la Royal Philharmonic, les simfòniques de Dallas i Houston, la NHK Symphony del Japó, La Filharmònica de Sant Petersburg amb Yuri Temirkanov i la City of Birmingham Symphony sota la direcció de Simon Rattle.

Ha treballat amb directors com Vladimir Ashkenazy, Marin Alsop, Sergiu Commisiona, Hannu Lintu, Andrew Litton, Jonathan Nott, Vasily Petrenko i Simon Rattle. Ha tocat als festivals: International Piano Series de Londres, el Festival de Verbier a Suïssa, els festivals d'Aldeburgh i Bath a la Gran Bretanya, el Ruhr Klavier-Festival, el Beethovenfest Bonn a Alemanya, Bravo! Vail, Bard Music Festival, Santa Fe Chamber Music Festival i Music@Menlo. Fent música de cambra, ha col·laborat amb Emanuel Ax, Joshua Bell, Sol Gabetta, Steven Isserlis i Jörg Widmann, entre d'altres.

L'estiu passat es va presentar a diversos festivals: el Festival de Música de Cambra dels Grans Llacs, el Festival Mimir de Fort Worth (Texas), el Festival Beethoven de Minnesota, el Festival de Música de Cambra de Seattle, el Festival de Música de Cambra de Santa Fe, el Festival de Lexington i el Festival Incontri en Terra di Siena, del qual ha estat nomenat director artístic per un període de tres anys a partir d'aquest 2017.

Aquesta temporada ha debutat en recital al Wigmore Hall de Londres. També ha fet una gira de concerts pel Japó amb la Filharmònica de Berlín. A la primavera ha ofert concerts a l'Alice Tully Hall i al Wigmore Hall, amb l'Orquestra Simfònica de Vancouver, l'Orquestra de la Ràdio Noruega sota la direcció de Miguel Harth-Bedoya i amb l'Orquesta Nacional de España a Madrid.

Els últims discos d'Alessio Bax per al segell Signum Classics estan dedicats a obres de Mussorgski i Scriabin; les sonates Hammerklavier i Moonlight de Beethoven (Gramophone Editor’s Choice); Bax & Chung, amb la versió original per a piano a quatre mans de Pétrouchka de Stravinsky i música de Brahms i Piazzolla; Alessio Bax plays Mozart, amb els Concerts KV. 491 i KV. 595 amb la London’s Southbank Sinfonia; Alessio Bax plays Brahms (Gramophone Critic’s Choice); Rachmaninov: Preludes and Melodies (American Record Guide Critics’ Choice 2011); i Bach Transcribed; i per al segell Warner Classics, Baroque Reflections (Gramophone Editor’s Choice). Va tocar la Sonata Hammerklavier de Beethoven per a Daniel Barenboim al documental Barenboim on Beethoven: Masterclass, per la PBS-TV, disponible en un DVD box publicat per EMI.

Alessio Bax és amb Lucille Chung director artístic de la Joaquín Achúcarro Fundation. Bax és artista Steinway i resideix a Nova York amb la pianista Lucille Chung i la seva filla, Mila.

Alessio Bax va actuar per primera vegada al Festival de Torroella de Montgrí a l'edició del 2010.

Web: www.alessiobax.com
Facebook: @alessiobax

Twitter: @alessiobaxpiano

LUCILLE CHUNG (piano)            

Lucille Chung és una pianista canadenca nascuda a Mont-real, aclamada per les seves interpretacions «Elegants i refinades» (Gramophone) i per la seva «combinació de vigor i flexibilitat amb natural elegància i eloqüència» (Le Soir). Va debutar quan tenia 10 anys amb l'Orquestra Simfònica de Mont-real dirigida per Charles Dutoit, qui posteriorment la va convidar a ser presentada com a solista durant la gira asiàtica de l'orquestra el 1989. D’aleshores ençà ha tocat amb més de mig centenar d'orquestres, entre les quals cal assenyalar l'Orquestra de Filadèlfia, els Virtuosos de Moscou, la BBC Orquestra Nacional de Gal·les, l’Orquestra de la Ràdio de Flandes, la Sinfónica de Tenerife, la Sinfónica de Bilbao, la Staatskapelle Weimar, la Filharmònica de Lorena, la Simfònica Siciliana, la Filharmònica de Belgrad, la Filharmònica de Seül, l’Orquestra KBS, la Simfònica de Nova Jersey, la Simfònica de Dallas, la Filarmónica de la UNAM (Mèxic), la Israel Chamber Orchestra, totes les principals orquestres canadenques, com ara les de Mont-real, Toronto, Vancouver, el Centre Nacional d’Artes (Ottawa), Calgary, Winnipeg i Metropolitain, entre d'altres. Ha estat dirigida per Krzysztof  Penderecki, Vladimir Spivakov, Vasily Petrenko, Yannick Nézet-Séguin, Peter Oundjian, Gerd Albrecht i Charles Dutoit, entre molts d'altres.

Ha actuat a prestigioses sales de concerts de més de 35 països, com el Wigmore Hall de Londres, el Carnegie Hall i el Lincoln Center de Nova York, el Kennedy Center i Phillips Collection a Washington DC, la sèrie Dame Myra Hess a Chicago, el Concertgebouw d'Amsterdam, l’Auditorio Nacional de Madrid, el Gran Saló de l'Acadèmia Franz Liszt de Budapest i el Palau de Belles Arts de Brussel·les. Entre els festivals on ha participat, figuren el Festival de Verbier a Suïssa, el Festival MDR Sommer a Dresden, el Kambermusikfest de Lübecker, el Festival Internacional de Santander, el Festival Felicja Blumental a Israel, Music@Menlo, el Festival Internacional de Mont-real, el Festival de Cambra d'Ottawa, el Bard Music Festival de Nova York, el Festival ChangChun a  la Xina i el Festival Bravissimo a Guatemala.

El 1989 va ser reconeguda internacionalment en guanyar el primer premi del Concurs Internacional de Piano Stravinsky. El 1992 va aconseguir el segon premi del Concurs Internacional de Música de Mont-real, on també va guanyar un premi especial a la millor interpretació d'una obra inèdita i, dos anys més tard, el segon premi al Concurs Internacional Franz Liszt de Weimar. El 1999 va ser guardonada amb el prestigiós Premi Virginia Parker pel Consell de les Arts del Canadà.

Es va graduar al Curtis Institut of Music i a la Juilliard School abans de complir 20 anys. Va seguir la seva formació a Londres amb Maria Curcio-Diamand, al Mozarteum de Salzburg amb Karl-Heinz Kämmerling i va rebre el Konzertexam Diplom de la Hochschule Franz Liszt de Weimar, on va treballar amb Lazar Berman. També es va graduar a l'Accademia Pianistica d'Imola (Itàlia) amb el títol honorífic de Màster i sota la direcció de Joaquín Achúcarro a la Southern Methodist University de Dallas (Estats Units), de la qual actualment és professora. Lucille Chung té el prestigiós Diploma d'Honor de l'Accademia Chigiana de Siena (Itàlia).

Lucille Chung ha estat aclamada per The Sunday Times com a «una destacada artista, admirable per la seva audaç selecció de música» per la seva gravació de la integral de l'obra per a piano de György Ligeti pel segell Dynamic. El primer volum, publicat el 2001 va rebre bones crítiques i un R10 de Classica-Répertoire de França, cinc estrelles del BBC Music Magazine i cinc estrelles de Fono Forum d'Alemanya. L'últim volum de la integral va ser enregistrat pel seu marit, Alessio Bax, i també va rebre un R10 de Classica-Répertoire. El seu disc monogràfic dedicat a Scriabin va ser seleccionat  Millor disc Instrumental en l'edició del 2003 dels Prelude Classical Awards d'Holanda i va obtenir també el preuat R10 de Classica-Répertoire a França. També ha gravat els dos concerts per a piano de Mendelssohn per al segell Richelieu / Radio-Canada, que va ser candidat als Premis Opus del Canadà. L'agost de 2005 va enregistrar amb Alessio Bax el Carnaval dels Animals de Saint-Saëns amb la Fort Worth Symphony sota la direcció de Miguel Harth-Bedoya. El 2007 va publicar un àlbum en solitari per a la sèrie Fazioli Concert Hall. Lucille Chung va publicar amb el segell Disques XXI/Universal un monogràfic amb obres de Camille Saint-Saëns (2010) i un altre amb obres de Mozart (2011). Fent duo amb Alessio Bax, el 2013 va publicar la versió original per a quatre mans del ballet Pétrouchka de Stravinsky i música de Brahms i Piazzola editat per Signum Records, amb qui també  ha publicat recentment un disc amb obres de Poulenc.

Lucille Chung és amb Alessio Bax directora artística de la Joaquín Achúcarro Fundation.

Lucille Chung va actuar per primera vegada al Festival de Torroella de Montgrí en l'edició del 2002.

Web: www.lucillechung.com
Facebook: www.facebook.com/lucillechung

Twitter: @lucillechung

MARTA ESPINÓS (piano)           

Marta Espinós es va establir com una de les apostes pianístiques més inusuals del panorama musical espanyol després d'obtenir el Certificat d'Artista i el Màster d'Interpretació Pianística a la Meadows School of the Arts de la Southern Methodist University (Dallas, Estats Units) amb Joaquín Achúcarro. Especialitzada a crear relacions transversals entre la música i qualsevol altra disciplina o temàtica, desenvolupa una important faceta de comissària musical que combina amb la seva carrera pianística.

El seu repertori abraça des del segle XVII fins a l'actualitat però es confessa amant del període probablement menys explorat en el piano modern: el Barroc. Entusiasta de Bach, Marta Espinós té en les Variacions Goldberg el seu cavall de batalla, que no únicament interpreta a les sales de concerts sinó que també divulga a través de tallers per a tots els públics. Cal destacar la seva interpretació de les Variacions Goldberg a la temporada 2011-2012 del Palau de la Música de València, on feia més de vint anys que no es tocaven, des que Daniel Barenboim ho fes el 1989.

Marta Espinós es considera una buscadora de noves fórmules sobre l'escenari que faciliten una comunicació més fluida amb l'audiència. Militant dels recitals comentats, està especialitzada en concerts temàtics, workshops per a no-músics, concerts audiovisuals i multimèdia i d'altres receptes escèniques, sempre amb l'objectiu d'apropar la música clàssica i contemporània a tots els públics i fer-la comprensible per a gaudir-ne.

Entusiasta dels repertoris poc interpretats, destaca la recent recuperació del que es considera el primer concert espanyol per a piano i orquestra, obra del compositor Jacinto Codina, interpretat en col·laboració amb l'Orquesta Sinfónica de Radio Televisión Española sota la direcció de José Luis Temes, a la temporada 2016-2017.

A la primavera de 2017 surt el seu disc Estremada armonía: Cervantes en el piano español contemporáneo, un projecte propi i impulsor de la creació musical actual desenvolupat el 2016 amb motiu del IV centenari de la mort de Cervantes.

Natural de Xàbia (Alacant), Marta Espinós es va graduar amb les màximes qualificacions i el Premi Especial de Música de Cambra al Conservatori Superior de Música Oscar Esplà d'Alacant com a alumna d'Ana Flori. Amb una beca de l'Institut Valencià de la Música, va fer un Postgrau de Piano i Música de Cambra a L’Escola de Música de Barcelona sota la direcció d'Albert Attenelle i Jordi Mora. Com a solista ha actuat en sales i auditoris d'Europa i Amèrica.

Marta Espinós és pianista apadrinada de la Fundació Joaquín Achúcarro per a la conservació i desenvolupament del llegat del prestigiós pianista a través dels seus deixebles. 

Paral·lelament a la seva activitat pianística, Marta Espinós és codirectora artística de Lo Otro, plataforma especialitzada en comissariat musical per a museus i institucions culturals, realitzat des d'una filosofia de transversalitat i interconnexió entre les arts.

Marta Espinós debuta al Festival de Torroella de Montgrí.

Web: www.martaespinos.com
Facebook: www.facebook.com/martaespinosalonso

Twitter: @EspinosMarta

DANIEL DEL PINO (piano)           

Daniel del Pino és un dels pianistes espanyols més destacats internacionalment. La seva activitat concertística l'ha portat per tot el món i ha actuat a les sales més prestigioses de tota Europa (Salle Gaveau de París, Bulgaria Hall de Sofia, Ateneo G. Enescu de Bucarest, Teatro de la Maestranza de Sevilla, Auditorio Nacional de Madrid, Auditori de Barcelona, Auditorio de Zaragoza, Teatro Arriaga de Bilbao, Palau de la Música de València, Auditorio Manuel de Falla de Granada, Teatre Verdi de Terni), Marroc, Tunísia, tot l'Orient Mitjà, Gabon, Brasil, Mèxic, Colòmbia, Guatemala, Taiwan (National Concert Hall de Taipei), el Japó, Austràlia i els Estats Units (Carnegie Hall de Nova York). Ha col·laborat com a solista amb les orquestres simfòniques de RTVE, Clásica de España, Còrdova, Sevilla, Galícia, Castella-Lleó, València, Màlaga, Múrcia, G. Enesco de Bucarest, Brasov, Estatal de Transsilvània (Romania), Filarmónica de Medellín (Colòmbia), Filharmonia Podkarpacka (Rzeszow, Polònia), Meadows, Kenosha, Federal Way, Monterey, Santa Cruz, Garland, Las Colinas i New Arlington (Estats Units), així com amb l'Orquesta de Cámara Reina Sofía, Solisti di Praga i l'Orchestra da Camara d’Umbria. Ha estat dirigit per Max Bragado, Jesús Amigo, José Miguel Rodilla, Gloria Isabel Ramos, Alejandro Posada, Enrique García-Asensio, Carlo Rizzi, Juan Luis Pérez, Robert Carter Austin, Marco Gatti, Carlos Riazuelo, Rubén Gimeno i Alfonso Saura, entre d'altres.

Ha actuat per a les societats filharmòniques de Segòvia, la Corunya, Saragossa, València, Vigo, el Ferrol, Pontevedra i Gijón, als festivals de Segòvia, Lleó, Cadaqués, Pau Casals del Vendrell, Otoño Soriano, Quincena Musical Donostiarra, Úbeda, Ayamonte, Verbier (Suïssa), Morelia (Mèxic), Festival Bravissimo (Guatemala), Cap Ferret (França), Haifa Chamber Music Society (Israel), Chamber Music Internacional (Dallas, Estats Units) i cada any, ja és el que fa 15, és convidat al Festival de Newport (Estats Units). Ha estrenat obres dels compositors José Zárate, Francisco Lara, Jorge Grundman, Elena Kats-Chernin, Nikolai Kapustin i Antón García Abril, entre d'altres.

Daniel del Pino va néixer a Beirut (Líban) el 1972. Va començar els seus estudis musicals a Rabat (Marroc), i va continuar la seva formació al Reial Conservatori Superior de Música de Madrid, la Universitat Yale i la Southern Methodist University de Dallas, totes dues als Estats Units. Els seus professors han estat Marisa Villalba, Julián López-Gimeno, Peter Frankl i Joaquín Achúcarro. Ha estat professor de piano al Conservatori Professional de Música Jacinto Guerrero de Toledo i en l'actualitat és professor al Musikene, conservatori superior de música d'Euskadi.

Ha impartit classes magistrals al Klagenfurt (Àustria), al Barratt Due Music Institute a Oslo (Noruega) a les universitats de Boston i Houston, al Cap Ferret (França), a l’EuroArts de Leipzig (Alemanya), a San Esteban de Gormaz (Sòria), al Presjovem de Lucena, a l'Edward Said National Conservatory of Music (Palestina), i també a la Jordan Academy of Music (Amman, Jordània). Els seus concerts han estat retransmesos per Ràdio 2 de Radio Nacional de España, RTVE, ABC Classical de Sydney, SWR 2 (Stuttgart, Alemanya), la Televisió Nacional de Taiwan, la Televisió de Romania, la Ràdio Televisió de Morelia (Mèxic), NPR dels Estats Units (Ràdio Nacional Pública), WGBH de Boston, WFMT de Chicago, i les ràdios de Libreville i Dallas.

Ha enregistrat  la integral dels estudis de Chopin i Goyescas de Granados pel segell Verso; el disc Live in Villa San Lorenzo amb el contrabaixista italià Alberto Bocini (NBB Records); un monogràfic sobre Antón García-Abril amb el Cuarteto Leonor i José Luis Estellés; No Seasons amb l'Ara Malikian i l'Orquestra de Cambra Non-Profit; un disc dedicat a Kapustin amb primeres gravacions del seu concert per a dos pianos i percussió, amb Ludmil Angelov i Neopercusión; Looking back over Chopin (gravat i presentat al Museu Thyssen-Bornemisza de Madrid) amb el saxofonista, clarinetista i flautista Andreas Prittwitz. Amb aquest projecte ha tingut l'honor d'actuar al prestigiós Café Central de Madrid. Recentment ha gravat el disc W Sonatas amb el violinista Vicente Cueva amb música de Jorge Grundman.

És director artístic del cicle Cita con los Clásicos des del 2010 i des del 2014 del festival que organitza Sierra Musical. A partir de setembre de 2016 és professor de piano en el grau superior i màster del Centre Superior d'Ensenyament Musical Katarina Gurska de Madrid.

Daniel del Pino debuta al Festival de Torroella de Montgrí.

Web: www.danieldelpino.weebly.com
Facebook: www.facebook.com/daniel.delpino

ANNA DUCZMAL-MRÓZ (direcció d'orquestra)    

Filla de la directora d'orquestra Agnieszka Duczmal, Anna Duczmal-Mróz va començar la seva educació musical estudiant violí. El seu talent per a la direcció d'orquestra es va revelar en els assajos d'orquestra mentre estudiava a la Hochschule für Musik und Theater de Hannover (Alemanya), on estudiava violí amb Krzysztof Wegrzyn. El director de l'orquestra, Eiji Oue, va suggerir que els membres de l'orquestra s'oferissin voluntàriament per ocupar el seu lloc al podi. Com a resultat d'aquest experiment, va ser convidada per Oue a estudiar amb ell direcció d'orquestra (2001-2004). El juny del 2004 es va graduar amb honors dirigint un concert a la NDR Radiophilharmonie Hannover.

El 2000 va fundar a Hannover una orquestra d'estudiants, la Benjamin Britten Kammerorchester, amb la qual oferia concerts per Alemanya.

El 2003 va debutar a l'Orquestra de Cambra Amadeus de la Ràdio Polonesa i d'aleshores ençà la dirigeix regularment.

A la temporada 2004-2005 va ser directora assistent d'Eiji Oue a la NDR-Radiophilharmonie i, des del gener de 2006 fins al juny del 2007, d'Antoni Wit a la Filharmònica Nacional de Varsòvia.

Anna Duczmal-Mróz ha dirigit orquestres a Alemanya, Itàlia, Bèlgica, Àustria i Amèrica del Sud, i ha treballat amb les principals formacions orquestrals de Polònia, incloent-hi la Filharmònica Nacional de Varsòvia, la Sinfonia Varsovia i la NOSPR. Ha dirigit en grans sales de concerts com el Wiener Konzerthaus, el Mozart Hall i el Palais des Beaux-Arts de Brussel·les i en nombrosos festivals de Polònia, Alemanya i Amèrica del Sud.

Des del 2009 és la segona directora de l'Orquestra de Cambra Amadeus de la Ràdio Polonesa, els concerts de la qual han estat retransmesos per la Ràdio Polonesa i la  Norddeutscher Rundfunk. Des d'aquell mateix any imparteix classes magistrals amb l'Orquestra Simfònica de Torun i destacats pianistes com Ilya Scheps, Robert McDonald i Andrzej Jasinski a l'Acadèmia de Piano Paderewski.

El 2014 Anna Duczmal-Mróz va impartir classes magistrals i va dirigir concerts a Amèrica del Sud.

El 2015, els segells Dux i CPO van editar dos discos amb l'Orquestra de Cambra Amadeus de la Ràdio Polonesa dirigida per Anna Duczmal-Mróz amb música de Sebastian Krajewski i la Simfonia núm. 10 de Mieczyslaw Weinberg, que va ser triat com a candidat als premis Fryderyki de l'Acadèmia del Disc Polonesa.

Anna Duczmal-Mróz debuta al Festival de Torroella de Montgrí.

Facebook: www.facebook.com/anna.mroz

Twitter: @AnnaDuczmalMroz