MADELEINE PEYROUX

Programa

Secular Hymns

Presentació

Madeleine Peyroux és una de les vocalistes de jazz més fascinants dels últims anys. Posa la seva veu lànguida, elegant, sensual i amb un to fosc, que per moments recorda la mítica Billie Holiday, al servei de personalíssimes interpretacions d'estàndards de jazz, blues i temes propis de reminiscències folk. En el seu últim disc, Secular Hymns, fa versions amb un toc espiritual de temes de Tom Waits, Townes van Zandt, Allen Toussaint, Stephen Foster i Willie Dixon.

Biografies

MADELEINE PEYROUX, veu i guitarra

Vint anys després de Dreamland, el seu disc de debut, Madeleine Peyroux continua el seu viatge musical amb Secular Hymns, un àlbum que va més enllà de les fronteres de l’ordinari. Una obra mestra plena d’ànima i sensualitat embolicada en una captivadora mescla de funk, blues i jazz.

Amb el seu trio –el guitarrista Jon Herington i el contrabaixista Barak Mori– amb el qual ha estat de gira en els últims dos anys, Peyroux ha enregistrat una col·lecció de cançons amb històries pròpies, temes de diàlegs interiors, consciència comuna i essència espiritual. “La música ha format part de la nostra vida espiritual i crec que aquests himnes seculars són temes molt personals i íntims”, diu Peyroux.

Amb la seva veu expressiva i seductora, Madeleine Peyroux interpreta, a Secular Hymns, temes d’artistes essencials del blues (dos de Willie Dixon i un de Lil Green), de la cantant clàssica de gospel Rosetta Tharpe, de l’infravalorat pare de la “poesia dub” Linton Kwesi Johnson, de tres reconeguts compositors actuals (Tom Waits, Townes van Zandt i Allen Toussaint), del compositor del segle XIX Stephen Foster (considerat el primer gran cantautor de cançons americanes) i per acabar un espiritual de la tradició afroamericana.

El més destacat d’aquest disc és la seva gestació. La història va començar amb un concert en una antiga església rural a Oxfordshire, a Gran Bretanya. El prestigiós xef francès Raymond Blanc havia comprat una casa antiga  a la petita població de Great Milton i la va convertir en l’hotel Belmond Le Manoir aux Quat’Saisons. Al restaurant, guardonat amb dues estrelles Michelin, hi organitza diversos esdeveniments, inclosos àpats de nou plats. Com a part de l’experiència, abans del sopar, els assistents són convidats a un concert a la propera església de St Mary the Virgin d’estil normand. L’any passat, Peyroux hi va ser convidada amb el seu trio.

“En la prova de so, cantava el tema Randy Newman Guilty i vaig quedar impressionada de com sonava la meva veu al recinte cavernós”, explica la cantant. “Hi havia un sostre de fusta que feia reverberar la meva veu. El meu enginyer de so Doug Dawson em va dir que hi havia de gravar un disc”.

Pocs mesos després de l’experiència, Peyroux va tornar a l’església per enregistrar-hi els himnes seculars que amb el seu trio havien interpretat en gira. Peyroux va reservar l’església per tres dies: el primer per fer les proves de so, el segon per interpretar els  temes amb públic format per gent del poble i el tercer per fer noves preses per si feien falta més tard. “Va ser fantàstic tocar i cantar amb Jon i Barak. És un disc que reflecteix la manera orgànica en què havíem estat treballant com a trio en els arranjaments de les cançons”, diu Peyroux.

Si bé és evident que s’allunya del “trio convencional de jazz”, Peyroux aporta la seva  sensibilitat jazzística a la música folk d’una manera commovedora fins a captar la celebració i lloança implícita en les cançons.

Web: www.madeleinepeyroux.com
Facebook: @MadeleinePeyroux
Twitter: @mpeyrouxmusic