DICHOS DIABOLOS

Programa

Epidèmies – Els músics de la plaga

Andrea Falconiero: «La suave Melodia» d'Il primo libro di canzone / «Sinfonia quarta» i «L’Eroica» d'Il primo libro di canzone / Salomone Rossi: «Sonata duodecima sopra la Bergamasca» d'Il quarto libro delle sinfonie et gagliarde, brandi e corrente / Giovanni Battista Fontana: «Sonata quarta», violí sol de Sonate a 1. 2. 3 / Paolo Cima: «Sonata à 3» de Concerti ecclesiastici / Orlando Gibbons: «Pavana» de Fitzwilliam Virginal Book / «Fantasia a 3» de Fantasias of three parts / Dario Castello: «Sonata Seconda a 2» de Sonate concertate in stil moderno, Llibre I / Johann Heinrich Schmelzer: «Sonata a 2» de Sonatae unarum fidium

Presentació

La pesta negra va ser la pandèmia més devastadora de la història de la humanitat. Al segle XIV va matar 50 milions de persones a Europa, el 60% de la població. Dichos Diabolos fan un retrat musical d'aquella devastadora epidèmia amb un programa d'obres escrites per compositors que van ser víctimes de la pesta: Andrea Falconiero, Salomone Rossi, Giovanni Battista Fontana, Paolo Cima, Orlando Gibbons, Dario Castello i Johann Heinrich Schmelzer.

Biografies

DICHOS DIABOLOS | EMILIANO PÉREZ | CRISTINA ALTEMIR | MARC DE LA LINDE | MARC SUMSI 

DICHOS DIABOLOS

Dichos Diabolos és un conjunt integrat per Emiliano Pérez (flauta i corneta), Cristina Altemir (violí), Marc de la Linde (viola da gamba), Marc Sumsi (clavicèmbal i orgue). El conjunt deu el seu nom al Bayle de los dichos diabolos, una de les Canzone, Sinfonie, Fantasie, Capricci… (1650) d’Andrea Falconiero (Nàpols ca. 1585-1656). Es va crear el 2013 com a projecte d’investigació artística sota la tutela de Tiam Goudarzi a l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC), amb la finalitat d’experimentar amb el repertori del broken consort (grup d’instruments de diferents famílies de la música isabelina). Des de llavors, Dichos Diabolos s’han dedicat a l’exploració en fonts històriques de les possibles combinacions d’instruments (vent, corda polsada i corda fregada) en repertoris que comprenen des de polifonia del segle XVI (ministrers) fins a la música de cambra de la primera meitat del segle XVIII, passant pels diferents gèneres del Seicento italià, anglès i alemany. Actualment, els seus principals mentors són Lluís Coll i Josep Borràs. El principal objectiu de Dichos Diabolos no és només recrear la riquesa tímbrica dels repertoris que aborden, sinó generar “nova” música experimentant amb processos històricament informats d’adaptació, transcripció i improvisació.

Facebook: www.facebook.com/dichosdiabolos

Twitter: @dichosdiabolos

EMILIANO PÉREZ, flauta i corneta

Nascut a Mèxic DF, es graduà amb honors per unanimitat a l’Escola Nacional de Música de la Universidad Nacional Autónoma de México en flauta de bec amb María Díez-Canedo. Posteriorment, cursà el màster d’Interpretació de música antiga a l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC) amb Tiam Goudarzi, on s’especialitzà en el repertori anglès dels segles XVI i XVII.

Ha assistit a diversos cursos i classes magistrals amb músics com Pierre Hamon, Jean-Pierre Canihac, Sébastien Marq, Bart Spanhove, Reine-Marie Verhagen i Jorge Isaac, així com a classes de música de cambra amb Daniel Lasalle, Manfredo Kraemer, Xavier Díaz-Latorre, Lorenzo Coppola, Emilio Moreno, entre d’altres.

Ha estat convidat a col·laborar amb diverses agrupacions com Les Sacqueboutiers (França), La Grande Chapelle i La Caravaggia (Espanya), i ha treballat amb directors com Jean-Pierre Canihac, Daniel Lasalle, Albert Recasens, Lluís Coll i Olivier Briand. Col·labora regularment amb grups a Europa i Mèxic. Ha estat becari de l'American Recorder Society.

Actualment estudia corneta al Conservatori de Tolosa amb Jean-Pierre Canihac i a l’ESMUC amb Lluís Coll.

CRISTINA ALTEMIR, violí

Nascuda el 1989 a Barcelona, inicià els seus estudis de violí als 5 anys al Conservatori Professional de Música de Badalona amb Ricardo M. del Fresno. Des de molt jove ha participat i guanyat diversos concursos de música de cambra.

El 2007 començà a estudiar amb Keiko Wataya a Sant Sebastià i el 2008 amb Eva Graubin a Barcelona. El 2009 es traslladà a Berlín i conegué Stefano Barneschi (concertino de Il Giardino Armonico), l’exemple del qual l’animà a ingressar al grau de música antiga de l'Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC), amb els professors Pablo Valetti, Chiara Banchini i Emilio Moreno.

Ha estat membre de diverses orquestres joves com la Jove Orquestra Nacional de Catalunya (JONC) o la Jove Orquestra de Cambra d’Andorra (JONCA).

Actualment és membre de l’orquestra El Teatre Instrumental i col·labora amb grups com Ensemble Méridien, Bach Zum Mitsingen, Academia de Música Antigua de Cantabria (AMAC), Orquestra Montsalvat, Academia de las Luces i altres formacions de música de cambra històricament informats.

Ha participat en diferents cursos de música de cambra i orquestres com l'Académie d’Orchestre, Sinfonia en Périgord (França) o el Curs international de música de cambra Chamber a Pra Catinat (Itàlia). Ha rebut consell i classes magistrals d’intèrprets com Marco Fiorini (concertino de l'Orchestra dell’Accademia Nazionale di Santa Cecilia), Montserrat Cervera (I Musici, Boccherini Quintet), Lorenzo Coppola, Manfredo Kraemer, Andrew Ackermann, Emmanuel Balssa, Josep Borràs, Lluís Coll, Alba Rocai Mara Galassi, entre d’altres.

MARC DE LA LINDE, viola da gamba

Inicia els seus estudis de viola da gamba amb Clara Hernández a l’Escola Municipal de Música Can Ponsic de Barcelona. Posteriorment, entra a cursar el grau en interpretació de música antiga a l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC) amb Emmanuel Balsa, on també es forma amb el violó i el contrabaix històric amb Andrew Ackermann. Ha rebut classes magistrals d’intèrprets de renom internacional com Wieland Kuijken o Lorenz Duftschmid.

En els darrers anys, ha participat en diverses produccions operístiques, com L’Orfeo de Monteverdi, sota la direcció de Xavier Díaz-Latorre; o Gli amori di Apollo e Dafne de Cavalli dins del Baroque Opera Studio dirigit per Manuel Minguillón. També ha rebut formació en música de cambra guiat per músics com Lorenzo Coppola, Luca Guglielmi o Manfredo Kraemer. Ha ofert concerts a diverses ciutats d’Espanya, Itàlia i Holanda.

MARC SUMSI, clavicèmbal

Nascut a Barcelona el 1991, cursa el grau professional en l’especialitat de piano al Conservatori de Terrassa amb els professors Roser Vidal i Joaquim Villalta, i acaba obtenint el Premi d’Honor de piano i música de cambra. A continuació, cursa el grau superior de piano al Conservatori del Liceu de Barcelona amb el professor Miquel Farré, estudis que acaba el 2013 obtenint el Primer Premi en la quarta edició dels Premis Extraordinaris.

Ha rebut classes de Denis Lossev, Antoni Besses, Alexander Braginsky, Kristiina Juntuu, entre altres reconeguts mestres. Ha obtingut diversos reconeixements com el primer premi en la 18a edició del Concurs Arjau (Barcelona, 2013) i el tercer premi en la 41a edició del Concurs de Joves Intèrprets de Piano de Catalunya (Vilafranca del Penedès, 2010).

Paral·lelament als seus estudis de piano, ha rebut classes de composició a càrrec de Benet Casablancas.

Ha mostrat un especial interès en la música antiga des de molt aviat a la seva carrera. Així, després de finalitzar el grau superior de piano, cursa el màster d’Interpretació de la música antiga i musicologia a l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC) en l’especialitat de clavicèmbal, amb els professors Béatrice Martin i Luca Guglielmi. També ha rebut classes de música de cambra de Tiam Goudarzi, Xavier Díaz-Latorre, Emilio Moreno, Manfredo Kraemer, entre altres, i toca regularment amb diversos grups de Barcelona. També ha rebut classes del clavecinista Olivier Baumont a París i a Daroca (Espanya).