HESPÈRION XXI

Programa

L'esperit d'Armènia. Músiques de la memòria

Anònims: Azat astvatsn / Ter kedzo / Tradicional: Cant i dansa / Vorp Ani karaki vera / Taksim i Dansa / Sayat Nova: Dun en glkhen / Kani vur djan im i Ousti goukas gharib blbul / Trigan Txukhadjian: O'h intsh anush / Barde Djivan: Ov siroun, siroun / Menk kadj tohmi / Tradicional, recollida per Komitas: Garun a / Al aylukhs / Cançons de noces / Alagyeaz y Khnki tsar / Hov arek / Gusan Ashot: Lament: en sarer / Gabriel Yeranian: Hayastan yerkir / Improvisació (duduk)

Presentació

«Sense emoció no hi ha memòria. Sense memòria no hi ha justícia. Sense justícia no hi ha civilització. Sense civilització l'ésser humà no té futur». Així clou Jordi Savall la presentació del seu disc Esperit d'Armènia, un fris de les músiques d'una de les civilitzacions cristianes d'Orient més antigues que ha sobreviscut miraculosament a una història turbulenta i tràgica. Savall recupera aquestes músiques del meravellós Tesaurus de melodies armènies publicat a Erevan el 1982 pel musicòleg Nogosghos Tahmizian.

Biografies

HESPÈRION XXI | JORDI SAVALL

HESPÈRION XXI

Amb un repertori que va des del segle X fins al XVIII, Hespèrion cerca contínuament nous punts d’unió entre Orient i Occident amb una clara voluntat integradora i de recuperació del patrimoni musical internacional, especialment de l’àmbit mediterrani i amb connexió amb les músiques del Nou Món americà.

L’any 1974, a Basilea, Jordi Savall i Montserrat Figueras, juntament amb Lorenzo Alpert i Hopkinson Smith van fundar el grup Hespèrion XX, un conjunt de música antiga que pretenia recuperar i difondre el ric i fascinant repertori musical anterior al segle XIX a partir de noves premisses: els criteris històrics i els instruments originals. El seu nom, Hespèrion, significa «originari d’Hespèria», que en grec antic era la denominació de les dos penínsules més occidentals d’Europa: la ibèrica i la italiana. També era el nom que rebia el planeta Venus quan apareixia per Occident. Hespèrion XX, a partir de l’any 2000, canvia la denominació per Hespèrion XXI.

Hespèrion XXI és avui dia una referència ineludible per comprendre l’evolució de la música en el període que va des de l’Edat Mitjana fins al Barroc. Des de l’inici, va prendre un rumb artístic clar i innovador que ha creat escola en el panorama mundial de la música antiga, car concep la música antiga com a eina d’experimentació musical, i amb ella cerca la màxima bellesa i l’expressivitat en les interpretacions.

El repertori d’Hespèrion XXI inclou entre d’altres, obres del repertori sefardita, romances castellanes, peces del Segle d’Or Espanyol i de l’Europa de les Nacions. Alguns dels seus programes de concerts més celebrats han estat Les Cantigues de Santa Maria d’Alfons X El Savi, La Diàspora Sefardí, les músiques de Jerusalem, d’Istanbul, d’Armènia o les Folías Criollas.

Gràcies al destacadíssim treball dels nombrosos músics i col·laboradors que han participat amb el conjunt durant tots aquests anys, Hespèrion XXI té encara un paper clau en la recuperació i la revaloració del patrimoni musical amb una gran repercussió a nivell mundial. Amb més de 60 Cd’s publicats, a dia d’avui la formació ofereix concerts per tot el món i és membre habitual en els grans festivals internacionals de música antiga.

Hespèrion XXI va actuar per primer cop al Festival de Torroella en l'edició de 2013.

JORDI SAVALL, direcció

Jordi Savall és una de les personalitats musicals més polivalents de la seva generació. Les seves activitats com a concertista, pedagog, investigador i creador de nous projectes, tant musicals com culturals, el situen entre els principals artífexs de l’actual revalorització de la música històrica i han demostrat que la música antiga no ha de ser necessàriament elitista i que interessa a un públic de totes les edats cada vegada més divers i nombrós.

És fundador i director dels grups musicals Hespèrion XXI (1974), La Capella Reial de Catalunya (1987) i Le Concert des Nations (1989).

Ha enregistrat més de 170 CD, els últims anys sota el seu propi segell discogràfic Alia Vox (creat el 1998). Les seves publicacions discogràfiques han rebut diversos premis i per la seva participació en la pel·lícula d’Alain Corneau Tous les Matins du Monde (1991) va rebre un Cèsar a la millor banda sonora. Entre les distincions rebudes destaquen: Officier de l’Ordre des Arts et Lettres (1988), la Creu de Sant Jordi (1990), Membre d’honor del Konzerthaus de Viena (1999), Medalla d’Or del Parlament de Catalunya (2003) i Doctor Honoris Causa per la Université Catholique de Louvain (2000), per la Universitat de Barcelona (2006) i per la Universitat d’Évora (2007).

L’any 2008 Jordi Savall fou nomenat Ambaixador de la Unió Europea pel diàleg intercultural i juntament amb Montserrat Figueras varen ser investits Artistes per la Pau dins del programa Ambaixadors de bona voluntat de la Unesco. L’any següent fou nomenat novament Ambaixador de l’any 2009 per la creativitat i la innovació per la Unió Europea. El seu llibre-disc Jérusalem. La Ville des deux Paix: La Paix céleste et la Paix terrestre, ha estat acollit de forma extraordinària per la premsa nacional i internacional, i ha rebut el premi Orhphée d’Or de l’Académie du Disque Lyrique 2008, el Caecilia Prix 2008, el Schallplattenkritik 2009 i el Midem Classical Awards 2010 com a millor disc de música antiga

L’any 2009 Jordi Savall va rebre el Premi Nacional de Música atorgat pel Consell Nacional de la Cultura i les Arts de Catalunya per la seva trajectòria professional i el llibre-disc Jerusalem, al mateix any que rep el premi Händelpreis der Stadt Halle 2009 a Alemanya. El 2010 va rebre el premi al Millor Intèrpret de Música Clàssica pel disc The Celtic Viol, i també el premi Praetorius Musikpreis Niedersachsen 2010, premi Praetorius de Música del Ministeri de Cultura i Ciència de la Baixa Saxònia en la categoria Internationaler Friedensmusikpreis (Premi Internacional de Música per la Pau) pel punt de trobada que impliquen les seves creacions musicals entre les tradicions cristiana, jueva i musulmana.

El llibre-disc Dinastia Borgia. Església i Poder al Renaixement ha rebut el premi Grammy Award 2011 en la categoria Best Small Ensemble Performance i el premi al millor disc de música antiga 2011 atorgat per l’International Classical Music Awards (ICMA). Jordi Savall va ser elevat a la categoria de Commandeur des Arts et des Lettres i Chevalier pel Ministeri de Cultura francès el 2013. I també ha estat guardonat amb el premi Léonie Sonning Music 2012.

Jordi Savall va actuar per primer cop al Festival de Torroella en l’edició de 1994 i hi tornà en les de 2001, 2002, 2013 i 2014.