ENSEMBLE LA FENICE

Programa

C. Monteverdi: L'Orfeo, favola in musica (en versió concert)

Presentació

L'Orfeo, amb música de Monteverdi sobre un poema d'Alessandro Striggio, estrenada a la cort de Màntua el 24 de febrer de 1607, és considerada la primera òpera de la història. L'Ensemble La Fenice celebra el seu 25è aniversari tornant a aquesta obra genial i visionària de Monterverdi sobre el mite d'Orfeo, el poeta i músic que amb el seu cant fascina les bèsties en el seu viatge a l'infern per rescatar la seva dona Eurídice, morta per una serp. 

Biografies

LA FENICE | JEAN TUBÉRY | JAN VAN ELSACKER | LUCIANA MANCINI | SASKIA SALEMBIER

LA FENICE

El fènix –en italià, la fenice– aquell ocell mitològic i fabulós que, després d’haver viscut durant segles, es va consumir en el foc per renéixer de les seves cendres. Símbol de la projecció de la música italiana a l’Europa barroca, La Fenice també fou el títol d’una obra de Giovanni Martino Cesare, corneta i compositor italià que a principis del segle XVII es va exiliar a l’altra banda dels Alps. Ja als nostres dies, ha estat justament La Fenice el nom adoptat per un grup de músics que, encapçalats pel corneta Jean Tubéry, s’han unit amb la voluntat comuna de compartir la seva passió per la fastuosa música veneciana de l’època barroca i mostrar-ne la vitalitat extraordinària. El repertori de la formació, tanmateix, abraça també música de tot Europa i cobreix més de dos segles de creació musical.

La corneta, adoptada des de principis del segle XVI per Josquin des Prés i els seus coetanis, va ser un instrument d’ús molt estès fins a l’època de J. S. Bach, que la va incorporar en diverses cantates. «Per les característiques del so que produeix quan es fa sentir entre les veus, a les esglésies, les catedrals o les capelles, sembla un raig de sol que fendeix les ombres o les tenebres», comenta el pare Mersenne en la seva Harmonie Universelle (París, 1636).

Des de la seva creació, el grup ha guanyat dos primers premis internacionals (Bruges, 1990 i Malmö, 1992) i ha estat convidat als festivals més importants d'Europa –Basilea, Bremen, Bruges, Glasgow, Innsbruck, Lisboa, Milà, Oslo, Palerm, Utrecht, Viena–, els Estats Units, Amèrica del Sud, Japó, Xina.

Els membres de l'ensemble La Fenice són tots solistes virtuosos del seu instrument, especialistes de la música del segle XVII i han desenvolupat una carrera internacional tocant als millors conjunts actuals.

Els seus enregistraments, realitzats amb els segells Ricercar, Cypres, K671, Opus 111, Naïve, Virgin Classics i Alpha, són distingits regularment amb els guardons més prestigiosos (el Choc de la revista Le Monde de la Musique, el Diapason d’Or, 10/10 de Répertoire, 5 estrelles de Goldberg…).

En més de vint anys de presència als escenaris de tot el món, La Fenice s'ha imposat com a un grup inqüestionable especialitzat en el repertori italià del segle XVII.

La Fenice va actuar per primer cop al Festival de Torroella en l'edició de 2003 i hi va tornar en la de 2005

JEAN TUBÉRY

Després d’acabar els estudis de flauta de bec als Conservatoris de Toulouse i Amsterdam, la passió de Jean Tubéry per la música italiana del XVII l’impulsa a dedicar-se a recuperar un dels instruments més interessants de l’època: la corneta. L’estudia amb Jean-Pierre Canihac a Toulouse i amb Bruce Dickey a la Schola Cantorum de Basilea on obté el diploma de concertista. Des de llavors actua amb els millors conjunts de música antiga: Les Arts Florissants, Collegium Vocale de Gant, Concerto Vocale, Hespèrion XXI, Cantus Cölln, Le Petite Bande, Il Giardino Armonico, Clemencic Consort, Clément Janequin, Elyma, Huelgas...

L’any 1990 va fundar l’ensemble La Fenice amb el qual va obtenir el Primer Premi dels concursos internacionals de música antiga de Bruges i Malmö.

Ha enregistrat per als segells discogràfics Ricercar, Accent, Erato, Harmonia Mundi, Sony Classical Virgin, Opus 111, Naïve, Alpha i també per a nombroses ràdios i televisions d’arreu d’Europa, els Estats Units i el Japó.

Jean Tubéry ensenya la corneta i dóna cursos d’interpretació al Conservatori Superior de París i al Royal Conservatoire de Brussel·les i és invitat a donar classes magistrals als Conservatoris de Lió i Luxemburg, al Centre Vocal Européen, a Nova York, a la Universitat de Connecticut, a Cleveland, a l’Schola Cantorum de Basilea, a Òxford, a la Musikhochschule de Trossingen, a la Sibelius Académie d’Helsinki i a la Musikuniversität de Graz.

El 2008 ha dirigit l’Acadèmia Barroca Europea d’Ambronay. El seu interès pel repertori vocal el porta igualment a la direcció de cor, que estudià amb Hans Martin Linde i Pierre Cao, va ser director titular del Cor de Cambra de Namur durant sis anys, i va rebre el premi L. Bettencourt de l’Acadèmia de les Belles Arts de París per la seva tasca. Jean Tubéry ha estat distingit amb el grau de Chevalier de l’Ordre des Palmes Académiques.

Jean Tubéry va actuar per primer cop al Festival de Torroella en l'edició de 2003 i hi va tornar en la de 2005.

JAN VAN ELSACKER, tenor

Nascut a Bèlgica, Jan van Elsacker va obtenir el primer premi de cant i de piano al Reial Conservatori Flamenc d'Ambers. De 1987 a 1991 va cantar amb el Collegium Vocale i La Chapelle Royale (Philippe Herreweghe, direcció), La Petite Bande (Gustav Leonhardt i Sigiswald Kuijken, direcció) i Anima Eterna (Jos van Immerseel, direcció). Treballa també amb el Currende Consort d'Erik van Nevel amb el qual participa en diversos enregistraments per a la ràdio,la  televisió i CD.

Fora de Bèlgica, Jan Van Elsacker col·labora regularment amb Le Poème Harmonique (Vincent Dumestre), Akadêmia (Françoise Lasserre), L’Arpeggiata (Christina Pluhar), La Fenice (Jean Tubéry) i Weser Renaissance (Manfred Cordes). Ha fet gires pels Estats Units, Itàlia, França, Alemanya i els Països Baixos.

El 1996 va ser guardonat en el concurs internacional Musica Antiqua de Bruges. Va tornar al mateix festival el 2003, aquest cop com a convidat especial per interpretar Il Combattimento di Tancredi e Clorinda de Monteverdi i va oferir un recital amb obres de Schumann amb la pianista Claire Chevallier. El gener de 2008 va debutar a l'Òpera Nacional de Polònia amb Orfeo de Monteverdi, amb l'ensemble La Fenice. Ha estat convidat en nombrosos festivals importants de música antiga, com els de Flandes, Utrecht, Chaise-Dieu i Pontoise, entre altres.

«Evangelista excepcional, orador astorador», Van Elsacker és requerit cada any per interpretar les Passions de J. S. Bach. La seva sensibilitat i refinament, però, és també perfecta per a la interpretació de monodies italianes del segle XVII. A més de la seva activitat com a intèrpret, imparteix classes magistrals en diferents ciutats europees i, particularment, a la Musikhochschule de Trossingen, Alemanya.

Jan van Elsacker debuta al Festival de Torroella.

LUCIANA MANCINI, mezzosoprano

Nascuda a Suècia de pares xilens, Luciana Mancini va començar els seus estudis de cant a Valdivia amb Marianne von Kiesling alhora que cantava en el cor de la Universitat Austral de Xile, on va tenir les seves primeres responsabilitats com a solista. Va seguir els seus estudis amb el professor Hanns Stein a la Universitat de Xile fins que va decidir tornar a Europa on va completar la carrera de cant en el Conservatori Reial de La Haia (Holanda) acabant un màster en interpretació històrica el 2009. D'aleshores ençà desenvolupa una intensa activitat internacional com a solista en òperes, oratoris i música de cambra.

Ha cantat en escenaris com el Theater an der Wien, Opéra Comique de París, Staatsoper de Berlín, Nederlandse Opera, Drottningholms Slottsteater, Markgräfliches Opernhaus, Gulbenkian de Lisboa i Carnegie Hall de Nova York. Ha treballat amb directors entre els quals cal destacar Neeme Järvi, René Jacobs, Jean-Christophe Spinosi, Jean Tubéry, Enrico Onofri, Gabriel Garrido, Christina Pluhar, Juanjo Mena i directores d'escena com Benjamin Lazar, Pablo Maritano, Achim Freyer i Sasha Waltz. Ha interpretat els personatges d'Annio en La Clemenza di Tito de Mozart, Amastris en Xerxes d'Händel, Enone en Il Paride de Bontempi, Dafne de L´Euridice de Peri, Vita Mondana en Rappresentazione d´Anima e di Corpo de Cavalieri, Nerone en L´Incoronazione di Poppea de Monteverdi, Orlando en Orlando Furioso de Vivaldi i Smeton en Anna Bolena de Donizetti, entre altres.

Al llarg de 2015 ha debutat en el Concertgebouw d'Amsterdam amb les àries de contralt de la Passió segons Sant Mateu i en el Teatre de Baden-Baden  amb el personatge de Proserpina de L'Orfeo de Monteverdi en un nou projecte amb la destacada companyia de dansa Sasha Waltz&Friends i al Freiburger Baroque Ensemble. El mateix drama musical en el qual interpreta el personatge de Messaggiera i Speranza amb l'ensemble La Fenice.

Els seus futurs projectes inclouen recitals amb orquestra de cambra en Seül (Corea) a finals d'any s'endinsarà en el món de Piazzola interpretant el personatge de Maria en l'òpera tango María de Buenos Aires, a l'Òpera de Bonn (Alemanya).

Des de 2011 el seu interès i admiració per la música llatinoamericana tradicional li ha obert nous camins en els escenaris europeus.

Lucina Mancini debuta al Festival de Torroella.

SASKIA SALEMBIER, mezzosoprano

Artista polifacètica, Saskia Salembier s'ha forjat una sòlida formació musical com a violinista i cantant d'òpera. Després d'haver obtingut el títol de violí modern va començar a estudiar violí barroc amb Patrick Bismut i entrà al Conservatori de París a la classe de François Fernández. Paral·lelament va cursar estudis de cant amb Jean-Louis Dumoulin, Howard Crook, Isabelle Poulenard i d'interpretació amb Yves Coudray i Annette Bartomeu. Atreta per la música contemporània va estudiar també ones Martenot amb Valerie Hartman-Claverie. Actualment, Saskia Salembier és professora de cant al Conservatori de Nanterre.

Especialista en música antiga, toca el violí en diferents conjunts sota la direcció de Paul Agnew, Jean-Christophe Spinosi, Christophe Rousset o Sigiswald Kuijken.

Saskia Salembier és convidada també sovint com a cantant. Entre els papers que ha interpretat destaquen els d'Orfeo a l'Orfeo et Euridice de Gluck a la Maison de la Musique de Nanterre, Popea de l'Incoronazione di Poppea de Monteverdi a l'amfiteatre Louis Le Grand de París, així com el paper d'Alceste a l'òpera del mateix nom de Lully al Teatre Jacques Brel de Pantin. Ha actuat en els festivals de Brou, Simfonia en Périgord, Nuits de Villerambert, Faramine, Royaumont i Utrecht, entre altres.

La convergència de la seva activitat com a violinista i cantant d'òpera enriqueix l'ensemble Opalescences que dirigeix des de la seva creació.

Saskia Salembier debuta al Festival de Torroella.