Jordi Savall i Hespèrion XXI

Programa

L’Europa Musical, 1500-1700 

Danses italianes del Renaixement venecià. Anònim: Pavana del Re / Galliarda la Traditora / El Todescho / Saltarello

Consort Music a l’Anglaterra Elisabetina. John Dowland: Lacrimae Pavan / The King of Denmark Galliard / John Gibbons: In Nomine a 4 / William Brade: Ein Schottisch Tanz

Danses i Variacions d’Espanya. Luys del Milà: Pavana & Gallarda / Antonio de Cabezón: Diferencias sobre la Dama le demanda / Diego Ortiz: Romanesca & Passamezzo moderno / Anònim (improvisació): Canarios

Músiques pel Rei Lluís XIII.  Anònim (Philidor): Pavane de la petitte Guaire & Gaillarde / Sarabanda a l’Italien / Courante de la Reine d’Angleterre / Bourée d’Avignonez

Músiques d’Alemanya. Samuel Scheidt: Paduan V / Courant Dolorosa IX / Galliard Battaglia XXI

Músiques de l’Europa Barroca. Joan Cabanilles: Corrente Italiana / Henry Purcell: Fantasia XII / Guillaume Du Manoir: Libertas / Antonio Valente: Gallarda Napolitana

Presentació

En la seva tornada al Festival de Torroella, on va actuar per darrer cop el 2002, Jordi Savall ens proposa un viatge per l’edat d’or de la música per a conjunt de violes. Un passeig per un repertori creat abans del 1700 i que recorre la Venècia renaixentista, l’Anglaterra elisabetina, Espanya, la cort de Lluís XIII de França, Alemanya i, per acabat, ens proposa un tast de gustos musicals barrejats.

Amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i el “Programa Cultura” de la Unió Europea

Biografies

HESPÈRION XXI | JORDI SAVALL

Hespèrion XXI

Amb un repertori que va des del segle X fins al XVIII, Hespèrion XXI cerca contínuament nous punts d’unió entre Orient i Occident amb una clara voluntat integradora i de recuperació del patrimoni musical internacional, especialment de l’àmbit mediterrani i amb connexió amb les músiques del Nou Món americà.

L’any 1974, a Basilea, Jordi Savall i Montserrat Figueras, juntament amb Lorenzo Alpert i Hopkinson Smith van fundar el grup Hespèrion XX, un conjunt de música antiga que pretenia recuperar i difondre el ric i fascinant repertori musical anterior al segle XIX a partir de noves premisses: els criteris històrics i els instruments originals. El seu nom, Hespèrion, significa “originari d’Hespèria”, que en grec antic era la denominació de les dos penínsules més occidentals d’Europa: la ibèrica i la italiana. També era el nom que rebia el planeta Venus quan apareixia per Occident. Hespèrion XX, a partir de l’any 2000, canvia la denominació per Hespèrion XXI.

Hespèrion XXI és avui dia una referència ineludible per comprendre l’evolució de la música en el període que va des de l’Edat Mitjana fins al Barroc. Des de l’inici, va prendre un rumb artístic clar i innovador que acabaria creant escola en el panorama mundial de la música antiga, car concebia i concep la música antiga com a eina d’experimentació musical, amb ella cerquen la màxima bellesa i l’expressivitat en les interpretacions.

El repertori d’Hespèrion XXI inclou entre d’altres, obres del repertori sefardita, romances castellans, peces del Segle d’Or Espanyol i de l’Europa de les Nacions. Alguns dels seus programes de concerts més celebrats han estat Les Cantigues de Santa Maria d’Alfons X El Savi, La Diàspora Sefardí, les músiques de Jerusalem, d’Istanbul, d’Armènia o les Folías Criollas.

Gràcies al destacadíssim treball dels nombrosos músics i col·laboradors que han participat amb el conjunt durant tots aquests anys, Hespèrion XXI té encara un paper clau en la recuperació i la revaloració del patrimoni musical amb una gran repercussió a nivell mundial. Amb més de 60 CD’s publicats, a dia d’avui la formació ofereix concerts per tot el món i és membre habitual en els grans festivals internacionals de música antiga.

Debuta al Festival de Torroella.

Jordi Savall, viola de gamba soprano i director

Jordi Savall és una de les personalitats musicals més polivalents de la seva generació. Les seves activitats com a concertista, pedagog, investigador i creador de nous projectes, tant musicals com culturals, el situen entre els principals artífexs de l’actual revalorització de la música històrica. La seva tasca ha cercat sempre ser fidel a la música històrica, és a dir, a la revalorització dels repertoris tan específics com universals de les músiques d’Europa, de la Mediterrània i del món sencer.

Jordi Savall va néixer a Igualada l’any 1941, on va començar a estudiar música a l’edat de 6 anys amb el mestre Joan Just al Conservatori de l’Ateneu Igualadí. El 1965 inicia de forma autodidacta l’estudi de la viola de gamba i la música antiga (Ars Musicae). L’any 1968 Jordi Savall i Montserrat Figueras s’estableixen a Basilea (Suïssa) per continuar els seus estudis de música antiga a l’Schola Cantorum Basilensis. August Wenzinger fou el mestre de Jordi Savall en aquesta època, fins que aquest el va substituir com a mestre cap a l’any 1973. És fundador, juntament amb Montserrat Figueras, i director dels grups musicals Hespèrion XXI (1974), La Capella Reial de Catalunya (1987) i Le Concert des Nations (1989).

Amb la seva participació en la pel·lícula d’Alain Corneau Tous les Matins du Monde (Cèsar a la millor banda sonora), la seva intensa activitat concertística (140 concerts a l’any), discogràfica (6 enregistraments anuals) i, amb la creació d’Alia Vox (segell fundat per Montserrat Figueras i Jordi Savall el 1998), demostra que la música antiga no ha de ser necessàriament elitista.

Dins el repertori operístic, cal subratllar la seva participació en la descoberta d’Una cosa rara (representada el 1991) i Il burbero di buon cuore (1995 i 2012) de Vicent Martín i Soler. El 1993 presenta per primer cop al Gran Teatre del Liceu de Barcelona l’Orfeo de Claudio Monteverdi (el 2002 fou enregistrada en directe per la BBC-Opus Arte, i s’edità en DVD). També ha dirigit el Farnace de Vivaldi al Teatro de la Zarzuela de Madrid (2001), editat en CD per AliaVox; Orfeo ed Euridice de J. J. Fux representada al Festival Styriarte a Graz el 2010; i Il Teuzzone de Vivaldi interpretada el 2011 en versió semi-concertant a l’Òpera Royal de Versalles.

La seva important discografia, amb més d’un centenar d’enregistraments en diverses cases discogràfiques com Emi, Astrée/Auvidis i Alia Vox, ha rebut també nombrosos guardons.

Va actuar per primer cop al Festival de Torroella en l’edició de 1994 i hi tornà en les de 2001 i 2002.