Joel Bardolet i Mal Pelo

Joel Bardolet, violí

PROGRAMA

J. S. Bach: Ciaccona de la Partita núm. 2 en Re menor, BWV 1004 / G. P. Telemann: Fantasia per a violí núm. 7 en Mi bemoll major / György Kurtág: In nomine - all'ongherese de Signs, messages and games

Una celebració de la Retòrica i de la Dansa

L'obertura amb l'Adagio en sol menor exposa el tractament polifònic de Bach en el violí. Aprofitant la ressonància natural de les cordes quan es deixen lliures, explora poèticament les possibilitats de l'harmonia en una improvisació escrita que ens recorda als preludis per teclat i als ornaments d'instruments com la viola da gamba.

Kúrtag i Telemann es troben entrellaçats en un diàleg que quasibé és una fusió. En la fantasia de Telemann ressonen els elements retòrics de Kúrtag: el dolor del cromatisme, el contingut del silenci, la instrumentació i imitació de sons que no són naturals en el violí i també elements folklòrics de la música popular que sempre han inspirat als compositors sensibles de tots els temps; la música popular és indispensable perquè ens connecta amb la nostra humanitat.

La Sarabanda de la partita en Re menor ja anuncia el món melancòlic de la Xacona, una dansa lenta, d'origen fúnebre, amb moltes preguntes. Seguidament, la Xacona ens porta en un viatge religiós: 33 variacions sobre un baix quasi de lament, una obstinació en Re menor que explora el virtuosisme de l'instrument i intenta resoldre en major a través d'un coral central del més pur estil Bach. Com una passió, on elements de la crucifixió i la mort ens acompanyen pero amb un final fatal i inevitable tornant al motiu en Re menor. Bach va escriure aquesta peça al tornar del seu viatge i trobar que la seva esposa Bàrbara havia mort; Segons la musicòloga belga Helga Thoene, la xacona és un Tombeau, una dansa mortuòria que Bach va dedicar-li a la seva esposa i que secretament conté els temes d'alguns corals Bachians amb temàtica fúnebre. Sobre aquesta teoria, Joel Bardolet i Mal Pelo articulen el final de l'espectacle Highlands on un quartet de cantants comenta i acompanya aquesta dansa de la mort.

Joel Bardolet

Joel Bardolet ha dedicat els últims anys a la investigació i estudi del llenguatge musical. Des d'Ockeghem i el Renaixement, la relació de la paraula i la música, fins als paisatges atemporals de Morton Feldmann. La seva relació de vida amb el director d'orquestra Jordi Mora li ha imprès una percepció de la vivència fenomenològica que és ben present en cada lectura d'un text musical. És el director musical del nou projecte de la prestigiosa companyia de dansa Mal Pelo al voltant de Bach amb la qual comparteix escenari regularment, experimentant la bellesa del gest, l'escolta honesta i integrant materials literaris, d'arquitectura i científics en el mètode de treball.

Forma part de la generació marcada per la llum del Quartet Casals i ha rebut mestratge de Rainer Schmidt, Muriel Cantoreggi i Eva Graubin, així com la inspiració d'una llarga llista d'artistes que no para de créixer: Clive Brown, Ferenc Rados, Rita Wagner, Patricia Kopachinskaja i Lorenzo Coppola, entre altres.

El 2016 va enregistrar el seu primer disc, Intertwined Paths (SEED 002), amb obres de Telemann, Kurtág i Pärt, entre altres. També ha estrenat i enregistrat algunes de les obres del compositor Joan Magrané, qui li va dedicar les Variacions sobre The Last Rose of Summer. En els darrers anys ha liderat l'Orquestra Camera Musicae (Barcelona) i actualment és concertino principal a Musique des Lumières (Suïssa) i comparteix projecte amb els seus amics músics del Trio Fortuny.