Accademia Bizantina, Stefano Montanari, Sandrine Piau, Ottavio Dantone

Accademia Bizantina | Stefano Montanari, violí | Sandrine Piau, soprano | Ottavio Dantone, direcció, clavicèmbal i orgue

PROGRAMA

A. Vivaldi: In furore iustissimae irae, RV 626/ Simfonia en si menor, RV 169, «Al Santo Sepolcro» / Laudate pueri Dominum, RV 601/ Concert per a violí i orgue, RV 541/ Concert per a violí, RV 286, «Per la solennità di San Lorenzo» /

Algun musicòleg ha apuntat que un dels components essencials de la música de Vivaldi és el furor, així com la profunditat amb què aquest va arribar a impregnar la seva obra a través d'una expressió intensa i apassionada. In furore iustissimae irae és un dels motets més coneguts del compositor italià i, a la vegada, un magnífic exemple de l'esmentada voluntat expressiva. Sandrine Piau ha tingut la intel·ligència d'entendre que el furor vivaldià és una manifestació d'entusiasme desbordant; el mateix entusiasme que desprèn l'òptica interpretativa del director Ottavio Dantone i de l'Accademia Bizantina, qualificada com un dels conjunts històrics més destacats d'Itàlia i de la música antiga europea del moment.