Trobada amb... Pep Gimeno ‘Botifarra’

Pep Gimeno Botifarra, que el 6 d’agost presentarà el seu nou disc Metalls d’estil amb els Spanish Brass Luur Metalls a la programació de l’Off l’Estartit del Festival de Torroella, protagonitzarà hores abans del concert una trobada amb el públic on ens parlarà del seu amor per la cançó tradicional, de la tasca feta per salvar el patrimoni musical valencià, del fenomen Botifarra, de com fa per mantenir-se tan autèntic tot i l’èxit, de si es veritat que sap més de mil cançons i d’on prové el malnom de Botifarra. I també contestarà les preguntes dels espectadors. La torbada, d’entrada gratuïta, se celebrarà a la sala d’actes del Museu de la Mediterrània a les 19.00 hores.  

Josep Gimeno Montell, conegut artísticament com Pep Gimeno Botifarra, es, segons definició pròpia, un “cantaor de carrer”; un cantant valencià amb més de trenta anys d’experiència que ha rescatat de l’oblit les cançons tradicionals de les comarques valencianes de La Costera i La Vall d’Albaida quan ja només les recordaven els més vells del cada poble. Les ha gravat i cantat en molts escenaris i gràcies a ell tornen a estar en boca de joves i mainada.

Va ser la seva àvia materna, Otilia Borredà, originària de Benigànim, a la Vall d’Albaida, la primera que va ensenyar-li les cançons populars quan era un adolescent. Actualment és un dels cantaors més carismàtics de la música tradicional valenciana. Ha col·laborat amb nombrosos grups i no únicament de música folklòrica, sinó també amb cantautors i grups de rock. Sobre el cant de Pep Gimeno Botifarra potser ningú no l’ha definit tan bé com el musicòleg Josep Vicent Frechina, director de la revista de música i cultura popular Caramella amb aquesta frase:  “... si hi ha una manera de cantar al País Valencià que irradie, com ninguna altra, autenticitat en el gest, credibilitat en el tarannà i “valenciania” en la substància, aquesta és indubtablement la de Pep Gimeno, Botifarra”.

Josep Gimeno Montell va neixer a Xàtiva el 1961 i després de fer seus els cants que li ensenyava la seva àvia, va començar la seva carrera de cantaor en el grup Sarau de La Costera, amb el que va gravar el 1985 un disc titulat Balls i cançons de La Costera. A partir d’aquell moment va començar a visitar pobles i a parlar amb els més vells per recuperar les melodies, lletres i romanços que havien pasat de generació en generació per transmissió oral, les ha cantades i gravades en discos com Si em pose a cantar cançons (2006), Te’n cantaré més de mil (2009), Lo Carrilet de la cava (2010), La Barraca (2011) o Botifarra a Banda (2012). El 2011 va publicar La veu de la memòria, un llibre-disc autobiogràfic que inclou cançons de quan cantava al grup Sarau, a l’Escola de Dances de Xàtiva, del seu primer i segon disc i cançons inèdites de Pep Gimeno i Lola Tortosa.