La 42a edició del Festival de Torroella de Montgrí, que se celebrarà entre el 30 de juliol i el 21 d'agost, serà una celebració de tornada a la normalitat. De fet, el Festival vol proclamar el valor de l’esperança com a salvavides i de la música en particular com a recer de la fúria del món.
“La programació d’enguany està estructurada en diferents capítols que tracen el camí de recer que vol oferir el Festival davant la situació actual que viu el món després de la pandèmia: la guerra, salvar el planeta, l’espiritualitat i l’amor on la societat busca refugi i el diàleg com a espai de reconciliació” explica Montse Faura, directora del Festival de Torroella de Montgrí.
Enguany hi haurà un total de 20 concerts, en els quals hi ha una important presència de música barroca –el 40%– i de cant –un 30%–. Aquesta serà a més a més una programació que, després de dos anys amb restriccions a causa de la pandèmia, se celebrarà sense limitacions ni reduccions d’aforament i recuperant, aquest any amb un únic concert, el cicle Singulars Torroella, que torna a reivindicar per a la música espais emblemàtics de la població amb programes i intèrprets singulars. També cal destacar, com a novetat, que el Festival estrenarà nou horari. A partir d’aquest any, els concerts començaran a les 20.30 hores, atenent així les peticions d’una part dels espectadors i dels músics.
Programació de la 42a edició
Com a fils conductors, enguany, seran elements destacats del Festival àmbits com la guerra, la societat en crisi i la salvació del planeta. La guerra serà present a través de la proposta Extinció, de la companyia Agrupación Señor Serrano, que transita del viatge per l’Amazones de Francisco Orella durant la guerra de conquesta d’Amèrica a la destrucció del medi ambient, en una obra escènica a partir de la Missa de Batalla i la Missa pro Defunctis, de Joan Cererols. Aquesta proposta serà l’encarregada d’inaugurar el Festival de Torroella de Montgrí 2022, en una ambiciosa coproducció del Teatro Real de Madrid i del Teatro de la Abadía.
En el mateix àmbit temàtic del bel·licisme i partint de la premissa que tots els morts de les guerres són fills d’algú, el Cor de Noies de l’Orfeó Català, acompanyat del conjunt Vespres d’Arnadí, retrà homenatge a totes les mares del món que han patit i pateixen el dol de la pèrdua d’un fill en el concert representat Stabat Mater. El programa té el Stabat Mater de Pergolesi com a centre, i inclou temes com la cançó de bressol Wiegala, composta per Ilse Weber, que ella mateixa cantava al seu fill mentre eren conduïts a la cambra de gas del camp de concentració d’Auschwitz; i May you stay in the arms of the Angels, coneguda com a Cançó de bressol per a un soldat.
El fil argumental d’una societat en crisi prendrà forma de la mà del film de 1927 Metròpolis, de Fritz Lang, ambientat l’any 2026 en una megalòpolis amb una societat amb dues classes enfrontades. Aquesta obra mestra de l’expressionisme alemany arribarà al Festival de Torroella en una versió restaurada i amb una banda sonora encarregada per l’Institut de Recherche et Coordination Acoustique/Musique (IRCAM) al compositor franco-argentí Martín Matalón, que dirigirà l’Orquestra Simfònica del Vallès.
Seguint el mateix fil temàtic, el Festival de Torroella oferirà a partir d’aquest any en tres edicions consecutives (fins al 2024) la integral dels quartets de corda de Dmitri Xostakóvitx a càrrec del Quartet Gerhard. Des del seu primer quartet de corda, escrit el 1938, fins a l’últim, el quinzè, compost el 1974, un any abans de la seva mort, Xostakóvitx va escriure una de les més àmplies i rellevants sèries de quartets de corda del segle XX. En aquests 15 quartets el compositor va plasmar les seves idees amb una música plena de contrastos, on hi ha alegries i angoixes, tendresa i violència, melodies folklòriques i modernisme.
Finalment, amb motiu del tercer eix temàtic vinculat a la salvació del planeta, un dels grans reptes del segle actual, el Festival acollirà el cant a la natura Història d’una llavor, que presentarà al Festival la companyia La Maquiné.
Espiritualitat, amor i reconciliació
En la mateixa línia, el festival abordarà la religió com a lloc de consol en el qual van destacar compositors com Monteverdi i Bach. Per aquest motiu, acollirà una selecció de Selva morale e spirituale, la gran antologia de la producció sacra de Monteverdi durant les tres dècades que va compondre a la basílica de Sant Marc de Venècia i que serà interpretada per l’excepcional conjunt vocal i instrumental belga Vox Luminis. Pel que fa a Bach, la seva música tornarà al festival amb dues de les seves cantates, que seran interpretades pel Bachcelona Consort i pels solistes de la Salvat Beca Bach.
També en l’amor hi ha salvació. Muera Cupido és l’elogiat i guardonat títol del concert amb el qual l’Accademia del Piacere i la soprano Núria Rial repassaran, a través de fragments de sarsueles i òperes de temàtica amorosa, la tradició musical teatral espanyola al voltant del 1700.
La reconciliació i el diàleg també seran protagonistes d’aquesta edició, com a salconduits cap a la salvació, de la mà del virtuós músic malià de kora i arpa mandinga Ballaké Sissoko i el violoncel·lista i baixista francès Vincent Ségal, que el 2009 van decidir iniciar un diàleg musical plasmat en el seu primer disc, Chamber Music, una experiència que ha donat lloc a un segon àlbum, Musique de nuit, que presentaran al Festival. Aquest concert s’emmarca en el cicle Singulars Torroella i tindrà lloc al Palau Solterra.
Obra d’estrena
Ara bé, el Festival de Torroella no serà només una cruïlla musical de mirada al passat, sinó també d’espai de futur, i per això acollirà l’estrena absoluta de l’obra Ay luna que reluces, de Bernat Vivancos, que interpretarà el quartet Kebyart Ensemble. Aquest quartet de saxos posarà de llarg una glossa lliure de la cançó anònima ¡Ay, luna que reluces!, de meitat del segle XVI, pertanyent al Cançoner d’Uppsala, també conegut com a Cançoner del Duc de Calàbria.
I la renovació també hi serà present a través del descobriment de compositors poc coneguts del barroc, però no per això menys interessants. El Festival redescobrirà talents com Tarquinio Merula, Giovanni Legrenzi, Francesco Mancini (de qui es commemora aquest any el 350è aniversari del seu naixement), Georg Muffat i Jan Dismas Zelenka. Les seves obres protagonitzaran els programes dels concerts d’Il Giardino Armonico, la mezzosoprano Lea Desandre acompanyada per William Christie, els conjunts La Ritirata i el violoncel·lista Christophe Coin.
D’altra banda, destacarà especialment el concert A seventeenth century rolling stone de Gli Incogniti amb l’artista resident del Festival Amandine Beyer. En la seva tornada al Festival de Torroella, la violinista, al capdavant del seu grup, oferirà un programa monogràfic amb la música de Georg Muffat, organista del 1680 presentat com a alemany, austríac, francès, fins i tot italià, i precursor de l’estil mixt: amb ingredients italians, estètica francesa i construcció alemanya. Posarà punt final a l’edició d’enguany del festival de Torroella l’orquestra i el cor Collegium 1704 i Collegium Vocale 1704.
Complementaran la programació d’enguany dos recitals de piano: un a càrrec del jove Juan Pérez Floristán, amb una selecció a base de Chopin, Liszt, Wagner i Schubert, i l’altre amb Joaquín Achúcarro, amb qui celebrarem el seu 90è aniversari i que oferirà un recital amb dues sonates dels seus compositors de capçalera: Mozart i Chopin, i tres cèlebres transcripcions per a piano d’obres de Bach. Com a colofó a la programació, hi haurà un recital del contratenor Philippe Jaroussky en el qual explora nous paisatges musicals que abasten cinc segles per fer brillar la seva tessitura vocal.
