De l'església a l'auditori

L’any 1981, un cicle de cinc concerts de música de cambra a la Església de Sant Genís recuperava l’antiga tradició musical de Torroella —documentada des del segle XIV— i establia les bases d’un impuls en favor de la música clàssica, constantment renovat des d’aleshores.

Amb el pas dels anys, el nombre creixent de concerts i la quantitat d’activitats musicals que s’anaven generant — cursos de formació, ampliació de registres musicals, festival de joves intèrprets...— va fer insuficient l’espai de l’església.

A partir del 1986, la plaça va transformar-se en un auditori a l’aire lliure que donava acollida a grans orquestres, a solistes destacats, a músiques populars d’arreu del món, a sessions de jazz o al visionat de pel·lícules acompanyades de música en viu.

El creixent desig de música acumulat a l’entorn del Festival va fer possible que l’Espai Ter s’afegís a un itinerari musical que havia nascut en un espai sacre, havia trobat aixopluc en l’espai públic — lloc de trobada de residents i visitants— i finalment arribava a un edifici de nova planta que satisfeia les condicions d’interpretació i d’escolta propis de la contemporaneïtat.

D’aquesta manera, Torroella de Montgrí es feia ressò del camí fet per la història universal de la música: des dels llocs on es concentren les celebracions i els rituals fins a espais nous que busquen acollir més àmpliament la qualitat transcendent que és pròpia de l’espècie humana.

Amb l’exposició de l’Església a l’Auditori el Festival vol dedicar una mirada atenta a la seva pròpia història per tal de seguir modelant noves propostes per un entorn musical ja molt consolidat.

A l’entorn d’aquest itinerari es preveu un ampli programa de reflexió i participació a través d’activitats musicals específiques, conferències, tertúlies, visites comentades...

L’excepcionalitat social que viu la humanitat sencera en el moment d’aquesta celebració farà que es combinin tots els formats possibles perquè la música no deixi de ser un dels trets diferencials més rellevants de Torroella de Montgrí i alhora, fent de l’adversitat virtut, arribi molt més enllà de qualsevol frontera.